diumenge, 20 de març de 2011

Tornen els anys seixanta: Cesi-137 a dojo

Mitjançant una piulada un pèl esverada de l'Eva Piquer m'assabento que l'IRSN francès ja ha modelitzat la dispersió del plomall de les emissions radioactives de Fukushima entre el Japó i Europa del 12 al 26 de març. En aquest enllaç podeu veure l'animació gràfica del "núvol". Els colors indiquen diferents concentracions de cesi 137 (Cs-137), expressades com a fracció d'un màxim d'escala de 1.000 Bq/m3 (becquerels per metre cúbic d'aire). Cal remacar que aquesta no és la radioactivitat total de l'aire, sinó la deguda al Cs-137 que s'espera que arribi amb el "núvol". Es calcula que a França, o sigui, aquí mateix, hi haurà concentracions de Cs-137 a l'aire de 0,001 Bq/m3, segons que indiquen en aquesta pàgina web de l'IRSN, d'on he obtingut les dades numèriques originals. Del iode-131 no en parlen.

Tornen els anys seixanta
Cs-137 a raó de 0,001 Bq/m3... Això és 1.000 vegades la concentració d'aquest isòtop mesurada a França el 2010. Però és del mateix ordre de magnitud, una mica més baix, que als anys 60, quan encara es feien explosions nuclears a cel obert i la radioactivitat alliberada es repartia democràticament per tot el globus. Heus aquí, doncs, una oportunitat de tornar als simpàtics seixanta, quan els infants de l'època respiràvem concentracions de Cs-137 de l'ordre de 0,002 Bq/m3. Això tampoc deu ser tant, perquè si ho fos suposo que la incidència de càncer seria descomunal en les generacions afectades aquells anys.

Encara no torna Txernòbil
Les concentracions previstes de Cs-137 no arriben de moment a les mesurades a França per l'accident de Txernòbil, que van ser de l'ordre de 3 Bq/m3, és a dir, 3.000 vegades més elevades que les que es preveuen per a mitjans o finals de la setmana que comença. Per tant, i de moment, encara hi ha un marge abans d'arribar a tenir a l'Europa Occidental concentracions semblants a les provocades per Txernòbil, cosa que a mi em sembla força improbable.

2 comentaris:

  1. A cada revisió mèdica, ens passaven pels dits "raigs x", alegrement. Recordo que les criatures pujàvem en un taburet... I jo em preguntava "què miren, què hi veuen, la mare i el metge?". Em tenien intrigadíssima.

    ResponElimina
  2. A la revisió mèdica de l'escola ens "aparcaven" allà a la pantalla de raigs X mentre ens observaven. I mitja dotzena els companys de classe asseguts a la mateixa habitació de la pantalla. Jo no sé quina radiació rebíem. De moment hem sobreviscut...

    ResponElimina