dissabte, 20 de gener de 2018

The Forrest Gump of (something)

Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of (something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... O d'algun país. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.

Així, doncs, a The Washington Post poden dir que Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera. O, a The Atlantic, poden dir que Ev Williams és el Forrest Gump d'internet. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa.

Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?

dimecres, 17 de gener de 2018

Una de "berries"


Els mallorquins (els de la meva edat, si més no) sortíem de fàbrica amb un pobre coneixement del que en anglès són les berries. Per dos motius. En primer lloc, l'única berry que creix a Mallorca de manera natural és la móra (blackberry), el fruit del batzer o romaguer (esbarzer). Això sense comptar l'arboça o cirera d'arboç (tree strawberry), que també és indígena de Mallorca però no se m'hauria acudit relacionar amb la móra.

En segon lloc, com que vam tenir l'escola en castellà, no sabíem què era un gerd (raspberry) o un nabiu (bilberry) i de la maduixa (strawberry) en dèiem "fressa", un fruit que, d'altra banda, no va entrar a casa fins ben envant, quan jo ja tenia 14 o 16 anys. Igual que el pernil salat, una altra menja aliena fins que a casa ens en va tocar un en una rifa. Fins i tot en castellà podíem haver llegit o sentit dir arándano o frambuesa però no sabíem com eren: només un cosa que menjaven els anglesos a les novel·les d'Enid Blyton traduïdes al castellà. Per tant, la móra, era l'única berry del nostre univers primigeni.

Ara que s'ha parlat tant de The Cranberries (un grup musical tan aliè a mi com el pernil salat en la meva infantesa) podem dir que les cranberries en català es diuen nabius de grua. També hi ha el nabiu vermell, però això seria la mountain cranberry. Tot això ho sé perquè ho diu el Termcat, no perquè m'hagi trobat nabius de grua o nabius vermells al supermercat o perquè les etiquetin així o me n'hagin servit amb aquest nom en un restaurant. Aquí grua es refereix a l'ocell anomenat així.

A Àustria els nabius vermells (Preiselbeeren) els posen d'acompanyament a diferents plats, particularment en el Wiener Schnitzel, la famosa milanesa vienesa (#haha), normalment en forma de confitura. Si hi ha algun hit imprescindible "dels Cranberries", per a mi seria un Wiener Schnitzel amb patates al julivert i una terrina de confitura de Preiselbeeren. En una casa d'hostes del Tirol, bitte.

dissabte, 3 de juny de 2017

La Pentecosta mallorquina (i un sant insospitat)

A Mallorca, de Pasqua només n'hi ha una: la de Resurrecció. Després de dècades a Catalunya, encara cada any que els barcelonins fan festa el dilluns de Pentecosta, perquè a Terrassa no en fem, haig de consultar al web si la seva segona Pasqua és la florida, la granada o la pansida.

A Mallorca, però, la versió cristiana del Xavuot tampoc era "la Pentecosta". Les àvies en deien Cinquagesma, un terme perfectament normatiu. Però que deien "Cinquagesma" seria una versió molt optimista. La cosa és mes complicada. Per començar, el grup "qua" es pronunciava "ko", com passa amb Pasqua ('pasko).

En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'rəmə (Carême en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'ʒəmə.

Però això no s'acaba aquí. La i s'havia neutralitzat i realment deien sənko'ʒəmə. Això va interferir amb una altra neutralització. A Mallorca la a de "sant" es neutralitza quan és l'epítet, diguem-ne, que precedeix el nom del sant: Sant Miquel es pronuncia sənt mi'kɛl1. El poble (sobirà i analfabet) degué decidir que el "sən" de sənko'ʒəmə era un sant. O al revés: Per similitud amb sant, van convertir "Cincogema" en "Sant Cogema" i van neutralitzar la i.

El DCVB recull "Sancogesma" com una versió de Cinquagesma, pronunciada així a: Cerdanya, Garrotxa, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Urgellet. S'entén que a aquests llocs no neutralitzen la e ni la primera a. Etimologia, diu el DCVB: deformació de cinquagesma per analogia de sant

També recull Cinquagema, amb la pronúncia sinko'ʒəmə, entre d'altres, sense neutralitzar la i, tot i que, com dic, les meves àvies sí que ho feien.  

En resum, Cinquagesma pronunciat com una cosa que podria ser Sant Cogema: sənkoəmə. Un nou sant al santoral. Espectacular. 

1 Un exemple d'aquesta neutralització diferenciada de 'sant' seria la glosa popular:
Sant Antoni és un bon sant --> sənt ən'tɔni əz un bɔn sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s'animal
tant si és de pèl com de ploma.

divendres, 16 de desembre de 2016

Tragèdia: les cometes del Google ja no volen dir "text literal"

O no sempre. És una tragèdia. Fins fa poc, si volies saber, per exemple, quantes vegades en la història de la humanitat indexada algú havia dit "un magatzem de naus"1, només havies d'escriure l'expressió entre cometes i Google et tornava ni més ni menys que tots els documents al web amb aquest terme, i el seu comptatge.

Però ara no. Ara Google no respecta la literalitat de les cometes i et presenta milers de pàgines on es parla de naus o de magatzems però no de "magatzem de naus", aquesta esotèrica i fascinant expressió. Ni tan sols triant l'opció Verbatim (literal) del Google: encara surten més de vuitanta pàgines a més de l'única pàgina mundial que conté aquesta expressió, que és aquest tuit:
Veig que el Bing, un cercador que no faig servir gairebé mai, segueix respectant, per ara, la literalitat de les cometes: "un magatzem de naus"



Un desastre. Havia fet servir aquesta literalitat per saber quin terme o expressió era més freqüent en català (o en anglès) o per fer cerques molt precises amb 3-6 paraules entre cometes. Sense assegurar que hàgim perdut del tot aquesta utilitat, començo a dubtar-ne. Sempre ens quedarà el Bing? Qui ho havia de dir.

1 El 324 dixit. Sigui el que sigui: un magatzem ple de vaixells, d'aeronaus, de naus espacials, o potser, simplement, una "nau industrial" que fa de magatzem, sovint anomenada "nau-magatzem".

dimarts, 13 de desembre de 2016

Freds terrassencs

...m'havia instal·lat a Terrassa i suportava estoicament uns hiverns polars i un lavabet exterior que no tancava bé.
[Una màquina d'espavilar ocells de nit. Jordi Lara, Edicions de 1984, any 2008.]
Exactament aquests són els meus primers records de Terrassa als anys vuitanta. Amb l'agreujant que el meu 'lavabet exterior' tenia la porta de persiana genovesa. Quin celistre!

Ja és normal que un jovençà que arribava de Mallorca trobés polars els hiverns de Terrassa. Però algú que baixava de la Plana de Vic? Homeee!

Els hiverns terrassencs d'avui ja no són com els de fa trenta-cinc anys: escalfament global. Però també, i parafrasejant Terenci: des que tinc calefacció veig la vida d'un altre color.

dissabte, 10 de desembre de 2016

"Le métèque catalan" i altres insults

Manuel Valls és català no és necessàriament un insult, tot i que dins un cert univers que coneixem, segurament sí. Però si el gentilici "català" va acompanyat d'un o dos qualificatius clarament denigrants, injuriosos, tots ells adreçats al precandidat Manuel Valls, podem pensar que, molt probablement, català és utilitzat també com a insult. Precisament, l'altre dia em sorprenia la xenofòbia abocada al Twitter francès contra Manuel Valls, i ho vaig comentar.


Quines connotacions insultants té catalan per a un francès? Segur que algun nord-català ens ho aclariria. Vaig notar algun matís un cop que un francès em va fer un comentari sobre els nord-catalans, però no induiré un patró d'un sol exemple. En tot cas, el català que apliquen a Valls no és per nord-català, sinó, evidentment, per català del sud, que a França és estranger: un espanyol.

Aquí tenim, doncs, el primer component xenòfob: Valls catalan = Valls étranger. Per a alguns Valls és le métèque catalan o le petit Caudillo Catalan. Una referència taurina ajuda també a assenyalar-lo com a metec (Valls le torero catalan, o le toréador catalan), i atribuir-li una activitat històricament tan hispànica com matar moros és definitiu: le catalan matamore. (Amb innegables ressonàncies per als franco-magribins, que intueixo que, en general, detesten Manuel Valls.)

Hi ha qui afirma que Valls no és un francès de veritat i no estima França (le Catalan Français à 20 ans n'aime pas la France). A alguns no els agrada aquest catalan qui donne des leçons de "francitude". Per si hi havia cap dubte, algú proclama que no queremos tener a un presidente catalan! C'est clair?!!!!. Adreçar-se (retòricament) a Valls en espanyol per a rebutjar-lo per català no sorprendria ningú a casa nostra, però és un pèl xocant a França!

L'alçada física de Manuel Valls ha merescut al Twitter diferents qualificatius, alguns força denigrants, que, sovint, van seguits del nostrat gentilici català, la qual cosa sembla reforçar l'insult (o sóc jo?). Així doncs, sentirem a parlar du petit catalan, del petit catalan haineux, del petit émigré catalan, del petit coq catalan, del petit connard catalan, i, com dèiem més amunt, del petit Caudillo catalan. Però també hi ha le nabot catalan (tap de bassa), i, oh Déu meu, el Yorkshire catalan. Ja que hem entrat al món de la zoologia, direm que algú l'ha anomenat le rat catalan. I, fent una mica de miscel·lània: le détraqué catalan. Un festival d'insults.

Hi ha un altre component del Valls catalan: percebo que alguns dels temes i lemes específics de la catalanofòbia espanyola han travessat la frontera hispano-francesa i han emergit al Twitter enmig de la precampanya presidencial. M'agradaria explicar-ho en un segon escrit, junt amb els insults antisemítics a Manuel Valls.

diumenge, 4 de desembre de 2016

Relíquies escoltes

El mes d'octubre la meva mare va llogar la casa familiar de quaranta cinc anys, als afores de Palma, i se'n va anar a viure a un pis de Ciutat, a prop de ca la meva germana petita. Enmig de la mudança va aparèixer la camisa vermella de pioner i el fulard de l'agrupament escolta on vaig passar part de la infantesa i la major part de l'adolescència. Són unes peces de roba que havia donat per perdudes fa molt de temps. També va comparèixer una bufanda de punt que va teixir la meva mare, amb la bandera de Mallorca, i que em vaig posar durant el batxillerat. Una troballa sensacional, molt emotiva. Els colors de la bufanda encara són molt vius. Qualsevol dia se l'emportarà posada la meva filla.