dimarts, 5 de juny de 2018

L'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor i la sismicitat induïda

Parlant de la nova ministra espanyola Teresa Ribera, s'ha dit que va permetre que el projecte Castor tirés endavant sense un estudi d'impacte ambiental. Això no és cert. Es va fer un estudi d'impacte ambiental del projecte Castor. Després d'aquest estudi, la Secretaria d'Estat de Medi Ambient Canvi Climàtic, la titular de la qual era Teresa Ribera, va emetre la declaració d'impacte ambiental del projecte, un document oficial, publicat al BOE, que recollia i abonava l'estudi.

El detall de l'avaluació d'impacte ambiental del projecte Castor és que no avaluava el risc que l'emmagatzematge subterrani de gas a pressió pogués provocar terratrèmols (sismicitat induïda). Sí que es va estudiar el risc que els sismes naturals poguessin afectar el dipòsit, però això són figues d'un altre paner. 

Era inimaginable que la injecció al subsòl de gas natural a pressió causés terratrèmols? No, no ho era pas. Per exemple, a la mateixa declaració d'impacte ambiental es fa constar que l'Observatori de l'Ebre va demanar que es fessin proves que asseguressin que les pressions degudes a la injecció no causessin fractures a les roques. A la declaració no es torna a fer esment d'aquest punt. Assumeixo que no es va estudiar mai.

Es pot estimar el risc de sismes induïts? Sí. S'havia fet abans del projecte Castor? Sí. Per exemple, a Holanda, en un projecte semblant: a l'antic camp petrolífer de Bergermeer es volia fer un dipòsit subterrani de gas natural. Van encarregar un estudi al Massachussets Institute of Technology (MIT). En aquest estudi experts de l'MIT (2008) van concloure mitjançant modelització que durant el periode d'explotació previst es podien produir terratrèmols, com a màxim, de magnitud 2,4 o 2,7. Els experts van estimar, més enllà dels models, que en el pitjor dels casos la magnitud podia arribar a 3,9.

És a dir, al 2008 ja es feien estudis de sismicitat induïda que es podrien haver aplicat al projecte Castor i incorporar a la declaració d'impacte ambiental, i que podrien haver conduït o no a la desautorització de projecte, però en tot cas després d'un estudi fonamentat. La responsabilitat de la supervisió aquest procés d'avaluació d'impacte era de l'aleshores secretària d'estat Teresa Ribera.

dimarts, 22 de maig de 2018

Güells

La filla consultava el diccionari cercant paraules que tinguessin la "gü". Coses de l'escola. Així va trobar "güell". Com a cognom és força conegut: des del mecenes de Gaudí fins al David Güell de la mitologia televisiva contemporània --Plats bruts. Però poca gent sap el significat d'aquesta paraula: Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata (DIEC2).

Jo no ho sabia i ara m'adono que els xiscles de porc que se sentien quan els mataven al pati del darrere de la botiga de queviures veïna no eren més que güells! Pobres porcs, com güellaven, que el verb també existeix. Després els devien despatxar a la mateixa botiga. A Mallorca i fa molts anys, joves.


dissabte, 5 de maig de 2018

Un mexicanisme al pati

Tornant de recollir la filla i una amiga d'una activitat extraescolar, les nenes parlen d'una coreografia. L'amiga s'exclama:
- La Joana sempre la rega!
- Has dit "la rega"?, dic jo.
En l'espanyol de Mèxic, "regar la" és, col·loquialment, equivocar-se. Cagar-la, vaja. Però aquesta nena no pot haver adoptat el "regar-la" més que de la meva filla o d'una altra mexicana de la seva classe.
Pregunto a la filla:
- Tu dius "regar-la", pel pati de l'escola?
Em mira estranyada. Hi afegeixo:
- És que en català no es diu regar-la. Això és castellà, i de Mèxic. Pots regar les plantes, però això és un altre tema.
- Nooo, la gent ho diu, "regar-la", diu ella.
Conclusió: estem enriquint el catanyol de pati que ara es parla. Amb mexicanismes.

dimarts, 13 de febrer de 2018

Perdut i trobat

Diccionari de pronunciació en català, de David Paloma i Albert Rico, any 2000. Només dues mil paraules però representatives. Molt pràctic. Me'l vaig comprar aquí, me'l vaig emportar a Mèxic el 2004. Juraria que havia tornat amb mi el 2009 però fa temps que no el veig. Fa temps que l'enyoro. No el vaig trobar a ca la sogra a Mèxic aquest Nadal. A Amazon és venal de segona mà a partir de 156,21 €! Hi ha altres vies: aviat el tindré.

Sí que vaig rescatar aquest Nadal a Mèxic tres llibres entre d'altres que havien quedat allà el 2009. Dos són diccionaris i l'altre Pedro Páramo (el 2009 havia de triar qui viatjava, i vaig triar el El Llano en llamas).

dijous, 8 de febrer de 2018

Cadaf, anatomia d'un apel·latiu antisemític mallorquí

Mallorca, anys 1970-80:
- Avui he vist n'Ignasi Aguiló1.
- Cadaf! -responia la meva àvia materna.
Amb aquest cadaf, remarcava jocosament que Ignasi Aguiló era xueta. De fet, deia cadaaaf, allargant la segona síl·laba. L'àvia trobava graciós anomenar cadaf un xueta, assenyalar-lo com a cadaf. L'estigmatització, encara. No ho he sentit a dir mai més. (No és que no hagi sentit altres insults referents als xuetes, però aquest no.)

