dilluns, 31 de gener de 2011

Algú se'n recorda, de Xapur Bakhtiar?

Els esdeveniments d'aquests dies a Tunis i Egipte m'han fet recordar Xapur Bakhtiar1. No és que en recordés gaire cosa. Jo feia el batxilllerat però (o potser per això) el seu nom tan sonor se'm va quedar gravat, junt amb alguns fets bàsics: era un polític moderat que va intentar un canvi democràtic a l'Iran i es va exiliar derrotat per la revolució islàmica de Khomeini. Si us en recordeu, de Bakhtiar, és que ja teniu una edat.

Avui dia és tan fàcil trobar informació d'aquest home, i de gairebé qualsevol altre... Alguns detalls de la Wikipedia:
  • Nascut el 1915
  • Educat en una escola francesa de Beirut
  • Llicenciat en Dret i Filosofia per la Sorbona
  • Brigadista internacional al costat de la República a la guerra d'Espanya
  • Doctorat en Ciències Polítiques a París el 1939
  • Voluntari de l'exèrcit francès i de la resistència francesa contra els nazis
  • Torna al seu país (1946)
  • Des dels anys 50 fa oposició política moderada al Xa. Tot i així i és empresonat
  • Quan el règim del Xa s'està enfonsant accepta ser primer ministre per fer una transició a un règim democràtic, temerós que els islamistes i els comunistes implantarien una altra cosa, com així va ser (els comunistes també van rebre)
  • Com a primer ministre va autoritzar el retorn de Khomeini
  • Després de 34 dies de primer ministre és deposat per la revolució islàmica
  • S'exilia a França
  • El 1991 és assassinat (El País) a París per agents iranians
  • El 2010 França allibera el seu assassí (La Vanguardia) bescanviant-lo per una jove francesa detinguda a l'Iran.
Crec que aquest home va ser molt més que l'últim primer ministre del Xa, com potser se'l recorda.

Veurem algun Xapur Bakhtiar pròximament a l'Orient Mitjà?

1 Potser esteu més familiaritzats amb la transcripció anglesa o espanyola del seu nom farsi, respectivament: Shapour Bakhtiar, Shapur Bajtiar.

3 comentaris:

  1. Efectivament, tinc una edat. El recordo bastant bé. Ahir vaig veure un moment, un reputat professor de ciències polítiques, que encara té més edat que jo, acabar l'entrevista a can Cuní, amb cara de nen satisfet: "tota generació ha de tenir el dret i el goig de viure una, o dues (literal, això de dues) revolucions". Amb aquella alegria. Cito quasi textualment.
    Com que sóc una escolàstica irredempta no em crec la cantarella de l'espontaneïtat: "Del no-res no en surt res". És a dir la labor assistèncial, a canvi d'ideologia en vena, dels Germans Musulmans, alguna cosa hi deu tenir a veure, a part del comprensible cabreig del poble i de la seva admirable valentia.
    La dimensió del que està passant em sembla enorme. I penso, sobretot, en Israel.

    ResponElimina
  2. http://www.jpost.com/MiddleEast/Article.aspx?id=205794
    Només l'he llegit per sobre perquè vaig molt lenta, però semblen optimistes. No van contra ells.

    ResponElimina
  3. Lola, esperava comptar amb la teva complicitat generacional: tu havies de saber qui era Xapur Bakhtiar ;-)

    Les rev oltes comencen a partir d'uns paràmetres diguem-ne alimentaris, però deriven cap a una altre cosa perquè el món cada cop és més pla i perquè hi ha forces que busquen el canvi de fa temps. Sembla que els Germans Musulmans són l'oposició més ben organitzada a Egipte, i no m'atreveixo a vaticinar res.

    Aquest article del Jerusalem Post dedica molt de temps a destacar que els àrabs estan molt fotuts i que el seu principal problema no és Israel, això últim segurament cert, però veig l'autor que no es queda molt tranquil pel que fa al processos en marxa. Acaba esmentant els "brevíssims" Kerensky (Rússia) i Bakhtiar (!) i, com no, els Robespierres, bolxevics i Khomeinis que van succeïr els revolucionaris de primera hora...

    ResponElimina