Confitura d'albercoc

Fa un any publicava aquesta recepta de coca d'albercocs, que les darreres setmanes ha estat molt visitada. Ahir truco a la meva mare i em diu  que està fent confitura d'albercoc. De nou, temps d'abercocs. Em va sorprendre la simplicitat de la recepta de confitura, de manera que avui mentre la gent dormia he fet confitura amb un quilo d'albercocs. Sense colorants ni conservants. Segurament, no apta per a diabètics.

RECEPTA DE CONFITURA D'ALBERCOC

Ingredients: 1 kg d'albercocs, 800 g de sucre.

Preparació: Peseu els albercocs i el sucre. Obriu els albercocs i traieu-ne el pinyol. Poseu-ho tot dins l'olla, preferentment una olla de cul gruixut.

Escalfeu l'olla a foc lent fins que el sucre es fongui. Per exemple, en una vitroceràmica, el foc a 2/6 de l'escala. Trigarà uns 20 minuts a fondre's.

Tot seguit, poseu el foc a 3/6 de l'escala fins que bulli. Atenció, amb el primer bull puja com la llet i pot vessar. Olla destapada i removent de tant en tant.

Un cop bull, manteniu el foc a 3/6 i aneu agitant regularment. Podeu anar esclafant el que queda dels albercocs. Ha de bullir durant 5 quarts d'hora. Cap a la meitat podeu abaixar el foc a 2/6 un altre cop. Passat el temps d'ebullició, apagueu el foc i deixeu refredar. 

Un cop freda o tèbia, poseu la confitura en pots. Segons la meva mare, no cal un procés d'esterilització en forma. Nosaltres només rentem abans els pots de vidre i els taps al rentavaixelles a 65-70ºC. La confitura queda més fosca que la comercial d'albercoc: ja és això, així l'hem menjada sempre a casa.

Extinció del gelat d'avellana?

Al pas que anem al gelat d'avellana li passarà com al gel de l'Àrtic (o com als alcaldes del PSC): d'aquí pocs anys ja no n'hi haurà, ni a l'estiu ni a l'hivern. A Mèxic em queixava que les gelateries no tenien ni coneixien el gelat d'avellana. Aquí anem pel mateix camí, substituit pel de xocolata amb maduixa, xocolata negra o qualsevol altre combinació inèdita i inaudita. Ahir a una gelateria que té per nom La nocciola no tenien gelat de nocciola. Casumlolla!

Bona Pasqua jueva

Avui, dia 15 del mes Nisan del calendari jueu és o comença la Pasqua jueva. De fet, va començar ahir a la nit amb un sopar. Fins ahir, que Benet XVI va sentenciar que Jesús no va fer el Sant Sopar un dijous sinó un dimarts, i que el de Natzaret no va celebrar la Pasqua jueva, fins ahir pensàvem que el Sant Sopar i primer  Dijous Sant va ser part d'una celebració de la Pasqua jueva (i per què no seguir-ho creient?). Sembla que els primers cristians celebraven la Pasqua les mateixes dates (mòbils) que els jueus. Més endavant aixo va canviar, tot i que solen ser celebracions properes en el temps.

A Mallorca la Setmana Santa estava plena de connotacions jueves, tot i que nosaltres no ho sabíem. Cada Dijous Sant el meu avi matava un xai, igual que conta la Bíblia que ho feren els israelites abans de sortir d'Egipte: només ens faltava senyar el portal de casa amb la sang de l'anyell per protegir el nostre primogènit, que era la meva germana gran. De fet, la fugida d'Egipte és l'origen de la Pasqua jueva. Pel que fa a l'anyell del meu avi, no era gaire tendre, era fet i acabat: el padrí aplicava allò de preu per preu, sabates grosses. La meva àvia recollia la sang del xai dins un gibrell de terra cuita i, amb la sang ja mig coagulada, hi feia una creu amb un ganivet (això devia ser, en canvi, molt cristià). La sang es guardava per fer el frit, un plat de vísceres, que per Pasqua sol ser de xot, un plat probablement d'origen jueu.

Els crespells, unes galetes dolces i gruixudes, de farina i sense llevadura, de formes diverses (tot i que una de les formes més populars és una estrella de sis puntes), són d'origen jueu, i sembla que tenen a veure amb el pa àzim que s'acostuma a menjar per la Pasqua jueva. Les panades (que a casa feien amb la carn del xai sacrificat), ja no és tan clar el seu origen, però una hipòtesi és que deriven de les paixtides, un plat descrit al Talmud, segons que ens diuen a La cuina de Son Fe. De fet, avui a Israel encara es fa una panada que es diu paixtida. Si hem de fer cas de l'Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, els cocarrois, que es mengen durant la Quaresma també serien d'origen jueu. Els rubiols, un altre plat de la Pasqua mallorquina sembla que són una derivació dels pastissets sefardites anomenats boreka. 

Amb una paraula, una Pasqua mallorquina impregnada de gastronomia (i alguna cosa més) jueva. La mona de Pasqua? A casa ni la veig veure ni en vaig sentir a parlar mai.

Pantumaca (castellà) - Pan tumaca (anglès)

Té (castellà), te (anglès). Als guiris els donen suc de taronges de València acabades d'esprémer, i a la resta, simplement, suc de taronja. Amb el risc de fer de mestretites, es diu freshly squeezed, no instantly squeezed. Vist a Sevilla per la meva dona.

Quin deu ser l'antònim de halal?

Des que vaig parlar del tortell halal aquesta paraula s'ha posat de moda: tothom es posa el halal a la boca. Em pensava que era l'impacte mediàtic d'aquest blog però quina cura d'humilitat descobrir que el culpable és el Mohamed Jordi, que ha popularitzat el terme a la ràdio.

En tot cas, em sorgeix un dubte. L'altre dia algú ens va fer un cuscús a casa i si em punxen no em treuen sang: era cuscús de porc! Si avui el Mohamed Jordi ens enllaça una foto d'un fuet halal (de pollastre), com s'hauria de qualificar un cuscús de porc?

Tortell halal?

Ahir una caixera del supermercat li deia a una senyora presumiblement marroquina si no s'emportava un tortell de Reis marca de la casa. La clienta li respongué: és que no sé què porta, el pastís [interpreto: i si té porc?]. Li contesta la caixera: nata i xocolata (deu n'hi do, el knowhow pastisser de la caixera). Diu la senyora marroquina: ja en menjaré del teu... [interpreto: deuen ser veïnes o amigues].

Malgrat la proclamació de la caixera, no és estrany trobar el llard entre els ingredients d'una recepta de tortell de Reis (per exemple, aquí: 20 g de llard), de manera que la nostra caixera anava una mica errada pel que fa a la composició del tortell. Tenint en compte que a Catalunya hi ha, si més no, prop de 300.000 musulmans, i que sembla que comencen a interessar-se per la celebració dels Reis, (l'altra dia a la cavalcada i havia nombroses dones marroquines a primera o segona fila veient passar la cavalcada) crec que aviat algun pastisser espavilat haurà de fer també tortells halal, si és que encara no ho ha fet ningú.

Tortells halal... Potser seria tan senzill com substituir el llard per mantega, procés invers al seguit, sembla ser, per l'ensaïmada, que és d'origen àrab o jueu però que en temps històrics hauria baratat la mantega de llet de cabra pel saïm (llard), segons que llegeixo en un llibre de cuina mallorquina. Això em fa pensar també amb l'ensaïmada halal, que s'obtindria pel mateix procediment invers. L'ensaïmada de tallades (amb talls de sobrassada i carabassat) ja seria més difícil de reconvertir!