dilluns, 31 de maig del 2010

Decepcions mèdiques del retorn

Arribar a Catalunya i haver de començar a cercar metges per a seguir tractant alguns bonys o forats que aparegueren a la meva salut justament poc després d'arribar a Mèxic ha estat força traumàtic. Acostumat a l'excel·lent tracte que pots obtenir a la medicina privada mexicana, arribar aquí i haver-te de barallar amb la saturació del sistema sanitari semiprivat que tinc - i estic parlant d'una companyia de bastant bona anomenada; no parlo, per tant, dels sistema sanitari públic - ha estat patètic. Moltes presses, algunes cares de pomes agres i de no em preguntis, consultes de 10 minuts, anàlisis comunes que poden trigar deu dies, algunes oficinistes o auxiliars maleducades i amb ganes de passar la targeta de l'asseguradora només per haver-les saludat, un cardiòleg que no sabia fer anar la màquina de l'ecocardiograma i que en un moment caprià (de Joan Capri) em va preguntar si l'havia portat, el cor, que si no me l'havia deixat a casa (quina gràcia)... I metges que visiten una tarda cada quinze dies i que, per tant, no et visitaran a tu fins d'aquí a tres mesos. Finalment, si vius fora de Barcelona les opcions mèdiques són més poques, i acabes perdent molt de temps per a fer-te atendre a la capital.

En fi, no tot ha estat això, i una mica de sort tenim amb el pediatra, que és d'una altra mútua, i potser amb el cardiòleg (un altre cardiòleg). I l'uròleg sembla que sap el que fa, i sumant visites de deu minuts potser acabarà coneixent bé la meva pròstata (ara estan a la fase de saludats). Però l'M., que malgrat haver viscut aquí uns vuit anys encara tendeix a pensar que això és el "primer món", ha tingut un xoc, i només pensa, pensem, què passaria aquí si la Queralt tingués una complicació com la que tingué al mes d'edat, que la vam haver d'hospitalitzar a Mèxic.

La medicina privada (certa medicina privada) a Mèxic és excel·lent, per descomptat si la pots pagar. Per uns 30 EUR la consulta un bon especialista està disposat a dedicar 30-45 minuts o una hora a revisar-te, a escoltar-te i a contestar els teus dubtes sobre els símptomes, sobre els resultats d'unes anàlisis o sobre les opcions terapèutiques possibles. Durant l'embaràs de la Queralt teníem el telèfon mòbil del gineco-obstetra i el vam poder trucar més de dues vegades, de dia o de matinada, amb relació amb algunes complicacions de l'embaràs. Quan vam haver d'hospitalitzar la Queralt l'atenció va ser també excel·lent, i igualment teníem accés al mòbil de la pediatra.

Per a despeses hospitalàries necessites una assegurança mèdica. Allà en teníem dues (la universitat i el Conacyt, respectivament, contracten condicions generals per als seus afiliats amb una assegurança i tu pots subscriure la pòlissa si vols). Allà les assegurances tenen uns límits de cobertura clarament establerts, que eren d'uns 40.000 EUR/any per dues persones la primera, i d'uns 200.000 EUR/persona i any la segona, molt més cara. Com vaig dir una vegada, a Mèxic comences a saber què costa l'atencio sanitària i a adonar-te que la cobertura universal i teòricament il·limitada és un luxe que alguns països es poden permetre, altres el poden emular fins un a cert punt, i per a la resta del món és una quimera.

5 comentaris:

  1. eps, ja ho sabies que m'agradaria això oi? :D

    ResponElimina
  2. No et pensis, no és fàcil saber-ho, però anem fent inventari de gustos 9maiers...

    ResponElimina
  3. jaja, després de cinc anys jo també et vaig coneixent. ;P

    ResponElimina
  4. Sant Joan de Déu, a Esplugues, o Hospital de nens a Consell de cent/Roger de flor. allà trobaràs metges per a la queralt

    Ben tornat. Quan tornem a fer unes braves, papà?

    ResponElimina
  5. El tema Queralt més o menys està resolt. però moltes gràcies. Ja conec Sant Joan de Déu, pel meu nebot. Quan vulguis tornem a fer unes braves. Em comunicaré pel correu.

    ResponElimina