dissabte, 29 d’octubre del 2011

Fàbula de les marques

Acabo d'estrenar cotxe i ja està Passat de moda. És que em Pixo de riure. Mentre estava en això, un Aixam de Vespes m'ha atacat Les Collons.  És per fer-ne un film d'animació amb la gent de Pixar... 

divendres, 21 d’octubre del 2011

Cardo-Rovira reinventa el codi navajo

Una cosa em crida l'atenció del reconte carodià de la seva trobada amb ETA a "Perpinyà". (Bé, una no: moltes, però en triaré una). Per tal de poder parlar amb el seu acompanyant català i que els etarres no l'entenguessin, Carod-Rovira i el Xango (whoever he is) van decidir parlar una llengua al màxim de dialectal possible, amb arcaismes que ell i jo coneixíem i mots valencians i balears. Se m'acut un còctel de reusenc, tortosí, felanitxer i valencià apitxat, amanit amb lèxic del Tirant lo Blanc i del lul·lià Llibre d'amic e amat, combinat amb l'exclusió sistemàtica de paraules semblants al castellà. És dubtós que Carod i el Xango (per cert, en mexicà, chango vol dir mico) poguessin parlar fluïdament tal idioma, de manera que quan els etarres els preguntaven "què opineu d'això?" les deliberacions devien ser extramadament llargues. Crec que donaria per més d'un gag al Polónia.

Carod va crear el seu propi codi Navajo, tanmateix amb un cert desavantatge amb els etarres que entre ells parlaven en basc. Al lloc oficial dels Navajo Code Talkers diu: They were a small band of warriors who created an unbreakable code from the ancient language of their people and changed the course of modern history. Mai reconeixerem prou la contribució de Carod-Rovira.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Eix ferroviari, any 2040

11 de setembre, any 2040. Amb 25 anys de retard el President de la Generalitat, el Molt Honorable Mohamed Pujol i Keddaoui, presenta públicament l'inici de la perforació del túnel de mercaderies del Pertús, que es farà amb tecnologia d'última generació. [Els túnels ja no es fan amb tuneladora. Només cal marcar la boca del túnel a la muntanya amb un làser de joguina, i un exèrcit de deu milions de ciberescarabats de titani i fibra de carboni (de 2,54 cm cadascun) s'encarreguen de fer el forat amb precisió micromètrica i en la meitat de temps.] Aquest túnel és el penúltim pas perquè l'eix ferroviari mediterrani uneixi de veritat Barcelona i la resta d'Europa. Ja només faltarà que França faci la línia de mercaderies fins al Pertús (inexplicablement, s'han aturat a Montpeller).

Abans d'iniciar el seu parlament, el president Keddaoui (tothom l'anomena pel segon cognom) sospira: fa vint anys, la presidenta Sánchez Camacho acomiadava el primer tren de mercaderies que sortia del port de Barcelona cap a l'aleshores llampant túnel de Canfranc. Un dia estrany. Tothom havia lloat el gran avenç que suposava aquella nova línia: la mateixa Presidenta, el president de la Cambra, el president de la Fira i el president del Port (casualment, aquests tres últims eren la mateixa persona: un antic ministre i excandidat a la Presidència de la Generalitat). Keddaoui, aleshores militant de les joventuts del partit, ho havia viscut amb una certa perplexitat: havia calgut suprimir els trens de passatgers ("AVE") entre Barcelona i Saragossa i reconvertir la línia a mercaderies!

