Com ja vaig dir, en l'any i mig que fa que vam sortir de Mèxic la taca d'oli del narco ha arribat i s'ha instal·lat de ple a la regió on vivíem i han començat passar coses que abans només passaven a Reynosa, a Apatzingán o a Juárez: robatoris massius de camionetes (per a espant de la nombrosa classe mitjana de la ciutat), extorsió, segrests, levantones, decapitats, assalts a les carreteres nacionals i enfrontaments mortals entre narcos i federals (amb dues, cinc, deu morts a cada xoc).
La carretera 57, que és l'autovia Mèxic-Querétaro-Monterrey-Piedras Negras (frontera), segurament una de les carreteres amb més trànsit del país, està força animada últimament, amb assalts, tiroteigs i encajuelados i, fa pocs dies, l'atac mortal a dos funcionaris dels Estats Units que viatjaven en una furgoneta blindada amb matrícula diplomàtica. Fa tan sols dos anys circulàvem amb relativa tranquil·litat per la 57, per exemple per anar a Real de Catorce, a San Luis de la Paz o a San Miguel de Allende.
La meva dona ha tingut retrobades molt emotives aquests dies amb amics i antics companys, i la majoria ha fet notar que just després de marxar nosaltres es va complicar la situació. Alguns li han dit que ells no tenen on fugir. Naturalment, la vida ha de continuar, i a la universitat tots segueixen preocupats per la propera avaluació del Conacyt o del Promep, pendents de la següent acreditació de la carrera que imparteixen (amb això ens porten força avantatge), o de les tesis de màster i doctorat que dirigeixen, només que ara hi han d'afegir l'estrès per la situació de seguretat que tenen. No cal dir que aquí un servidor i la Queralt ens hem encomanat a Déu nostre senyor i esperem que la M. torni sana i estàlvia d'aquí a uns deu dies.
La carretera 57, que és l'autovia Mèxic-Querétaro-Monterrey-Piedras Negras (frontera), segurament una de les carreteres amb més trànsit del país, està força animada últimament, amb assalts, tiroteigs i encajuelados i, fa pocs dies, l'atac mortal a dos funcionaris dels Estats Units que viatjaven en una furgoneta blindada amb matrícula diplomàtica. Fa tan sols dos anys circulàvem amb relativa tranquil·litat per la 57, per exemple per anar a Real de Catorce, a San Luis de la Paz o a San Miguel de Allende.
La meva dona ha tingut retrobades molt emotives aquests dies amb amics i antics companys, i la majoria ha fet notar que just després de marxar nosaltres es va complicar la situació. Alguns li han dit que ells no tenen on fugir. Naturalment, la vida ha de continuar, i a la universitat tots segueixen preocupats per la propera avaluació del Conacyt o del Promep, pendents de la següent acreditació de la carrera que imparteixen (amb això ens porten força avantatge), o de les tesis de màster i doctorat que dirigeixen, només que ara hi han d'afegir l'estrès per la situació de seguretat que tenen. No cal dir que aquí un servidor i la Queralt ens hem encomanat a Déu nostre senyor i esperem que la M. torni sana i estàlvia d'aquí a uns deu dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada