divendres, 4 de febrer de 2011

Argèlia, relligiós, Maria Schneider, Nuria Amat (miscel·lània del dia)

Tertulians. Em pregunto si després de 35 anys, pel cap baix, d'alfabetització catalana hem de sentir un tertulià de Catalunya Ràdio, cineasta o excineasta, pontificador i repontificador, parlar d'Argèlia i de temes relligiosos.

Maria Schneider. Formo part dels milions de persones que només saben de Maria Schneider que va protagonitzar Ultimo tango a Parigi (1972), que sembla que és el títol original d'aquest film, i que això va marcar fortament, sembla que negativament, la seva vida i la seva carrera. També formo part de les poques dotzenes de persones que no van anar a Perpinyà a veure el film, entre altres coses perquè era menor, no m'haurien deixat passar.

No faré un exercici apressat de redacció com els que fan alguns alumnes meus (copia i enganxa, preferentment sense citar) per a expandir els meus coneixements i els vostres sobre la vida d'aquesta actriu que acaba de morir jove, molt jove per a morir-se. Només un detall que ens indica què poc significa aquesta actriu i aquell film per a les noves generacions. La notícia de la seva mort va sortir publicada ahir al Menéame però només va obtenir 17 comentaris en 15 hores (un lloc, Menéame, on un dels principals atractius és comentar, pel que sembla), mentre la notícia Por qué los cruasanes españoles son tan malos n'ha tingut 133 en pràcticament el mateix temps. No som res...

Per cert, no sóc usuari de Menéame, però llegeixo el seu canal de titulars i de tant en tant m'assabento de notícies interessants, no necessàriament sobre croissants.

Nuria Amat
Acaba de guanyar el Ramon Llull amb la seva primera novel·la en català, aixecant una certa polseguera per les seves postures polítiques. La veig veure a la FIL de Guadalajara en una taula rodona que vaig glossar i vaig trobar que donava massa explicacions de per què escrivia en castellà. Sembla que ara les haurà de donar perquè ho fa en català, cosa que no m'estranya tant ateses les circumstàncis. Nuria Amat, la Fernández Bozal de la literatura catalana?

En tot cas, felicitacions i espero que el món literari català li doni la benvinguda. Qui sap, potser ara la traduiran a l'alemany i vendrà més llibres que escrivint en castellà.

6 comentaris:

  1. AHIR AN MARIUS SERRA,JA SABIA QUE AQUESTA SRA.ANAVA A GUANYAR EL RAMON LLULL....DE LA EDITORIAL PLANETA JA SA SAP....POTSER EL SEU LLIBRE SERA BO,QUI SAP,PERO EN MANS DE UN MEMBRE DEL FORUM BABEL NO ESPERO GRAN COSA.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  2. Vas fort avui, Geo. "Chapeau", i bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. Anònim comunicant,
    Avui en Terricabras li preguntava si en aquest premi encarregaven els llibres (tu presenta un llibre i te'l premiem). No he pugut sentir la resposta completa. De tota manera, benvinguda. És bo que el català guanyi escriptors i lectors...

    ResponElimina
  4. Gràcies Lola. Deu ser el ginseng ;-)
    Bon cap de setmana...

    ResponElimina
  5. La Sra. Amat, es diu Nuria o Núria? O Bé això depèn de l'idioma en que escriu......

    ResponElimina
  6. Ja fa anys que em vaig fixar que era Nuria Amat, sense accent. En alguns llibres el nom a la portada figurava en majúscules i pots pensar, com que en castellà de vegedes no accentuen les majúscules, qui sap. Pero en els mateixos llibres, mires la pàgina del copyright o alguna pàgina interior i hi diu "Nuria Amat". Per exemple:
    Todos somos Kafka
    El país del alma
    La Reina de América

    Veig que amb tot això del premi que ha guanyat ara surt sovint el seu nom accentuat. A l'ARA, per exemple. Quan publiqui en català serà Núria? Qui sap.

    ResponElimina