Iturmendi (al mig de la vall) des de Santa Marina (serra d'Urbasa, Navarra)
Inventarem la tradició de penjar una foto o dues cada divendres per a desitjar un bon cap de setmana a la gent que segueix el blog. L'estiu del 2008, jo encara per Mèxic, vaig fer una estada en una universitat catalana, ocasió que vaig aprofitar amb la meva dona per fer una visita de dos dies a la nostra amiga navarresa que acabava de tornar de Mèxic (en tota repatriació el més important és que no sigui repatriació de cadàver). Van ser 48 hores d'intensa felicitat, entre Pamplona, Javier i Iturmendi, el poble de la nostra amiga. Iturmendi no arriba als 400 habitants, i jo trobo que s'hi viu com Déu. A la serra d'Urbasa hi tenen una ermita, Santa Marina, compartida amb la gent del poble veí (Bakaiku), on dos cops a l'any pugen a fer una romeria-tiberi en què conviden alternativament els veïns de cada poble. Jo crec que un any ens hi haurem de convidar. Santa Marina i la carena de la serra, mig prat, mig fageda, a la foto de sota.
Santa Marina (serra d'Urbasa, Navarra)
Bon cap de setmana!
Subscric totes les afirmacions de l'apunt, inclòs el desig de bon cap de setmana i açò de la repatriació (jo ja en duc 4 i 1/4).
ResponEliminaBon cap de setmana! Què deu ser 1/4 de repatriacio? :-)
ResponEliminaDit de les repatriacions després de períodes objectivament curts de temps que provoquen que la pàtria que es reprén s'enyora menys que la pàtria que es deixa. Veeu: Roma.
ResponEliminaAra sí. Home, d'aquestes repatriacions n'he passat unes quantes... Bon weekend!
ResponElimina