El 28 d'abril del 1986 al matí, Cliff Robinson, un enginyer anglo-suec de la central nuclear de Forsmark, a Suècia, es va sotmetre a un control rutinari de radioactivitat quan entrava a treballar. El mesurador va saltar indicant un senyal radioactiu molt intens. Aviat es va detectar un excés de radioactivitat al terra del recinte de la central. De seguida es va activar l'alarma nuclear, amb la consegüent evacuació de la majoria dels treballadors. Ben aviat les autoritats van mesurar nivells elevats de radioactivitat a les plantes i al sòl en un radi de quatre quilòmetres de la planta.
L'incident va saltar al món i, per unes hores, una fuita radioactiva a la central nuclear de Forsmark va ser la notícia del dia. Òbviament, als diaris del mateix 28 d'abril no hi apareixia aquesta notícia. (A la portada de La Vanguardia destacaven el retorn de les restes de Wallis Simpson a Anglaterra, o que Narcís Serra presidiria un consell de l'OTAN. Entre nosaltres, l'Aliança ha corregut millor sort que la Caixa de Catalunya). L'incident de Forsmark, doncs, estava destinat a ser notícia als diaris de l'endemà, el 29 d'abril.
Però al cap d'unes hores de l'alarma de Forsmark les autoritats sueques podien demostrar que la radioactivitat no procedia d'aquesta central sinó del sud-est: la costa oriental de Suècia estava empastifada de radioactivitat. I no era una explosió nuclear, com el mateix Cliff Robinson havia temut, sinó una enorme fuita d'una central nuclear de la URSS. Lituània? Bielorússia? Ucraïna? Les pistes anaven apuntant a Ucraïna, on la central de Txernòbil ja era una vella coneguda dels suecs per les seves emissions esporàdiques de radioactivitat, la darrera el mateix febrer del 1986. Finalment, les autoritats soviètiques es van veure obligades a fer públic que des del 26 d'abril hi havia un accident molt greu a la central nuclear de Txernòbil, a 1.260 km cap al sud-est de Forsmark. Vegeu aquest butlletí (pdf) de l'OIEA sobre l'impacte inicial a Suècia.
Als deu anys de la catàstrofe la CNN publicava un despatx de Reuters amb les impressions de Cliff Robinson d'aquell dia de 1986. Descobrir que la radioactivitat venia molt probablement de Txernòbil va ser un trencaclosques per als suecs, la solució del qual explicava The New York Times el 13 de maig del 1986.
Òbviament, el desastre de Txernòbil ha reduït l'incident de Forsmark a la categoria d'anècdota, però sense la qual segurament la URSS encara hauria trigat més dies a reconèixer l'accident nuclear. Per cert, l'ARA ens ha recordat que la Generalitat va trigar un mes a reconèixer que una certa quantitat de radioactivitat de Txernòbil havia arribat a Catalunya.
Pel que fa a la central nuclear de Forsmark, va tenir el seu propi incident nuclear de nivell 2 el 2006. Pse, això no és res! A Catalunya no ens hi posem si no és per un nivell 3, com el de Vandellòs I.
L'incident va saltar al món i, per unes hores, una fuita radioactiva a la central nuclear de Forsmark va ser la notícia del dia. Òbviament, als diaris del mateix 28 d'abril no hi apareixia aquesta notícia. (A la portada de La Vanguardia destacaven el retorn de les restes de Wallis Simpson a Anglaterra, o que Narcís Serra presidiria un consell de l'OTAN. Entre nosaltres, l'Aliança ha corregut millor sort que la Caixa de Catalunya). L'incident de Forsmark, doncs, estava destinat a ser notícia als diaris de l'endemà, el 29 d'abril.
Però al cap d'unes hores de l'alarma de Forsmark les autoritats sueques podien demostrar que la radioactivitat no procedia d'aquesta central sinó del sud-est: la costa oriental de Suècia estava empastifada de radioactivitat. I no era una explosió nuclear, com el mateix Cliff Robinson havia temut, sinó una enorme fuita d'una central nuclear de la URSS. Lituània? Bielorússia? Ucraïna? Les pistes anaven apuntant a Ucraïna, on la central de Txernòbil ja era una vella coneguda dels suecs per les seves emissions esporàdiques de radioactivitat, la darrera el mateix febrer del 1986. Finalment, les autoritats soviètiques es van veure obligades a fer públic que des del 26 d'abril hi havia un accident molt greu a la central nuclear de Txernòbil, a 1.260 km cap al sud-est de Forsmark. Vegeu aquest butlletí (pdf) de l'OIEA sobre l'impacte inicial a Suècia.
Als deu anys de la catàstrofe la CNN publicava un despatx de Reuters amb les impressions de Cliff Robinson d'aquell dia de 1986. Descobrir que la radioactivitat venia molt probablement de Txernòbil va ser un trencaclosques per als suecs, la solució del qual explicava The New York Times el 13 de maig del 1986.
Òbviament, el desastre de Txernòbil ha reduït l'incident de Forsmark a la categoria d'anècdota, però sense la qual segurament la URSS encara hauria trigat més dies a reconèixer l'accident nuclear. Per cert, l'ARA ens ha recordat que la Generalitat va trigar un mes a reconèixer que una certa quantitat de radioactivitat de Txernòbil havia arribat a Catalunya.
Pel que fa a la central nuclear de Forsmark, va tenir el seu propi incident nuclear de nivell 2 el 2006. Pse, això no és res! A Catalunya no ens hi posem si no és per un nivell 3, com el de Vandellòs I.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada