divendres, 16 de desembre de 2016

Tragèdia: les cometes del Google ja no volen dir "text literal"

O no sempre. És una tragèdia. Fins fa poc, si volies saber, per exemple, quantes vegades en la història de la humanitat indexada algú havia dit "un magatzem de naus"1, només havies d'escriure l'expressió entre cometes i Google et tornava ni més ni menys que tots els documents al web amb aquest terme, i el seu comptatge.

Però ara no. Ara Google no respecta la literalitat de les cometes i et presenta milers de pàgines on es parla de naus o de magatzems però no de "magatzem de naus", aquesta esotèrica i fascinant expressió. Ni tan sols triant l'opció Verbatim (literal) del Google: encara surten més de vuitanta pàgines a més de l'única pàgina mundial que conté aquesta expressió, que és aquest tuit:
Veig que el Bing, un cercador que no faig servir gairebé mai, segueix respectant, per ara, la literalitat de les cometes: "un magatzem de naus"



Un desastre. Havia fet servir aquesta literalitat per saber quin terme o expressió era més freqüent en català (o en anglès) o per fer cerques molt precises amb 3-6 paraules entre cometes. Sense assegurar que hàgim perdut del tot aquesta utilitat, començo a dubtar-ne. Sempre ens quedarà el Bing? Qui ho havia de dir.

1 El 324 dixit. Sigui el que sigui: un magatzem ple de vaixells, d'aeronaus, de naus espacials, o potser, simplement, una "nau industrial" que fa de magatzem, sovint anomenada "nau-magatzem".

dimarts, 13 de desembre de 2016

Freds terrassencs

...m'havia instal·lat a Terrassa i suportava estoicament uns hiverns polars i un lavabet exterior que no tancava bé.
[Una màquina d'espavilar ocells de nit. Jordi Lara, Edicions de 1984, any 2008.]
Exactament aquests són els meus primers records de Terrassa als anys vuitanta. Amb l'agreujant que el meu 'lavabet exterior' tenia la porta de persiana genovesa. Quin celistre!

Ja és normal que un jovençà que arribava de Mallorca trobés polars els hiverns de Terrassa. Però algú que baixava de la Plana de Vic? Homeee!

Els hiverns terrassencs d'avui ja no són com els de fa trenta-cinc anys: escalfament global. Però també, i parafrasejant Terenci: des que tinc calefacció veig la vida d'un altre color.

dissabte, 10 de desembre de 2016

"Le métèque catalan" i altres insults

Manuel Valls és català no és necessàriament un insult, tot i que dins un cert univers que coneixem, segurament sí. Però si el gentilici "català" va acompanyat d'un o dos qualificatius clarament denigrants, injuriosos, tots ells adreçats al precandidat Manuel Valls, podem pensar que, molt probablement, català és utilitzat també com a insult. Precisament, l'altre dia em sorprenia la xenofòbia abocada al Twitter francès contra Manuel Valls, i ho vaig comentar.


Quines connotacions insultants té catalan per a un francès? Segur que algun nord-català ens ho aclariria. Vaig notar algun matís un cop que un francès em va fer un comentari sobre els nord-catalans, però no induiré un patró d'un sol exemple. En tot cas, el català que apliquen a Valls no és per nord-català, sinó, evidentment, per català del sud, que a França és estranger: un espanyol.

Aquí tenim, doncs, el primer component xenòfob: Valls catalan = Valls étranger. Per a alguns Valls és le métèque catalan o le petit Caudillo Catalan. Una referència taurina ajuda també a assenyalar-lo com a metec (Valls le torero catalan, o le toréador catalan), i atribuir-li una activitat històricament tan hispànica com matar moros és definitiu: le catalan matamore. (Amb innegables ressonàncies per als franco-magribins, que intueixo que, en general, detesten Manuel Valls.)

