dilluns, 17 de gener del 2011

Zaragoza ha tret la destral (no l'havia desada mai)

Després de la devastació electoral José Montilla està literalment desaparegut. I si el "primer secretari" (quan es faci arqueologia semàntica algú desenterrarà aquest vestigi francòfil de l'argot socialista de l'Eixample), dic, si el primer secretari del PSC fa mutis el secretari d'organització s'expandeix i omple el buit amb l'empenta i el savoir faire diplomàtic de l'exèrcit de Pancho Villa. Si l'absència de José Zaragoza a la campanya electoral va ser una marginació imposada per Montilla ara ha arribat la renvenja del primer. Si Collboni era l'home del secretari d'organització, com en algun moment ens van voler fer creure, aquell hauria estat el fusible perfecte de l'incombustible Zaragoza. O això deu pensar aquest.

Aquestes setmanes Zaragoza ha anat mostrant la seva barroeria i el seu ressentiment per l'afer Mascarell. Barroera també és la resposta que va donar ahir a les declaracions de Mas alertant contra qualsevol intent de retallar l'autonomia de Catalunya. Més enllà de la credibilitat de Mas per a liderar i articular una resposta contundent, la rèplica de Zaragoza (amb la que està caient) ha estat una fugida d'estudi amb perles com el ridícul d'atribuir a Mas la intenció d'arreglar la crisi mundial des del seu "petit despatx" (déu n'hi do...) del Palau de la Generalitat. Amb qui es vol disputar els vots Zaragoza, amb el PP? Sembla que sí.

De moment l'Ernest Maragall ha dit una cosa així com torooo, on vas? Més exactament: No m'identifico ni em representen en absolut les opinions de "la autoridad competente" que parla en nom del PSC. Batalla campal al PSC? Riurem...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada