The Forrest Gump of (something)

Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of (something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... O d'algun país. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.

Així, doncs, a The Washington Post poden dir que Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera. O, a The Atlantic, poden dir que Ev Williams és el Forrest Gump d'internet. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa.

Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?

El vídeo del naixement d'Obama

Després de publicar el seu certificat de naixement, Barak Obama fa públic el vídeo del seu naixement, durant el sopar de corresponsals de premsa a Washington.

2011/05/02 10:29

Bé, al cap d'unes hores veig que el mateix Obama ha engegat una contraprogramació de luxe: l'anunci de la caça i la mort d'Ossama Bin Laden. Ara el món és una mica millor. No gaire, no ens fem excessives il·lusions. La recentíssima substitució del Secretari de Defensa Robert Gates probablement ha estat un moviment perquè no fos un home de l'era Bush qui s'anotés el punt (ni que fos de passada, perquè ha estat la CIA l'executora de l'acció, no pas l'exèrcit ).

Pantumaca (castellà) - Pan tumaca (anglès)

Té (castellà), te (anglès). Als guiris els donen suc de taronges de València acabades d'esprémer, i a la resta, simplement, suc de taronja. Amb el risc de fer de mestretites, es diu freshly squeezed, no instantly squeezed. Vist a Sevilla per la meva dona.

Quin deu ser l'antònim de halal?

Des que vaig parlar del tortell halal aquesta paraula s'ha posat de moda: tothom es posa el halal a la boca. Em pensava que era l'impacte mediàtic d'aquest blog però quina cura d'humilitat descobrir que el culpable és el Mohamed Jordi, que ha popularitzat el terme a la ràdio.

En tot cas, em sorgeix un dubte. L'altre dia algú ens va fer un cuscús a casa i si em punxen no em treuen sang: era cuscús de porc! Si avui el Mohamed Jordi ens enllaça una foto d'un fuet halal (de pollastre), com s'hauria de qualificar un cuscús de porc?

Metàfora taurina de Felip Puig

Felip Puig és com un brau santferminaire rabiüt i un pèl desorientat. En un encierro dels Sanfermines sortiria espitat dels corralillos abans que engeguessin el coet i obrissin la portella. Una cosa així ha fet en l'afer Xavier Crespo, publicitant-lo com a Secretari de Seguretat a destemps o sense el vist-i-plau de Mas. El coeter major Artur Mas decideix suspendre l'encierro, Crespo es queda al corralillo com a Secretari in pectore i el miura Felip Puig haurà de fer el recorregut de l'encierro tot sol.

Pujant la costa de Santo Domingo el toro conseller envesteix els mozos desprevinguts que encara cantaven A San Fermín pedimos amb un diari enrotllat a la mà, i els dóna una lliçó pràctica de dispersió de contaminants. Entre els ferits per contusions, el mozo Lluís Recoder, que havia anat a pregar al sant patró per un canvi radical de condicions atmosfèriques a Barcelona.

Sense mirar mai enrera, el brau solitari enfila el carrer Mercaderes. Inevitablement i aparatosa, derrapa al revolt de Mercaderes amb Estafeta, s'estampa contra una tanca anticiclònica i queda estabornit durant unes hores. (És el temps que Puig estigué desaparegut quan es va inaugurar la velocitat variable de 80 km/h fixos). El diestro Quico Homs passava casualment per allà i el reanima. El bou conseller es refà.

Pujant per Estafeta el brau es regira i fereix greument un turista mexicà que havia anat a veure l'autèntica Pamplonada. Realment era el director tripartit del Servei Meteorològic de Catalunya, David Rodríguez. La víctima va ser ràpidament evacuada del lloc a instàncies del govern de la Generalitat, amb la intervenció de mitja dotzena de municipals i guàrdies forals i personal de la Creu Roja navarresa. Immediatament un tal Oriol Puig salta d'entre el públic al bell mig del carrer Estafeta i es posa a córrer panteixant al costat del brau (sempre una mica per darrera de les banyes, per una qüestió d'elemental prudència).

Arribant al tram de Telefónica el miura dóna mitja volta i envesteix els mansos que venien tancant l'encierro. Quan els pastores s'acosten amb aquelles vergues Puig els fa fugir a 100 km/h cap als corralillos, no sense abans donar-los una lliçó de microeconomia del trànsit i deixar-ne un de ferit por asta de toro.

Arribant a la plaça de toros lamenta que no s'hagi format un montón de gent per envestir en el callejón d'entrada. Irromp triomfal a la plaça, que troba sorprenentment buida. Només una mica perplex, s'asseu al mig de l'arena, encèn un puro, s'imagina al volant d'un Ferrari Testarossa per les curves del Garraf a 130 km/h i sospira: ah!, quantes coses ha d'aprendre encara tota aquesta quitxalla!