Per què cadaf era un sinònim despectiu de xueta? Anem al DIEC2, on cadaf no és més que una unitat de mesura d'oli: la vuitena part d'un càntir2. Evidentment, no era aquest el significat que li donava la meva àvia. El GDLC ens dóna gerro com a primera accepció d'aquest mot, que és el significat etimològic, de qadah (àrab). La relació gerro-xueta tampoc és evident. El DCVB hi insisteix: Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. A Mallorca, sobretot, gerro per al vi. Se m'acut que, en aquest escarni del xueta, el brec del gerro podria representar l'estereotip del nas jueu, però veient els dibuixos de cadafs al DCVB, sembla que el seu brec faria un nas força discret.

Deixo vagar la vista per la pàgina oberta del DCVB en paper i el següent mot és cadafal (=catafal/cadafalc), una de les accepcions del qual és patíbul. Tenint en compte l'empremta que van deixar les infames execucions de xuetes en els actes de fe del 1691, cadaf podria ser una al·lusió òbviament cruel a aquell esdeveniment. No ho sé. Seguint pàgina avall pel DCVB, el següent mot és cadafet. Ves, un diminutiu de cadaf. Segona accepció de cadafet: Ocell de la família de les alcoidees: Fratercula arctica (Mall.). És el fraret, caracteritzat per un bec de base ampla i que, segons el DCVB, té certa semblança amb el bec d'un cadaf.
Cadafet o fraret (Fratercula sp.) al Google Imatges.
Alto! Si el brec d'un gerro (cadaf) s'ha pogut associar al bec d'aquest ocell (cadafet), bé es pogué associar, també, a l'estereotip del nas jueu. La tercera accepció de cadafet al DCVB ens ho ve a confirmar: Nom amb què abans es motejava els jueus mallorquins3. Aquest significat hauria sobreviscut a la conversió dels jueus i s'hauria aplicat als xuetes. En aquest cas la meva àvia hauria desfet el diminutiu. Plausible. Déu n'hi do. Més difícil seria demostrar l'ordre en la derivació de les accepcions. Se me n'acudeixen tres:
cadafet (ocell) «-- cadaf (gerro) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)
cadaf (gerro) --» cadaf/cadafet (jueu o xueta) --»  cadafet (ocell)
cadaf (gerro) --» cadafet (ocell) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

És mal de fer triar-ne una. La meva dissecció cadafística s'acaba aquí, però hi afegeixo dues coses: una és que no subestimeu mai l'antisemitisme mallorquí, si més no el de la Mallorca preturística. I l'altra: la meva àvia i el seu fill tenien un nas que podria respondre perfectament a l'estereotip del cadaf.

1 Nom suposat.
2 1 càntir = 11,23 L; 1 cadaf = 1,404 L.
3 El DCVB pren aquesta accepció del Diccionari Mallorquí-Castellà de Mn. Josep Tarongí (1878).

dissabte, 20 de gener de 2018

The Forrest Gump of (something)

Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of (something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... O d'algun país. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.

Així, doncs, a The Washington Post poden dir que Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera. O, a The Atlantic, poden dir que Ev Williams és el Forrest Gump d'internet. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa.

Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?

dimecres, 17 de gener de 2018

Una de "berries"


Els mallorquins (els de la meva edat, si més no) sortíem de fàbrica amb un pobre coneixement del que en anglès són les berries. Per dos motius. En primer lloc, l'única berry que creix a Mallorca de manera natural és la móra (blackberry), el fruit del batzer o romaguer (esbarzer). Això sense comptar l'arboça o cirera d'arboç (tree strawberry), que també és indígena de Mallorca però no se m'hauria acudit relacionar amb la móra.

En segon lloc, com que vam tenir l'escola en castellà, no sabíem què era un gerd (raspberry) o un nabiu (bilberry) i de la maduixa (strawberry) en dèiem "fressa", un fruit que, d'altra banda, no va entrar a casa fins ben envant, quan jo ja tenia 14 o 16 anys. Igual que el pernil salat, una altra menja aliena fins que a casa ens en va tocar un en una rifa. Fins i tot en castellà podíem haver llegit o sentit dir arándano o frambuesa però no sabíem com eren: només un cosa que menjaven els anglesos a les novel·les d'Enid Blyton traduïdes al castellà. Per tant, la móra, era l'única berry del nostre univers primigeni.

Ara que s'ha parlat tant de The Cranberries (un grup musical tan aliè a mi com el pernil salat en la meva infantesa) podem dir que les cranberries en català es diuen nabius de grua. També hi ha el nabiu vermell, però això seria la mountain cranberry. Tot això ho sé perquè ho diu el Termcat, no perquè m'hagi trobat nabius de grua o nabius vermells al supermercat o perquè les etiquetin així o me n'hagin servit amb aquest nom en un restaurant. Aquí grua es refereix a l'ocell anomenat així.

A Àustria els nabius vermells (Preiselbeeren) els posen d'acompanyament a diferents plats, particularment en el Wiener Schnitzel, la famosa milanesa vienesa (#haha), normalment en forma de confitura. Si hi ha algun hit imprescindible "dels Cranberries", per a mi seria un Wiener Schnitzel amb patates al julivert i una terrina de confitura de Preiselbeeren. En una casa d'hostes del Tirol, bitte.