Mentre en Zapatero ja no sap ni d'on li cauen les clatellades (vénen del nord, vénen del sud, de terra endins, de mar enllàaaaa) (l'última, de l'Obama, que deu estar molt preocupat perquè la migdiada continuada del visionari lleonès pot provocar un pet com una gla a Europa, a Wall Street i a tot el món mundial), dic, mentre passa tot això jo segueixo profundament amoïnat per un tema que l'altre dia va desfermar passions en aquest blog: els enormes riscos que corre el jovent amb les mèndigues expedicions a l'Himàlaia. A l'escrit anterior sobre l'Everest quedaren algunes coses al tinter, i altres de relacionades, que comento tot seguit.
EVEREST. De cada 50 persones que han fent l'intent de pujar a l'Everest, una hi fa fet la pell (1/50). Si considerem només els alpinistes no locals (europeus, nord-americans, japonesos, etc), la ràtio és més petita: 1/75 [1]. (Aquesta diferència podria donar bastant de si, però generosament ho deixo com a tema per al blog del Joan Herrera). És poc o molt, 1/75? Déu n'hi do, però busquem punts de comparació, altres activitats o situacions que la gent considera arriscades.
MÈXIC. Els catalans tendeixen a pensar que Mèxic és un lloc perillós. Ho he comprovat amb una mostra extremadament representativa (una mainadera, un cardiòleg i una perruquera, tots catalans). L'índex d'homicidis intencionats a Mèxic, va ser de 12/100.000(*) habitants a l'any 2008 [2], és a dir, 1/8.333. Intentar l'ascensió a l'Everest, tot i que l'exposició a les condicions de l'Himàlaia és només de setmanes o mesos, és (1/75)/(1/8.333)=111 vegades la taxa d'homicidis intencionats a Mèxic. Un intent d'ascendir a l'Everest és, per tant, molt més arriscat.
(*) Aquesta xifra (12/100.000) no és correcta, és baixa, si es tenen en compte els assassinats del crim organitzat comptabilitzats per El Universal, però ara tampoc és el moment d'abordar aquest punt.
ETA A ESPANYA. Els mexicans tendeixen a pensar que és perillos viatjar a Espanya, degut als atemptats d'ETA (també he mesurat aquesta por experimentalment). ETA va assassinar 3 persones el 2009 [3] . Va contribuir, doncs, a la taxa d'homicidis intencionats a Espanya amb un cas per cada 46,9/3=15,7 mil·lions (0,0064/100.000 habitants). La taxa de mortalitat de mort per un intent d'ascensió a l'Everest seria (1/75)/(1/15,7x106)=209.000 vegades la de mort per atemptat d'ETA de la població general a Espanya el 2009.
TREBALLAR PER EL CRIM ORGANITZAT A MÈXIC. Treballar per al narco a Mèxic és molt arriscat. L'elevat nombre d'assassinats el 2009 (7.724) [4], que afecta majoritàriament persones que treballen en el negoci del narco (aquest patró podria estar canviant però entenc que majoritàriament es manté) pot fer pensar que l'ofici de camell (narcomenudista), d'informador (halcón), de sicari o de pozolero (val més que no traduïm aquest terme) és molt arriscat a Mèxic. I certament ho deu ser. L'exèrcit mexicà va dir fa uns mesos que 500.000 persones estan en el narco a Mèxic. (Ehem, això no és exactament un fet, és una dita de la SEDENA, però la gent no sol declarar si treballa per al narco quan li fan l'enquesta del Conteo Nacional de Población). Per a fer un capmàs, considerem que de les 7.724 persones assassinades l'any 2009 pel crim organitzat unes 5.000 es dediquessin al negoci. Així l'index anual de mortalitat laboral seria de 5.000/500.000 = 1/100. El risc de l'ascensió a l'Everest seria encara (1/75)/(1/100)=1,33 vegades el risc de fer de narco durant a Mèxic, és a dir, un 33% més arriscat. Certament, els risc de morir assassinat si treballes per al crim organitzat a Mèxic és elevat, però intentar pujar a l'Everest sembla que ho es tant o més, malgrat la incertesa del càlcul.
MILITARS DE L'OTAN A L'AFGANISTAN. És molt arriscat ser un soldat de l'OTAN a l'Afganistan? Suposem que bastant. Durant el 2009 hi havia 102.554 soldats de l'OTAN i de països aliats a la missió ISAF a l'Afganistan [5]. Aquestes forces tingueren un total de 523 baixes [6], és a dir 523/102.554 = 1/196. Déu n'hi do, òbviament un risc molt superior al que experimenta un europeu mitjà assegut al sofà que ha comprat a l'Ikea. Però el risc d'un intent de pujar a l'Everest encara és més del doble que el d'un soldat de la ISAF a l'Afganistan: (1/75)/(1/196)=2,6.
Resum: taxes de mortalitat, referides totes a casos per 100.000 persones
0,0064 - Víctimes mortals d'ETA a Espanya (2009)
2,6 - Morir assassinat a Espanya (2008). Aquesta dada és de propina [6]
5,4 - Morir assassinagt als EUA (2008). Aquesta també [7]
12 - Morir assassinat a Mèxic (2008)
510 - Morir com a militar de la missió ISAF a l'Afganistan (2009)
1.000 - Morir assassinat si treballes per al narco a Mèxic (2009)
1.333 - Morir en un intent d'ascensió a l'Everest (persona "no local")
Tornant a l'Everest, òbviament, la gent no pren decisions vitals basant-se només en aquestes xifres (que normalment no coneix). És una qüestió molt personal. Personalment, i abans de conèixer les xifres, em van venir al cap dos memorables lemes mexicans:
Com deia aquell heroi anònim del segle XX:
Más vale Aquí corrió... que Aquí murió...
O, com diu Juan Gabriel:
Pero ¿qué necesidad?
Jo m'apunto al "Aquí continua descansant". No he entès mai aquesta fal.lera de medir-se amb les muntanyes. Com em deia un amic: "Tu, petiteta, ¿no?"
ResponEliminaAquestes estadístiques les hauríem de fer a mans dels poders sanitaris. A veure si obliden la persecució tabaquística, i prohibeixen, d'una vegada per totes, pujar a l'Everest. Hauria de ser un clam social.
Bon epitafi, i crec que ja te l'havia llegit una vegada. A mi m'agrada aquest homenatge vernacle a l'All-Bran, No podía ir y fue, que bé podria semblar un epitafi.
ResponEliminaDeixem que la gent mori dignament (o no) a l'Everest, però mirem quines coses se subvencionen. En Matías Vallés no té tantes contemplacions:
El alpinismo como secta