1 de febrer de 2011. Proclama Mubàrak: Aquest és el meu país. Aquí és el lloc on he viscut, pel qual he lluitat i he defensat la seva terra, la seva sobirania i els seus interessos, i moriré en el seu sòl. Té tots els números de morir a l'Aràbia Saudita.
22 de febrer de 2011. Proclama Gaddafi: No marxaré d'aquesta terra, hi moriré com un màrtir. Gaddafi fins i tot ens diu com morirà, tot un detall. Premonitori d'una fugida? De moment, no. Hi ha hagut martiri, però no el seu.
Al pobre Ben Alí el va agafar tant de sorpresa, la moguda, que només va poder dir, just abans de pujar a l'avió el 14 de gener: No vull marxar. Vull morir al meu país.
22 de febrer de 2011. Proclama Gaddafi: No marxaré d'aquesta terra, hi moriré com un màrtir. Gaddafi fins i tot ens diu com morirà, tot un detall. Premonitori d'una fugida? De moment, no. Hi ha hagut martiri, però no el seu.
Al pobre Ben Alí el va agafar tant de sorpresa, la moguda, que només va poder dir, just abans de pujar a l'avió el 14 de gener: No vull marxar. Vull morir al meu país.
I quina mania en auto-immolar-se de boquilla, si fer-ho efectiu és molt més fàcil, no? Ves que no sigui que ho diuen per dir. (mode ironia on)
ResponEliminaElls parlen seriosament. Quan ho diuen, només quan ho diuen, ho diuen de veritat. En al cas de Gaddafi es referia al martiri dels libis.
ResponEliminaI Ben Alí, per conhortar-se mentre espera la mort a l'estranger, es va emportar una tona i mitja d'or.