Sembla una bona campanya publicitària: no faig clic gairebé mai en un bàner ni en una finestra emergent, però ho he fet a la cafetera emergent (nou concepte web) que sortia avui a La Vanguardia: Cápsula Gran Aroma Marcilla. ¿Nespresso se'ns està menjant el mercat, als distribuidors tradicionals de cafè, i ens cal revaloritzar la venerable cafetera italiana per seguir venent el nostre cafè? (La cafetera italiana: un artefacte que jo he recuperat fa poc, després de ben bé 10 anys amb una cafetera "americana" elèctrica).
La solució és vendre el cafè en càpsules, perquè nomès un cafè amb prou valor afegit es pot vendre en càpsules. Per si de cas, omplim-les amb un cafè més bo (segur?) i proclamem-ho. Afegim-hi un mecanisme de fer el cafè que n'extregui més bé l'aroma. (Un mecanisme estàtic: que se sàpiga, de moment la cafetera italiana no té parts mòbil i és incapaç de perforar una càpsula). Però... és que hi ha cafeteres italianes d'un, de tres, de sis i de dotze cafès, si més no. De quina mida seran les càpsules? No patiu, hem encarregat un estudi de mercat a la Universitat de Harvard (com a mínim) i resulta que la cafetera que més es fa servir és la de sis cafès. (Entre nosaltres: els que feien servir cafeteres italianes d'un i de tres cafès fa temps que es van passar tots al Nespresso. Tots menys un servidor, que es va passar a la de sis cafès). Les càpsules, doncs, encaixen perfectament dins l'embut d'una cafetera italiana de sis cafès.
Bé, doncs tot això diu (i no diu) Marcilla, i ho presenta en una web amb Flash (suposo) prou misteriosa i prou explicativa com per mantenir l'interès. Tinc dues preguntes:
1) ¿També s'haurà de fer cua, per comprar les càpsules de cafè, com fan el dissabte a la tarda la majoria de compradors d'un altre conegut cafè en càpsules?
2) ¿Seria correcte dir que Cápsula Gran Aroma Marcilla és el Nespresso dels pobres, tenint en compte que fins i tot els pobres ja tenen Nespresso?
La solució és vendre el cafè en càpsules, perquè nomès un cafè amb prou valor afegit es pot vendre en càpsules. Per si de cas, omplim-les amb un cafè més bo (segur?) i proclamem-ho. Afegim-hi un mecanisme de fer el cafè que n'extregui més bé l'aroma. (Un mecanisme estàtic: que se sàpiga, de moment la cafetera italiana no té parts mòbil i és incapaç de perforar una càpsula). Però... és que hi ha cafeteres italianes d'un, de tres, de sis i de dotze cafès, si més no. De quina mida seran les càpsules? No patiu, hem encarregat un estudi de mercat a la Universitat de Harvard (com a mínim) i resulta que la cafetera que més es fa servir és la de sis cafès. (Entre nosaltres: els que feien servir cafeteres italianes d'un i de tres cafès fa temps que es van passar tots al Nespresso. Tots menys un servidor, que es va passar a la de sis cafès). Les càpsules, doncs, encaixen perfectament dins l'embut d'una cafetera italiana de sis cafès.
Bé, doncs tot això diu (i no diu) Marcilla, i ho presenta en una web amb Flash (suposo) prou misteriosa i prou explicativa com per mantenir l'interès. Tinc dues preguntes:
1) ¿També s'haurà de fer cua, per comprar les càpsules de cafè, com fan el dissabte a la tarda la majoria de compradors d'un altre conegut cafè en càpsules?
2) ¿Seria correcte dir que Cápsula Gran Aroma Marcilla és el Nespresso dels pobres, tenint en compte que fins i tot els pobres ja tenen Nespresso?
El dia de Nadal d'enguany, el marit content surt al carrer, "M'han regalat una Nespresso". Se senten multitud d'ecos veïnals, "I a mi", "A mi, també"...
ResponEliminaQuan arriba a la feina després dels dies de vacances, el mateix. A tot déu, l'hi havien regalat la cafetera.
Ja veus, una vulgaritat.
Al poble, hi ha una botiga petita que ja fan ls càpsules ells (no acaben de funcionar, i ens fa por espatllar el tòtem Nespresso). També m'han dit que per Barcelona en trobes,a tendes de tota la vida del barri de La Ribera, per exemple.
I la Nespresso es veu que en té la patent només fins d'aquí a dos anys... És a dir, o moriran d``exit, les càpsules, o són el futur.
Jo no sóc gaire cafetera (tiro de Nescafé, afigura't, per a la llet del matí), però reconec que surt bo.
Ho veus, en certs entorns "tothom" el té. He llegit que el 15% de la població consumeix el cafè en càpsules, suposo que la majoria són clients de Nespresso. N'he trobat en entorns bastant amplis: professors i conserges universitaris, mainaderes i mileuristes diversos. Res, a gaudir de la màquina els que en teniu ;)
ResponEliminaAixò de "mainadera" m'arriba a l'ànima. Eh.
ResponEliminaÉs una mica arcaic. Parlant no ho dic mai, però de fet en ve una a casa. Al cap a la fi, el terme existeix i és precís: és una dona que té cura d'un o més infants :-)
ResponElimina