dijous, 26 de maig del 2011

Amistats futbolísticament perilloses

Per una conjunció còsmica que només es repeteix cada 327 anys, la final de Wembley em coincidirà amb una trobada aquest cap de setmana, aquí a casa, d'ex(expatriats a Mèxic). Si és que veig la final, la veuré en companyia de tres persones espanyoles (Navarra, Madrid, Múrcia), dues de les quals són del cert madridistes, i l'altra no ho sé. A part, hi haurà tres persones mexicanes (sense comptar la meva filla), sempre d'alguna manera, exposades (com bé avisava l'Aixetaire) a decantar-se per l'equip del Chicharito Hernández, el Manchester. Esperem que ningú prengui mal...

6 comentaris:

  1. Buf... (va dir ella...) pobre noi! Jo espero poder veure el partit en bona companyia, tots amb la sang blau-grana! Et tindré present en les meves oracions, per allò de que ningú no prengui mal!

    ResponElimina
  2. "Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra". Les teves oracions també m'ajudaran. Gràcies!

    ResponElimina
  3. I el xampany a punt de glaç. Visca el Barça.

    ResponElimina
  4. Mira, no hi pensava amb el xampany. Visca el Barça...

    ResponElimina
  5. Beníssim. No ens podem queixar, oi? No vaig veure el partit, però el vaig sentir per la ràdio del mòbil.

    ResponElimina