dimarts, 1 de març del 2011

Ha arribat un ràdio transistor


Quan vaig emigrar a Mèxic el 2004 vaig aplegar alguns llibres i objectes i me'ls vaig enviar cap allà amb tres paquets de correu (això era gairebé suïcida, però jo no ho sabia). Als tres mesos ja havien arribat tots els paquets, i tot plegat constituïa la meva arca de Noè particular per al diluvi que representava aquella mudança transoceànica, tanmateix cercada i volguda. Amb la tornada de fa un any i mig l'arca va quedar encallada allà a l'altiplà. Per sort, el viatge de la M. a Mèxic (retornada sana i estàlvia) ha servit per recuperar bona part d'aquells objectes i d'altres adquirits durant els cinc anys a Mèxic. Encara una part ha quedat a la Ciutat de Mèxic i a la nostra ciutat de l'altiplà, i, a banda, hi ha tres paquets enviats per DHL que ja haurien d'haver arribat.

Creo la nova etiqueta Arca de Noè, i aniré presentant alguns dels elements ara recuperats. Començo per aquest ràdio de Sony (model turboinjection de finals dels 90), de la mida si fa no fa d'un smartphone una mica gros, ideal per a posar-lo en una lleixa del bany. Sóc (o era?) un fanàtic de la ràdio parlada, i no concebo afaitar-me o fer-me una cafetera sense sentir les notícies del matí.

Va ser una decepció la ràdio mexicana: els programes que m'agradaven els van tancar per la censura público-privada imperant al país. Al pobre Gutiérrez Vivó el van fer fora de dues emissores, i a la Carmen Aristequi de W Radio. Ara l'han engegada del canal de televisió MVS, i no sé si finalment l'han readmesa. Amb aquest panorama, i sense identificar-me gaire amb cap emissora, aquest transistor va anar quedant arraconat i no va ser a Mèxic el company que havia estat a Catalunya.

A la tornada a casa vaig sentir la ràdio al telèfon mòbil però em vaig cansar d'haver de fer servir els auriculars com a antena, i d'haver de polsar cinc o sis botons abans d'arribar a sentir l'emissió. Des d'ahir amb un sol clic puc sentir qualsevol de les meves emissores preferides. Fins ara havia anat passant amb un radiocasset (he dit radiocasset!), analògic of course, de la mida de dos Tetra Briks.

4 comentaris:

  1. no sé quin telèfon deus tenir (ja ens el presentaràs) però amb el meu sony ericsson i un nokia d'una amiga pots fer accessos directes per cada tecla. Jo he posat la tecla avall per connectar la ràdio. I va molt bé perquè apreto un cop i s'obra la ràdio, apreto un segon i canvio d'emisora entre les que tinc guardades.

    I últimament m'estic acostumant a escoltar la ràdio per internet. Si estàs atent al meu blog potser algun dia explico com ;)

    ResponElimina
  2. És un Nokia. Segurament es pot fer una drecera però no ho he provat mai. De tota manera passo, pel tema auriculars, etc, com no sigui pel carrer o al tren. Ràdio per internet? Home, no sé si faràs un invent com el teu programa de descarregar vídeo que va comentar l'altre dia el Xavier Caballé, però jo sento ràdio per internet, crec recordar, des de que es va inventar el Real Audio i van començar a emetre-hi algunes emissores. Ara es pot fer per web, i també tinc el RadioSure però no el faig servir gaire.

    ResponElimina
  3. I no et passa que és com si fossin d'una altra persona aquests objectes? A mi em succeeix quan he recuperat velles rampoines de ca'ls avis, per exemple. Ah! i per a mi, la ràdio sempre :)

    ResponElimina
  4. Clídice, de vegades em passa això, quan he canviat molt en la relació amb el que l'objecte simbolitza. Per exemple, amb el vestit de neoprè que tenia guardat al pis, ho vaig comentar. Però amb aquestes coses que m'han arribat de Mèxic no m'ha passat.

    I jo també sóc molt radiero, ja ho he dit :-)

    ResponElimina