Adéu a la TV3 per satèl·lit

Emissió de TVCi, 18/10/2005

A través d'un procés laboriós i desesperant, a Mèxic vaig aconseguir rebre el senyal de l'Hispasat i veure la TV3 (TVCi). L'alegria va durar dos anys, al cap dels quals va petar el descodificador i en vaig haver de comprar un de nou. Als pocs mesos un malparit de veí que feia mudança es va emportar l'antena i em va deixar la seva al terrat, amb un LNB que no servia per a l'Hispasat. Després d'un intent amb l'instal·lador que havia fet la part tècnica de l'expropiació antenística ho vaig deixar córrer.

Voldria saber l'audiència que tenia TV3 a tot el món. Si a tot Amèrica era tan complicat com a Mèxic, el nombre d'espectadors a l'hemisferi occidental devia ser ridícul. Si m'hagués instal·lat el receptor de TV3 per tercer cop i m'hagués quedat allà, em quedaria de nou sense TV3, ara per les retallades del govern. Pero, com diuen a Mèxic, el hubiera no existe. 

Ara podria veure TV3 cada dia a la TDT, però a l'hora que ho faria el televisor sol emetre un programa únic anomenat El rei lleó (o Aladdin, o La sireneta)...

Descansi en pau la TVCi satel·lital.

WKRP in Cincinnati!

Una memorable sèrie que va durar només quatre anys (88 episodis) i que TV3 va tenir l'encert de programar. Quins pentinats (quanta laca), quines americanes de quadres, quines ulleres de cul de got, quins personatges, quins estereotips (o serien arquetips?), quina poca feina que tenien a la redacció d'aquella emissora! De tant en tant encara em descobreixo cantussejant el tema de la sèrie. Us penjo aquí un tros qualsevol d'un episodi qualsevol, en què, curiosament se sent un tros de Hungry heart de Bruce Springsteen.

Nuclear TV, i una reflexió sobre la TDT

Qui ens havia de dir que algun dia tindríem un canal monotemàtic de televisió dedicat a un accident nuclear. Malauradament, en això s'ha convertit el canal internacional de la japonesa NHK, que es pot veure gratuïtament per web a través de U-Stream. El principal protagonista és el portaveu del govern japonès, Yukio Edano, que no sé si és que no dorm mai o és que sempre l'enganxo a la mateixa hora. Les emissions de l'NHK marquen la pauta de la nova normalitat en què ens hem instal·lat: ja és rutina que els treballadors de Fukushima fugin de la central perquè hi ha fumata negra i tornin quan és blanca, que la radiació s'estengui, ara als espinacs, ara al mar, suara a l'aigua potable de Tòquio. En algun moment travessarem el llindar de la normalitat, o el concepte s'anirà estirant indefinidament?

La situació a la central és prou complexa perquè l'NHK presenti de tant en tant un quadre sinòptic de l'estat de cada unitat de la central. Heus-lo aquí, en aquesta captura de pantalla, l'estat de l'accident explicat als dummies:


El U-Stream va força bé, i ja el vaig fer servir en el terratrèmol de Concepción, Xile. Aquesta facilitat per veure canals de tot el món al web contrasta amb l'estretor de la TDT: gairebé tots els canals han des ser d'allà mateix, en el mateix idioma, amb una qualitat tan pobra, i pel que m'expliquen, amb una secció destinada a insultar els catalans. ¿Per què no van reservar a la TDT uns quants canal per poder veure mitjançant acords de reciprocitat algunes televisiones obertes europees, fins i tot per crear-ne algunes de catalanes? Amb quina facilitat les forces polítiques catalanes han acceptat que l'espai radiolèctric català és propietat d'Espanya. El mateix podríem dir de l'espai judicial, on ningú sembla tenir en compte que la justícia espanyola és a la justícia com la música militar a la música.

Charlie Sheen supera Charlie Parker

Una vegada vaig lloar Two and a half men, la sèrie de TV tan exitosa que protagonitzen protagonitzaven Charlie Sheen, Jon Cryer i el seu nebot i fill, respectivament, a la sèrie, Angus T. Jones. En aquesta sèrie Charlie Parker (Sheen) és un solter amb calers, faldiller i bandarra que té un èxit força inexplicable amb les dones, amb les que és absolutament incapaç de comprometre's en una relació estable. La veritat és que Charlie Sheen normalment fa cara de no haver trencat mai un plat i el que podria semblar un exemple de misscasting funciona molt bé pel guió i per la manera com Sheen encarna el personatge. El seu germà Alan (Jon Cryer) broda el seu paper, i, la veritat, no sabria què dir de l'home que fa dos i mig, el nen, ara adolescent, Jake (Jones).

Al cim de la seva carrera i cobrant, deien, 1,5 milions de dòlars per capítol, Charlie Sheen l'ha espifiada, com ja se sap. Mentre son pare (Martin Sheen) purificava la seva ànima pel Camí de Sant Jaume, convenientment dirigit pel germà de Charlie Sheen (Emilio Estevez, que conserva el cognom de l'avi patern gallec, Estevez), Charlie ha lliscat pel pendent d'una perdició de manual: alcohol, drogues, joc, estrelles del porno, denúncia per violència domèstica, condemna per agressió, divorci, clíniques de rehabilitació i, finalment, acomiadament de la sèrie Two and a half men.

Sembla que Carlos Erwin Estevez, àlies Charlie Sheen, ha superat en desastres el Charlie Parker més dissolut de la sèrie. Ja sense treball a la TV, ara Sheen diu incoherències al Twitter i en videos que penja al seu web. Sense els guionistes de la sèrie, el que digui Charlie Sheen té molt menys interès. Quedem-nos amb Charlie Parker, tot i que jo trobo molt més divertit el seu germà Alan.