diumenge, 16 de gener del 2011

Síndrome d'abstinència cinematogràfica

La Queralt ha complert un any i mig i m'adono que això és el temps que fa que no vaig al cinema. Com que no tenim televisor des que vam aterrar per aquestes terres, no veig cine ni a la tele. Com és possible? Me n'he adonat aquestes vacances de Nadal quan he pogut veure algun tros de pel·lícula a casa dels pares: ha estat com fumar-se un Ducados després d'una setmana d'abstinència (això quan fumava, que fa vint-i-cinc anys que ho vaig deixar).

Bé, això no pot ser, i com que és una mica complicat ara mateix deixar-se caure pels Verdis o pels Icàries he decidit revisitar alguns clàssics a l'ordinador. Fins i tot així és difícil trobar el moment i encara ho he de fer per trossos i de matinada. He començat per la vida i mort de la família Corleone, tot visionant The Godfather (I i II). Contra l'opinió general, segueixo pensant que la II no és millor que la I.

Tinc a la cua The big sleep de Howard Hawks (la versió amb Bogart i Bacall de la novel·la de Raymond Chandler que vaig llegir a la col·lecció Les claus de vidre: La gran dormida); Touch of Evil i The third man, d'Orson Welles; The night of the hunter, de Charles Laughton, i, de Billy Wilder, The seven year itch i The apartment. Un bon i variat repertori digne d'aquelles sessions golfes de fa uns anys a algunes sales de Barcelona. Digne, fins i tot, d'aquell incomodíssim cinema Arkadin on va néixer la famosa parella estable dels Manel.

3 comentaris:

  1. de lectura sí la sufro de cine me controlo más

    saludos

    ResponElimina
  2. M'enlluerna "the Godfather", la I, la II i, fins i tot, la III, tan desmesurada i barroca, pero amb molta coherència narrativa en relació a les altres. Entre la I i la II no sabria elegir... La carrera de Pacino no ha estat a l'alçada d'aquest brillantíssim inici, em sembla.

    Dintre de poc, Geo, et tocarà tornar al cine a veure les pel.lícules infantils. No t'esveris,sol ser un plaer immens veure els ullets de la criatura, i, a més, n'hi ha de força bones, d'aquestes pel.lícules. O sigui: A disfrutar.

    ResponElimina
  3. Hola Lola, de la III no recordo gaire cosa, tret que hi sortia la filla del Coppola (ara directora de, per exemple, Lost in translation) i que al final eren a Sicília i hi havia una òpera i una escabetxina, crec recordar. No em va impactar. L'Al Pacino no m'entusiasma: fa sempre massa cara de pomes agres...

    Agraeixo la teva tutoria esporàdica i accidental en la criança de la Queralt :-)
    I si, ja arribarà el moment de les pel·lícules infantils. Segurament algunes les fan amb doble lectura per a infants i adults. Penso, per exemple en Shrek.

    ResponElimina