La Queralt ha complert un any i mig i m'adono que això és el temps que fa que no vaig al cinema. Com que no tenim televisor des que vam aterrar per aquestes terres, no veig cine ni a la tele. Com és possible? Me n'he adonat aquestes vacances de Nadal quan he pogut veure algun tros de pel·lícula a casa dels pares: ha estat com fumar-se un Ducados després d'una setmana d'abstinència (això quan fumava, que fa vint-i-cinc anys que ho vaig deixar).
Bé, això no pot ser, i com que és una mica complicat ara mateix deixar-se caure pels Verdis o pels Icàries he decidit revisitar alguns clàssics a l'ordinador. Fins i tot així és difícil trobar el moment i encara ho he de fer per trossos i de matinada. He començat per la vida i mort de la família Corleone, tot visionant The Godfather (I i II). Contra l'opinió general, segueixo pensant que la II no és millor que la I.
Tinc a la cua The big sleep de Howard Hawks (la versió amb Bogart i Bacall de la novel·la de Raymond Chandler que vaig llegir a la col·lecció Les claus de vidre: La gran dormida); Touch of Evil i The third man, d'Orson Welles; The night of the hunter, de Charles Laughton, i, de Billy Wilder, The seven year itch i The apartment. Un bon i variat repertori digne d'aquelles sessions golfes de fa uns anys a algunes sales de Barcelona. Digne, fins i tot, d'aquell incomodíssim cinema Arkadin on va néixer la famosa parella estable dels Manel.
Bé, això no pot ser, i com que és una mica complicat ara mateix deixar-se caure pels Verdis o pels Icàries he decidit revisitar alguns clàssics a l'ordinador. Fins i tot així és difícil trobar el moment i encara ho he de fer per trossos i de matinada. He començat per la vida i mort de la família Corleone, tot visionant The Godfather (I i II). Contra l'opinió general, segueixo pensant que la II no és millor que la I.
Tinc a la cua The big sleep de Howard Hawks (la versió amb Bogart i Bacall de la novel·la de Raymond Chandler que vaig llegir a la col·lecció Les claus de vidre: La gran dormida); Touch of Evil i The third man, d'Orson Welles; The night of the hunter, de Charles Laughton, i, de Billy Wilder, The seven year itch i The apartment. Un bon i variat repertori digne d'aquelles sessions golfes de fa uns anys a algunes sales de Barcelona. Digne, fins i tot, d'aquell incomodíssim cinema Arkadin on va néixer la famosa parella estable dels Manel.
de lectura sí la sufro de cine me controlo más
ResponEliminasaludos
M'enlluerna "the Godfather", la I, la II i, fins i tot, la III, tan desmesurada i barroca, pero amb molta coherència narrativa en relació a les altres. Entre la I i la II no sabria elegir... La carrera de Pacino no ha estat a l'alçada d'aquest brillantíssim inici, em sembla.
ResponEliminaDintre de poc, Geo, et tocarà tornar al cine a veure les pel.lícules infantils. No t'esveris,sol ser un plaer immens veure els ullets de la criatura, i, a més, n'hi ha de força bones, d'aquestes pel.lícules. O sigui: A disfrutar.
Hola Lola, de la III no recordo gaire cosa, tret que hi sortia la filla del Coppola (ara directora de, per exemple, Lost in translation) i que al final eren a Sicília i hi havia una òpera i una escabetxina, crec recordar. No em va impactar. L'Al Pacino no m'entusiasma: fa sempre massa cara de pomes agres...
ResponEliminaAgraeixo la teva tutoria esporàdica i accidental en la criança de la Queralt :-)
I si, ja arribarà el moment de les pel·lícules infantils. Segurament algunes les fan amb doble lectura per a infants i adults. Penso, per exemple en Shrek.