dimarts, 31 de maig del 2011

Els collombres!

A Mallorca hi ha una expressió per expressar sorpresa-contrarietat-ràbia-penediment per no haver evitat un esdeveniment d'allò més indesitjable: Els collons! Naturalment, amb l'article salat i la, diguem-ne, dissolució de l'ela doble en una i vocàlica, que no semiconsonàntica: Es coions! La segona o s'ha d'allargar i derivar cap a un so més greu, subratllant la decepció. Es coiooons!

Dos exemples d'aplicació:
1) Arribant a Milà m'adono que he deixat la bossa, la cartera, els carnets i les targetes de crèdit al càmping de Venècia >> Es collons!
2) Mentre estava escrivint al blog m'arriba una forta olor de socarrim de la cuina, i em trobo el guisat carbonitzat i enganxat al cul de l'olla  >> Es collons!

Variants:
- Es collons de s'ase!
- Es collons de sa moixa negra!
- Es collons de sa moixa negra (i això que estava sanada)!

La meva àvia tenia com a mínim dos eufemismes per a suavitzar la contundència de l'expressió:
- Es collombres! (pronunciat: es coiombros), molt probable fusió de collons i cogombres

Me n'he recordat per mor de l'afer dels cogombres amb/sense (sembla que sense) Escherichia coli. Algun productor de verdures, veient el panorama, deu haver dit: Els collombres!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada