dimecres, 16 de febrer de 2011

Indostànic

El cap de setmana passat al miniespai Do de llengües de Catalunya Informació parlaven de l'hindi, la llengua del nord de l'Índia declarada junt amb l'anglès llengua oficial del govern central indi. L'hindi és una llengua indoeuropea (indogermanische, que diuen els alemanys: dediqueu-hi un segon, a aquest fet diferencial terminològic). L'hindi, doncs, està emparentat amb les llengües eslaves, germàniques i romàniques i amb altres llengües indoeuropees asiàtiques, com el paixtu, el farsi o el kurd. [Una digressió: A El fusell del meu pare, els familiars del protagonista, un nen kurd iraquià, es pensaven que com que els kurds són indoeuropeus els nord-americans els protegirien dels successius sàtrapes iraquians dels anys 60 i 70. Trenta o quaranta anys més tard, en certa manera així ha estat, però per altres motius].

Tornant a l'hindi, el retret que es podria fer al miniespai Do de llengües és que no va esmentar per res l'urdú, llengua germana de l'hindi, predominant i nacional al Pakistan, i oficial també en alguns estats del nord de l'Índia. Ambdues llengües formen el sistema hindi-urdú, també conegut com a indostànic (hindustani en anglès). Com el croat i el serbi, l'hindi i l'urdú tenen alfabets diferents, respectivament, devanagari i perso-aràbic. A diferència del croat i el serbi, que segurament és impossible distingir a nivell oral (de fet, parlem - o parlàvem, abans de les guerres balcàniques - del serbocroat), l'hindi i l'urdú van seguir processos d'estandardització diferents, el primer tirant cap al sànscrit (sanscritització) i el segon més influenciat pel farsi i l'àrab. Val la pena llegir la corresponent entrada de la Wikipedia (en).

Malgrat tots aquests emperons, existeix un estàndard hindi-urdú parlat molt estès, i que s'ha vist potenciat pel cinema de Bollywood: les pel·lícules produïdes a Bombai es veuen sense doblatge a l'Índia i al Pakistan i trien un llenguatge el més comú i entenedor possible. Això, no només pensant en el Pakistan, on el cinema indi ha estat prohibit molts anys, sinó en la gran varietat de dialectes de l'hindi que hi ha a l'Índia. La transliteració llatina dels títols de crèdit dels films indis o pakistanesos fa sovint d'escriptura comuna de l'indostànic per al públic que coneix l'alfabet llatí, probablement un públic d'usuaris de programes informàtics.

Tot i que a l'Ethnologue no hi figura com a llengua sinó com a subgrup de llengües, d'alguna manera l'indostànic existeix, i s'esmenten 290 milions de parlants com a primer idioma i 165 milions com a segon idioma (490 en total), segons dades dels anys 90 (!). Altres xifres parlen de 359 milions de parlants natius, només per sota del xinès mandarí. La Viquipèdia, eleva el nombre de parlants d'indostànic fins a 904 milions, 504 dels quals serien natius.

Malgrat la milionada de parlants, Microsoft no ha considerat oportú generar una versió del sistema operatiu Windows directament en hindi, sinó que, com amb el català, ha creat només un paquet d'idioma (LIP, language interface pack) que cal instal·lar sobre una altra versió del Windows ja instal·lada. I ho ha fet per primer cop amb el Windows 7.

Finalment, tot això ho trobo apassionant, però que consti que jo no sé una paraula d'hindi, d'urdú, ni tan sols de bazaar hindustani, ni, no cal dir-ho, de sànscrit ni de serbocroat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada