L'extorsió telefònica simulant un segrest és un delicte habitual a Mèxic. Fa uns mesos van trucar a la meva sogra per dir-li que tenien la seva filla segrestada, mentre se sentia de fons una dona que plorava i cridava "mamá". Afortunadament, la meva sogra tenia la filla a nou o deu mil quilòmetres de Mèxic i no va patir més que la situació desagradable de rebre una trucada d'aquesta mena. Però si tens fills petits i no són amb tu, i no els pots localitzar al moment, i et demanen que paguis "només" deu o vint mil pesos (600-1200 EUR) potser pagaràs. Cada dia es fan centenars o milers d'aquestes trucades al país (123.000 denúncies en 14 mesos només al D.F.), i només que un 3-5% de trucades aconsegueixi el seu objectiu ja els surt a compte als delinqüents.
Moltes d'aquestes trucades es fan des de telèfons mòbils, dels que difícilment es podia identificar el propietari. Algun geni del govern federal va decidir crear un registre nacional de telèfons mòbils (RENAUT). Tots els nous mòbils hi queden registrats i els que ja estaven al mercat van haver de ser registrats o es van donar de baixa automàticament. Quines dades conté el RENAUT? Nom i cognoms del propietari, número de telèfon mòbil i CURP (clave única del registro de población: una altra virgueria del sistema mexicà).
Ha servit de gaire el RENAUT? Sembla que per a res de bo. D'una banda, hi ha xips telefònics pirates que permeten als delinqüents fer trucades sense ser identificats. Només costen 70 pesos cada xip, uns 4 EUR. D'altra banda, s'ha produït el que la majoria ens temíem: les dades del registre nacional de mòbils ja circulen entre els delinqüents. El juny passat El Universal anunciava que estava a la venda al web per uns 500 pesos (31 EUR) la base de dades completa del RENAUT. Sens dubte, una nova eina en mans dels delinqüents per extorsionar la gent encara amb més coneixement de causa.
Actualització, 18/01/2011 09:18
Per acabar-ho d'arreglar, Alejandro Martí, conegut empresari i pare d'un adolescent segrestat i assassinat, demana com a solució al problema dels "xips pirates" que es posi geolocalització als mòbis (que no en porten, ja?) per tal de poder caçar fàcilment els extorsionadors telefònics. Una altra mesura que segurament seria eficaç a Finlàndia però difícilment a Mèxic: probablement serien les víctimes les que serien geolocalitzades pels delinqüents.
Moltes d'aquestes trucades es fan des de telèfons mòbils, dels que difícilment es podia identificar el propietari. Algun geni del govern federal va decidir crear un registre nacional de telèfons mòbils (RENAUT). Tots els nous mòbils hi queden registrats i els que ja estaven al mercat van haver de ser registrats o es van donar de baixa automàticament. Quines dades conté el RENAUT? Nom i cognoms del propietari, número de telèfon mòbil i CURP (clave única del registro de población: una altra virgueria del sistema mexicà).
Ha servit de gaire el RENAUT? Sembla que per a res de bo. D'una banda, hi ha xips telefònics pirates que permeten als delinqüents fer trucades sense ser identificats. Només costen 70 pesos cada xip, uns 4 EUR. D'altra banda, s'ha produït el que la majoria ens temíem: les dades del registre nacional de mòbils ja circulen entre els delinqüents. El juny passat El Universal anunciava que estava a la venda al web per uns 500 pesos (31 EUR) la base de dades completa del RENAUT. Sens dubte, una nova eina en mans dels delinqüents per extorsionar la gent encara amb més coneixement de causa.
Actualització, 18/01/2011 09:18
Per acabar-ho d'arreglar, Alejandro Martí, conegut empresari i pare d'un adolescent segrestat i assassinat, demana com a solució al problema dels "xips pirates" que es posi geolocalització als mòbis (que no en porten, ja?) per tal de poder caçar fàcilment els extorsionadors telefònics. Una altra mesura que segurament seria eficaç a Finlàndia però difícilment a Mèxic: probablement serien les víctimes les que serien geolocalitzades pels delinqüents.
Això mateix que contes ens va passar fa uns anys :-\
ResponEliminaEn fi, sortir del foc per caure a les brases.
Salut.
Això és una situació bastant comuna. També els havia passat a dos companys de feina...
ResponElimina