Hi ha qui afirma que Valls no és un francès de veritat i no estima França (le Catalan Français à 20 ans n'aime pas la France). A alguns no els agrada aquest catalan qui donne des leçons de "francitude". Per si hi havia cap dubte, algú proclama que no queremos tener a un presidente catalan! C'est clair?!!!!. Adreçar-se (retòricament) a Valls en espanyol per a rebutjar-lo per català no sorprendria ningú a casa nostra, però és un pèl xocant a França!

L'alçada física de Manuel Valls ha merescut al Twitter diferents qualificatius, alguns força denigrants, que, sovint, van seguits del nostrat gentilici català, la qual cosa sembla reforçar l'insult (o sóc jo?). Així doncs, sentirem a parlar du petit catalan, del petit catalan haineux, del petit émigré catalan, del petit coq catalan, del petit connard catalan, i, com dèiem més amunt, del petit Caudillo catalan. Però també hi ha le nabot catalan (tap de bassa), i, oh Déu meu, el Yorkshire catalan. Ja que hem entrat al món de la zoologia, direm que algú l'ha anomenat le rat catalan. I, fent una mica de miscel·lània: le détraqué catalan. Un festival d'insults.

Hi ha un altre component del Valls catalan: percebo que alguns dels temes i lemes específics de la catalanofòbia espanyola han travessat la frontera hispano-francesa i han emergit al Twitter enmig de la precampanya presidencial. M'agradaria explicar-ho en un segon escrit, junt amb els insults antisemítics a Manuel Valls.

diumenge, 4 de desembre de 2016

Relíquies escoltes

El mes d'octubre la meva mare va llogar la casa familiar de quaranta cinc anys, als afores de Palma, i se'n va anar a viure a un pis de Ciutat, a prop de ca la meva germana petita. Enmig de la mudança va aparèixer la camisa vermella de pioner i el fulard de l'agrupament escolta on vaig passar part de la infantesa i la major part de l'adolescència. Són unes peces de roba que havia donat per perdudes fa molt de temps. També va comparèixer una bufanda de punt que va teixir la meva mare, amb la bandera de Mallorca, i que em vaig posar durant el batxillerat. Una troballa sensacional, molt emotiva. Els colors de la bufanda encara són molt vius. Qualsevol dia se l'emportarà posada la meva filla.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

Portnoy, Messner, himne nacional xinès, indignació

A Portnoy's Complaint (1969), l'himne nacional xinès posa la pell de gallina al protagonista Alexander Portnoy, especialment quan diu "Indignació", la seva paraula preferida, diu, de la llengua anglesa:
In-dig-na-tion fills the hearts of all of our coun-try-men! A-rise! A-rise! A-RISE!
(És una evidència, per altra banda, que la indignació és un dels motors de Portnoy i un ingredient essencial del seu torrent verbal.)
 
A Indignation (2008) el protagonista Marcus Messner recorda també la lletra de l'himne nacional xinès! La canta internament desenes de vegades durant les misses d'assistència obligatòria al Winesburg College, posant de nou especial èmfasi en les quatre síl·labes de la paraula In-dig-na-tion. Sembla evident, per altra banda, que aquesta part de l'himne nacional xinès va inspirar a Philip Roth el títol de la novel·la. 

En la tercera lectura de Portnoy's Complaint (la primera després de la d'Indignation, i la primera en anglès) he descobert aquesta xinesa i indignada connexió entre les dues novel·les de Philip Roth. Ho trobo significatiu i bastant còmic alhora.

dilluns, 10 d’octubre de 2016

Dog whistle

L'anglès és com un pou sense fons. El meu descobriment d'aquestes setmanes de campanya presidencial als EUA ha estat el terme dog whistle. Originàriament, és un xiulet que fa un ultrasò molt agut que no sentim els humans però sí els gossos. En la política nord-americana, és un missatge aparentment innocu però que per a un sector de la població té un significat diferent, normalment no explicitable per ser ofensiu per a la població en general a per un altre sector específic. Aquests dies he sentit a parlar dels dog whistles de Trump (aquí i aquí), antisemítics i d'altra mena, adreçats al seu sector de seguidors supremacistes blancs, alt-right i tota la pesca.

M'agradaria identificar alguns dog whistles a la política catalana.


divendres, 7 d’octubre de 2016

Llarga vida al 'motoret'

D'un velomotor/ciclomotor, a Mallorca, en dèiem un motoret, diminutiu no sé si de motor, com pot semblar, o de moto. El motoret per excel·lència, si més no a casa meva, era el Velosolex (pronunciat com a paraula aguda): 45 cm3 de cilindrada, transmissió directa a la goma de la roda del davant. Èpic. El meu avi en tenia un i hi anava a treballar.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg
Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez (Lmbuga) (obra pròpia) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons


Motoret, motoret, motoret... Fa molts anys que no pronunciava aquesta paraula ni la sentia a dir. Pregunto al meu nebot de Mallorca (19 anys) si sap què és un motoret. Em diu: no, de motors no en sé res. Dic no, home, no: un ciclomotor, així ho dèiem. Diu ah, sí "encara ho sent a dir". (Però no ho diu, s'entén.) Anava a dir que és una paraula que ha mort o morirà abans d'entrar al diccionari. No figura, tan sols, a l'Alcover-Moll. Segurament serà així, però gairebé he plorat quan he vist aquesta notícia (2016) de la VIII Volta a Mallorca AMB motoret!



En moments d'inspiració humorística, ironia o sarcasme, sobretot quan volíem remarcar que només era un motoret i no una moto, dèiem un motorino. No sé si motorino es va prendre directament de l'italià (motorino=ciclomotor), si va ser una invenció mallorquina paral·lela o si, per influència del castellà, es va adoptar el sufix diminutiu -ino. Sigui com sigui, llarga vida al motoret!

diumenge, 18 de setembre de 2016

Esquerda de 125 km a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida


La NASA ha anunciat aquests dies que s'ha allargat notablement una esquerda que hi ha des de fa anys a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida. Aquest hivern austral l'esquerda ha arribat fins als 125 km de llargada. La barrera Larsen C és una plataforma allargada de glaç d'origen continental, que flota sobre el mar, amb una superfície de 46.000 km2. Arrenca de la costa oriental de la península Antàrtica i s'estén fins a 200 km dins l'oceà Antàrtic, amb un gruix mitjà de 290 m.

Un tros significatiu d'aquesta barrera, "de la mida de Delaware"1 (6.452 km2, com la província de Tarragona), és cada cop més a prop de separar-se de la plataforma i desintegrar-se en milers d'icebergs. Estem parlant d'una quantitat considerable de gel, equivalent a les terres de Tarragona cobertes per una capa de 290 de glaç. Això són uns 1.870 km3 de gel, equivalents a 1.715 km3 d'aigua dolça.

En aquesta foto de la NASA l'esquerda més visible és la separació entre la barrera de glaç (esquerra) i la massa de gel marí (dreta). L'esquerda de què parlem està marcada amb el text "Crack" a l'esquerra de la gran fissura.

Perquè ens en fem una idea, 1.715 km3 d'aigua dolça són 1,715 milions d'hectòmetres cúbics, és a dir, l'equivalent a 572 vegades el consum anual d'aigua a Catalunya per a tots els usos (agrícola, industrial, domèstic/serveis), que és de 3.000 hm3. És a dir, amb aquest tros glaç candidat a "salpar" de l'Antàrtida i esmicolar-se i fondre's a l'oceà podríem abastir d'aigua la Catalunya actual durant 572 anys!

Hipotèticament, és clar, perquè "petits" problemes logístics i d'altra mena ho impedirien...

1 Ja comença a semblar que el "delaware" sigui la unitat de mesura dels grans icebergs! Vegeu la cerca al Google, amb 265.000 resultats: an iceberg the size of  Delaware.

dimarts, 24 de maig de 2016

Un metge i un deli a Houston

Main Street, Houston. Google Street View.

Al 2007, un vol regional de Continental ens va portar de Mèxic a Houston per a un cap de setmana de tres dies. Portàvem una guia-totxo dels restaurants de Houston i la il·lusió de conèixer personalment la Lucy, l'esquelet australopitec de tres milions d'anys que per primer cop havia sortit d'Etiòpia.

També tenia a l'agenda una visita mèdica en una clínica urològica de la ciutat. (Per cert, si vius lluny de la casa pairal, truques a ta germana i li dius que aniràs al metge a Houston és possible que s'espanti i l'hagis de convèncer que -encara- no estàs com la Rocío Durcal o Jurado, qualsevol de les dues, quan van anar a atendre's, precisament, a Houston.)

Aquella clínica devia ser molt bona, perquè si arribaves tard a la cita la perdies i et clavaven prop de 100 dòlars. De camí cap a la consulta al volant del Dodge Caliber de lloguer, per aquelles autopistes urbanes em sentia com Bill Paxton empaitant tornados amb Helen Hunt. Però em vaig equivocar de camí. Vam perdre mitja hora, fins que vam arribar al gratacels on hi havia la clínica. La vam tallar justa, però no ens vam haver de retratar. De moment, és clar.

Realment, la clínica devia ser molt bona, perquè al vestíbul hi havia un cartell proclamant que l'altre any havia estat nomenada de les millors clíniques urològiques dels Estats Units. Bé, entrevista amb el metge, fluxometria, mostra d'orina, mostra d'esperma, ecografia de bufeta, tacte rectal: aquell tipus de coses que mai deixaries de fer en un cap de setmana als Estats Units. Insisteixo que devia ser molt bona aquella clínica perquè la fluxometria, només la fluxometria, va costar prop de dos-cents dòlars. Per dos mil dòlars (i per  menys) pots comprar un fluxòmetre urològic: amb una setmana o dues devien amortitzar l'aparell.

Però la prova estrella era una anàlisi FISH de defectes genètics en els espermatozous. Si pixar dins un embut ja sabem què costava, que podia costar aquesta altra prova? Ho deixarem aquí. Em van detectar un percentatge baix de defectes, que no els va semblar important, però em van recomanar d'anar a veure un "conseller genètic". Va ser com l'acudit del metge que et diu hágaselo mirar esto, hágaselo mirar. Tot i el detall del conseller genètic, me'n vaig tornar a casa amb diagnòstics i prescripcions  importants, i em vaig estalviar una operació que m'aconsellava un especialista mexicà. El preu va ser sagnant. Encara dol.

Sortint de la clínica, vam fer parada i fonda a un deli. L'entrepà que hi vaig menjar va ser extraordinari, una delícia. Ara em figuro que era de pastrami amb pa de sègol, però no ho sé. En aquell moment desconeixia completament què era un deli. De fet, com qui despatxava era clarament indostànic, vaig pensar si deli no tindria a veure amb Dehli. De traca i mocador, o de Cuando era feliz e indocumentado.

La meva semialfabetització en el món jueu dels últims anys m'ha permès conèixer l'origen i el significat cultural dels delis a Nova York. Aquí en parlen. Curiosament, el 2008 vaig ser a Nova York i seguia sense saber res d'aquests restaurants, de manera que no hi vaig posar els peus. Si hi torno hauré d'anar al Katz Delicatessen. Però que ningú em parli de metges!

----

Houston a Cartes de Mèxic:
Tot esperant Houston
Tot això era nostre
Foment americà de la lectura

dilluns, 16 de maig de 2016

Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins

En jiddisch hi ha una manera de dir "(ella) té un bons pits" ("és revinguda", "té una bona pitrera",...): Zi hot sheyne moyshe ve-arendlekh. Literalment: Ella té (uns) bells Moisès-i-Aaronets, els dos germans bíblics Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins. Això és així per una venerable i recargolada exegesi de la Torà i pel sentit de l'humor dels jueus asquenazites.

