¿Què pot fer un govern d'esquerres amb zero popularitat i, a sobre, rostit i socarrimat primer per la seva inacció i després per les seves recents polítiques econòmiques de caire dretà? ¿Què pot fer si vol recuperar un perfil d'alguna manera esquerrà que l'ajudi a marcar un contrast amb la dreta? Doncs, per exemple, treure de l'armari el discurs ideologico-cultural esquerrà contemporani: sexe, religió, ecologisme... És més barat i viable que recuperar una política econòmica d'esquerres.
Però, esclar, aprovats el divorci exprès, l'avortament gairebé lliure i el matrimoni homosexual, i amb el govern complint (suposo) amb la paritat desexe gènere, què més queda per ser més d'esquerres sense gastar un quinto de l'erari? Cremar convents? Profanar criptes? Afusellar homes amb corbata? Bé, descartem aquestes mesures que ja es van assajar als anys trenta amb resultats força coneguts. A mi se m'acudirien unes quantes mesures pacífiques i democràtiques relatives a l'Església Catòlica però es veu que Zapatero ja ha trepitjat prou ulls de poll en el tema catòlic. Ara li toca fer bondat.
Què queda, doncs? L'ecologisme! És clar! Com no hi havíem caigut, devia dir en ZP! I què es pot fer? Prohibir la benzina i el carbó? Proscriure els cotxes? Eliminar les urbanitzacions i les cases unifamiliars? Prohibir els biocombustibles i la ramaderia? Una cosa és ser ecologista i l'altra és ser pendejo, li devia dir un assessor. No, home, fem una cosa molesta per a alguns, però només simbòlica, que ens permeti recuperar algun vot per l'esquerra i motivar el nostre electorat. I si pot ser, recaptar una mica més. Què podríem fer?
I aquí és quan apareix com una revelació la ja llarga disputa dels 80 km/h a Catalunya, recentment reactivada, i la recentíssima proposta de Felip Puig dels 130 km/h. Genial! A por ellos! I així devia néixer la nova ocurrència dels 110 km/h. Pot semblar estrany que el PSOE s'apunti a un combat de boxa amb Felip Puig, però no ens estranyarà tant si considerem que el PSOE no sembla en condicions de lluitar amb el PP, i al pas que va es podria trobar competint en nombre de diputats a Madrid amb CiU (i dic el PSOE, no el PSC, ja sé que exagero). De tota manera, el PP ja ha reaccionat en clau cubana: Son medidas soviéticas a las que deben estar acostumbrados en Cuba. Llàstima que Miami estigui tan lluny.
Potser no falta tant per a una crisi petroliera greu, i no només pel tema libi, però jo diria que no hi som. I el dia que arribi, crec que conduir a 110 km/h no ho solucionarà. Pensem que en el xoc del 1973 alguns països europeus van prohibir circular els cotxes particulars el cap de setmana i als EUA van posar un límit general de 88,5 km/h a totes les carreteres, incloses autovies i autopistes de peatge. Jo crec que el dia que arribi la crisi energètica caldran mesures més dràstiques que les del 73.
Afegitó, 26/02/2011 23:15
Més enllà de l'ecologia, la mesura busca retallar la factura en divises del petroli i retallar el dèficit comercial. Fins i tot per a això, aquest estalvi sembla mínim. Tanmateix, pot ser un avís, un exercici de l'ànima, per a mesures més dures si segueix pujant el preu del cru.
Però, esclar, aprovats el divorci exprès, l'avortament gairebé lliure i el matrimoni homosexual, i amb el govern complint (suposo) amb la paritat de
Què queda, doncs? L'ecologisme! És clar! Com no hi havíem caigut, devia dir en ZP! I què es pot fer? Prohibir la benzina i el carbó? Proscriure els cotxes? Eliminar les urbanitzacions i les cases unifamiliars? Prohibir els biocombustibles i la ramaderia? Una cosa és ser ecologista i l'altra és ser pendejo, li devia dir un assessor. No, home, fem una cosa molesta per a alguns, però només simbòlica, que ens permeti recuperar algun vot per l'esquerra i motivar el nostre electorat. I si pot ser, recaptar una mica més. Què podríem fer?
I aquí és quan apareix com una revelació la ja llarga disputa dels 80 km/h a Catalunya, recentment reactivada, i la recentíssima proposta de Felip Puig dels 130 km/h. Genial! A por ellos! I així devia néixer la nova ocurrència dels 110 km/h. Pot semblar estrany que el PSOE s'apunti a un combat de boxa amb Felip Puig, però no ens estranyarà tant si considerem que el PSOE no sembla en condicions de lluitar amb el PP, i al pas que va es podria trobar competint en nombre de diputats a Madrid amb CiU (i dic el PSOE, no el PSC, ja sé que exagero). De tota manera, el PP ja ha reaccionat en clau cubana: Son medidas soviéticas a las que deben estar acostumbrados en Cuba. Llàstima que Miami estigui tan lluny.
Potser no falta tant per a una crisi petroliera greu, i no només pel tema libi, però jo diria que no hi som. I el dia que arribi, crec que conduir a 110 km/h no ho solucionarà. Pensem que en el xoc del 1973 alguns països europeus van prohibir circular els cotxes particulars el cap de setmana i als EUA van posar un límit general de 88,5 km/h a totes les carreteres, incloses autovies i autopistes de peatge. Jo crec que el dia que arribi la crisi energètica caldran mesures més dràstiques que les del 73.
Afegitó, 26/02/2011 23:15
Més enllà de l'ecologia, la mesura busca retallar la factura en divises del petroli i retallar el dèficit comercial. Fins i tot per a això, aquest estalvi sembla mínim. Tanmateix, pot ser un avís, un exercici de l'ànima, per a mesures més dures si segueix pujant el preu del cru.
Molt i molt lúcid. Han confós governar amb generar titulars fàcils. Així ens va.
ResponEliminaI si fos veritat que aviat no podrem pagar el petroli i això és un petit avís subliminal? Un expert va dient que Espanya no pot pagar el petroli a 100 dòlars i diuen que amb el petroli a 120 dòlars els EUA tornaran a la recessió. En tot cas, això dels 110 km/h sembla que és folklore.
ResponElimina