Avui, en canvi, l'11/09/2040,  el President Keddaoui es pot vantar de donar un impuls gairebé definitiu a la veritable línia ferroviària directa que Catalunya necessita. Només una cosa el preocupa. No és el fet que l'aleshores ministra de Foment de Rajoy, Luisa Fernanda Rudi, s'hagués encarregat de perforar personalment el túnel de Canfranc i de completar el maleït "eix central" espanyol. No. No és tampoc que els successor de la ministra, un tal Zaplana, foradés personalment la Sierra de Albarracín per obrir una via directa entre València i Saragossa. No. Amb això ja hi comptava. Amb el que no comptava és que, amb l'escalfament global i la fusió del gel a l'oceà Àrtic, els vaixells de càrrega asiàtics que deien en Tremosa i en Partal que farien cua a la bocana del port de Barcelona, cada cop més arriben a Rotterdamm per la ruta àrtica de Rússia, molt més curta. Mentre s'aclareix la gola per començar el discurs, el president Keddaoui pensa: "Hauré d'armar una comissió per reconvertir el port. El vell, gran, Joan Clos em recomana transformar-lo en base de velomars i golondrines. No sé que pensar".

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Pepiño Blanco, taurí

José Blanco està tan convençut que els catalans, amb una mica de sabó, acceptem de bon grat una merda lligada amb un cordill com a pagament a compte de... res, i que, a sobre, oblidarem qualsevol greuge fins el 21 de novembre, que ha decidit fer una convocatòria còsmica, còmica i irrepetible. Demà, 19 d'octubre el diestro Pepiño Blanco es tancarà tot sol a torejar no sis toros braus sinó tot un ramat de mansos: el que queda de la "societat civil" catalana, a la Llotja de Mar. Motiu: presentar en societat el corredor Frankestein resultant de la fusió dels deliris espanyols i les resolucions aleatòries de la burocràcia comunitària. Es-pec-ta-cu-lar! Torna l'Empastre?

Realment, han de ser pèssimes les perspectives electorals del PSOE perquè aquest partit enviï Blanco a una missió doblement kamikaze. El ministre podria: a) exposar-se a una autèntica tomatina bunyolenca a la Llotja de Mar (lamentablement, aquest risc és baix), o b) enfonsar encara més les expectatives electorals del PSOE a Espanya si dóna a entendre que ha "afavorit" Catalunya.

No ho digueu a ningú, però el PSOE necessita el vot català.... per poder tenir grup parlamentari propi!

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Gas d'esquist a Euskadi: fracking a la vista?

El gas natural que han trobat a Euskadi es un jaciment no convencional de gas. En particular, és l'anomenat shale gas en anglès, i el terme en català és gas d'esquist. El gas d'esquist no forma grans bosses que s'extrauen només perforant-les, com seria el gas convencional. Aquest gas impregna els porus de la roca, i la permeabilitat del subsòl és tan baixa que, si la roca no està fracturada de manera natural, el gas no flueix lliurement cap al pou de perforació quan aquest forada el jaciment: el metà queda immobilitzat als porus de la roca. En aquest cas, l'única manera de fer sortir el gas és trencar artificialment la matriu rocosa, i això es fa injectant-hi una barreja d'aigua, sorra i productes químics diversos, tot a elevada pressió. Aquest procés es diu hydraulic fracturing, terme massa llarg per als nord-americans, que han inventat la paraula fracking. [Em temo que en sentirem a parlar bastant, i seria bo que el TERMCAT proposés el terme corresponent. Potser fractura hidràulica i/o fraqueig: si cracking va donar craqueig, fracking bé podria donar fraqueig].

El problema de la fractura hidràulica és que una barreja d'aigua i sorra és massa viscosa per fer-la fluir a través d'un pou de perforació i del subsòl rocós. Aleshores cal afegir-hi substàncies orgàniques per rebaixar-ne la viscositat. També cal posar-hi productes antiescumants, anticorrosius i molts altres additius. Un informe del Minority Staff (demòcrates) del Comitè d'Energia i Comerç de la Cambra de Representats dels EUA indican que entre el 2005 i el 2009 als EUA es van fer servir 3 milions de metres cúbics de productes de fraqueig (això no inclou l'aigua a la qual s'afegeixen en el lloc de perforació), que contenien 750 productes químics diferents, dels quals 29 tenen alguna de les característiques següents: 1) Són carcinògens humans coneguts o possibles, 2) Estan regulats per la llei d'aigua potable pels seus efecte sobre la salut, o 3) Són contaminants atmosfèrics nocius segons la llei dels EUA. Tan per la injecció d'aquests productes al subsol com pels abocaments que es produeixen en superfície (se n'han documentat més de mil), el fraqueig és considerat per molts una amenaça a les fonts d'abastament d'aigua potable: aigües subterrànies i superficials. El consum d'aigua és també considerable: uns 3.000 m3 per pou (pous verticals) i fins a 13.000 m3 per a pous horitzontals (Ref). No he trobat el consum per m3 de gas extret.

Per aquests impactes ambientals potencials (certament, no completament estudiats) i, segurament també, per l'impuls que significa a l'ús continuat dels combustibles fòssils, el fraqueig és molt polèmic als EUA. Pel que fa a Europa, el 30 de juny passat l'Assemblea Nacional Francesa va prohibir per llei l'extracció de gas natural mitjançant el fraqueig.

El lehendakari López no ha dit com pensen extraure el gas no convencional que tenen a Àlaba, però de moment s'han associat amb Heyco, una de les empreses que tenen la tecnologia del fraquieg. López s'ha omplert la boca de sostenibilitat futura, una mica surrealista tractant-se de combustibles fòssils i de fraqueig. Felicitacions, tanmateix, a la hisenda basca, que en sortirà reforçada...

Nota final
Han trobat 180.000 milions de metres cúbics de gas natural a Àlaba, és a dir, 180 miliards (no pas 180 bilions: el Col·legi de Periodistes hauria de tenir un escamot suïcida de correctors de guàrdia només per esmenar l'error dels bilions).

dijous, 13 d’octubre del 2011

Mirar escoles...

Com que al febrer és la preinscripció de la Queralt a P-3, estem començant a mirar escoles. Bé, això de "mirar" és literal, perquè diversos centres ens han negat una entrevista amb la direcció o cap d'estudis abans de la jornada de portes obertes, gener o febrer. (El periode de portes obertes és bastant atropellat, ja ho vam veure el febrer passat quan vam començar el periode de patiment preescolar.)

Aleshores, podem mirar les pàgines web de les escoles i tres opcions més, totes inspirades en Ràdio Makuto: 1) Anar a veure l'ambient a la sortida dels col·legis. 2) Mirar els fòrums web de mares angoixades pel procés de preinscripció (sembla que només elles hi escriuen: Crianza natural, Foro en femenino, etc). Amb aquesta opció t'has de refiar o no d'opinions de persones de les que només pots intuir tant la veracitat de les seves aportacions com el seu nivell d'alfabetització i/o escolarització, a més del context mental i sociològic. (Resulta decebedor que després d'una llarga cerca tot el que trobis sobre el col·legi, diguem-ne, Gessamí sigui: Ola chicas, llebo un mes viendo escuelas xa mi peke. M gusta el colegio "Gessamí" pq hay muy buen ambiente y es nuevo, aun q hay bastantes "nouvinguts"). Quan un altre anònim s'ha molestat en fer una avaluació de tots els col·legis de la ciutat, i de la meitat de centres diu que són CAEP, o com si ho fossin, me l'he de creure? Bé com a mínim m'ha obligat a investigar què és un CAEP.

3) La tercera opció és preguntar a amics o companys de feina (la majoria van portar els fills a l'escola fa deu o vint anys). Segons com estigui el panorama no descartem mudar-nos de zona escolar, a un cost mensual que em permetria segurament apuntar la filla a una d'aquelles escoles privades privades de Sant Cugat.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

I had a farm in Mexico...

 
I had a farm in Mexico, at the foot of the Sierra Madre Hills...
(Paràfrasi de nivell junior suposo que no cal desxifrar al públic lector d'aquest blog)

divendres, 7 d’octubre del 2011

El jersei negre d'Steve Jobs

Com a mínim des del 2007 Steve Jobs portava "sempre" un jersei o polo negre de coll pujat. Trobo fascinant que una persona que posseïa 8.000 milions de dòlars vestís sempre així. I m'agradaria conèixer els detalls d'aquesta estratègia, segurament molt ben calculada.

Ara, tinc un dubte: ¿era sempre el mateix jersei, o en comprava un cada setmana en un basar xinès de Cupertino, o n'hi feia una dotzena cada temporada un dissenyador internacional?

Sembla que alguns dels models eren de la firma St. Croix, de Minnesota (175 USD), i un model en caixmir era de la firma alemanya Vonrossen (616 USD). En tot cas, podeu veure aquesta presentació amb 27 fotos d'Steve Jobs amb el famós jersei negre.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Per què l'iPad és un "tablet"

En el llenguatge informàtic anglòfon, un tablet o tablet PC és un ordinador portàtil amb internet sense fils, sense teclat físic i amb una pantalla tàctil. Suposo que no descobrim res a ningú. Només cal afegir que Apple no va inventar el tablet i que el terme corresponent en català proposat pel TERMCAT és tauleta, que fan servir alguns diaris en català, però que els entesos com Albert Cuesta veig que es resisteixen a utilitzar. Per exemple, aquí.

Com que un tablet no té teclat físic no es desplega, i el seu aspecte és remotament el d'una llosa petita (làpida) o el d'una llibreta. Si s'assembla a una llosa o a una llibreta, per què els americans en diuen tablet? Que nassos vol dir tablet? Bé, tablet té diferents accepcions, i dues d'elles són (oh, sorpresa!): llosa (làpida) i llibreta. 

Tablet = llosa o làpida? Tant és així que les famoses taules de la Llei que Déu va lliurar a Moisès al cim del Sinaí (unes lloses o làpides de pedra amb els Deu Manaments gravats) es diuen en anglès The Tablets of Law (també The Tables of Stone i altres opcions). Ai caram, així traduir tablet per taula no seria tan estrafolari; tauleta en seria un diminutiu, deixant-nos emportar pel diminutiu de l'original anglès (pres del francès, per cert) o de la traducció espanyola (tableta). Confirmem al GDLC que les accepcions 7.1 i 7.2 de taula tindrien un sentit compatible amb aquesta accepció de llosa.

Tablet = llibreta? Segons el Cambridge Dictionary d'anglès americà, tablet és "fulls de paper que han estats lligats per una de les vores per tal d'escriure-hi o dibuixar-hi; bloc (de paper)". En aquest cas, com que el teclat és tàctil i hi podem escriure (tot i que el reconeixement d'escriptura és una qüestió secundària en les tauletes actuals), veiem que  s'utilitzaria la metàfora del bloc de notes. Un terme adaptat al català podria haver estat, perfectament,  llibreta, quadern o bloc. O, per què no, elevar a estàndard el mallorquí plagueta, que ve del francès plaquette.

Potser Tablet ve de digitizing tablet? Les venerables taules digitalitzadores (digitazing tablet, graphics tablet) existien molt abans que els tablet PC i eren perifèrics d'ordinador. Abans de la generalització dels escàners permetien, per exemple, "calcar" mapes, plànols o figures fetes a mà. Una versió moderna i compacta de taula digitalitzadora és una pantalla tàctil per recollir la signatura d'un client, al Mercadona o a Correus, per exemple. Els americans van batejar així els tablet PC així per analogia amb aquests perifèrics d'ordinador? Qui sap. Hauríem d'entrevistar els protagonistes del tablet PC als EUA per descobrir-ho, o bé fer un pacient de la xarxa, cosa que no tinc temps de fer.

En resum, taula o tauleta és una denominació raonable atenent a la possible metàfora de la llosa o làpida o post per escriure-hi. Si haguéssim recorregut a la metàfora de la llibreta, llavors llibreta, quadern, bloc (amb perdó dels "blocaires") o plagueta haurien pogut fer fortuna. I si el geni de la llengua no estigués mig mort, hauríem trobat altres solucions, com pissarreta tàctil (com diuen a Vilaweb) o, humorísticament, potser en diríem la rajola.