Ho va explicar Michael Wex al seu llibre Born to Kvetch -- Yiddish Culture in All of its Moods. És un llibre força interessant, tot i que explica moltes més coses de les que jo voldria saber o podria assimilar. En un dels capítols s'entreté amb la connexió entre el jiddisch i el judaisme, estreta fins al punt que moltíssimes expressions no es poden entendre sense determinats passatges de la Torà, del Talmud o de la interpretació (sovint humorística) que els parlants de jiddisch en fan (o en feien). I un d'ells és l'assumpte pectoral que ens ocupa.

Com a conclusió, podríem dir sense equivocar-nos que Jane Mansfield tenia uns bons Moisès-i-Aarons...

diumenge, 15 de maig de 2016

Terminologia hispano-mexicana del "magnetotèrmic"

[Arxivat del meu Twitter]

Incursió en terminologia de l'espanyol: interruptor magnetotérmico o magnetotérmico a seques. En castellà d'Espanya és magnetotérmico, però 122 milions de mexicans diuen termomagnético. A Espanya es va agafar del francès disjoncteur magnéto-thermique. A Mèxic, de l'anglès americà thermal-magnetic (circuit) breaker

Aquest patró FR->ES/US->MX es repeteix: ordenador/computadora; ascensor/elevador; fuente de alimentación/fuente de poder. Són termes d'una certa antiguitat: ara la tecnologia ja no arriba a Espanya via FR. Però encara hi ha el móvil (UK, FR)/celular (US).

dimecres, 20 de gener de 2016

Què se'n va fer del germà Cañas?

Quan tenia uns 17 anys, al col·legi dels jesuïtes de Palma ens va visitar Vicente Cañas, un germà de la Companyia de Jesús que vivia amb uns indis de l'Amazones (vivia amb ells i com ells). Portava els cabells llargs i unes arracades que eren com petxines, o m'ho van semblar. Una presència força impressionant. Ens va explicar la feina que feia allà, que sembla que no incloïa l'evangelització dels indígenes, i ens va mostrar diapositives de la vida diària al poblat.

Avui a l'escola, a la meva filla li han parlat de la selva amazònica, dels indígenes que hi viuen i de la desforestació. Li he explicat la història del jesuïta que ens va visitar i he anat a veure si trobava el seu rastre per internet. I sí, l'he trobat a la Wikipedia, només per descobrir que al 1987 va ser assassinat per homes al servei dels terratinents que estaven ocupant i desforestant les terres on vivien els indis Enawené Nawé que Vicente Cañas defensava. 

He quedat tocat.

dijous, 7 de gener de 2016

Un "Projecte Castor" californià té una enorme fuita de metà

Aliso Canyon Underground Storage Facility és un dipòsit subterrani de gas natural per emmagatzemar enormes quantitats d'aquest gas dins un jaciment petrolífer esgotat. Us sona? És el mateix sistema que el projecte Castor, davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs, només que aquí el jaciment és terra endins, molt a prop d'Irvine i Mission Viejo, a la zona de Los Angeles. El jaciment ha funcionat des dels anys 1970 i actualment s'estava renovant. El cas és que al mes d'octubre es va produir una fuita de gas a una profunditat d'uns 150 m, que allibera a l'entorn de 40 tones de metà per hora. Això equival a 1360 tones equivalents de CO2 per hora, si considerem el potencial d'escalfament global del metà a 100 anys (IPCC, 2013).    

En aquests moments, el dipòsit subterrani d'Aliso Canyon és la principal font individual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de Califòrnia, i ha emès 77.000 tones de metà (gairebé 3 milions de tones de CO2 equivalents).