divendres, 11 de juny del 2010

L'improbable Alfons López Tena

Encara no he decidit si és un geni o està passat de revolucions. S'admeten opinions. En tot cas, Alfons López Tena seria un cas de persona altament improbable. Un senyor que és a) notari, b) nascut a Sagunt, c) amb vint-i-un anys de militància a CDC, i d) exvocal del Consell General del Poder Judicial espanyol. Dic, una persona d'aquestes característiques pot ser l'apòstol de l'autodeterminació de Catalunya? Els fets demostren que sí. Però Déu n'hi do... Anem per parts:

Notari
Coneixeu algun notari que hagi demostrat algun interès per la cosa catalana? Un notari pot ser seguidor, admirador o promotor de Friedrich von Hayek? És més, un notari pot ser seguidor, admirador o promotor d'alguna cosa que no siguin els aranzels de notari? Alfons López Tena demostra que sí. I, ara seriosament, d'altres també, com en López Burniol, en aquest cas des d'altres posicions.

Nascut a Sagunt
Haver nascut fora de Catalunya no inhabilita per a ser sobiranista català, però segurament la probabilitat baixa una mica, o molt. I de Sagunt... No conec gaire el País Valencià , de manera que per a parlar de Sagunt ho hauré de fer des dels tòpics, amb permís del sector valencià. Als llibres de la primària franquista, "Baracaldo y Sestao" i "Sagunto" eren el lloc dels altos hornos, estendards del poderiu econòmic de l'Espanya franquista. De fet jo em pensava que aquestes ciutats eren totes allà mateix, no gaire lluny de "Linares y La Carolina", de "Suria y Cardona" i d'Almadén, fidelíssimes poblacions mineres. Què hem de dir de la resistència numantina (!) dels ibero-edetans (o hispanoromans?) de Sagunt enfront dels cartaginesos, com a part del mite fundacional d'una Espanya multimil·lenaria. Amigues, amics, amb aquests antecedents, què podíem esperar a priori d'un saguntí? Podem suposar, a més, que per l'edat López Tena devia estudiar amb l'Enciclopedia Álvarez (això també marca) i, per localització geogràfica, degué ofrendar de tant en tant noves glòries a Espanya. Per tant, aquí ens falta una dada clau: quan i on López Tena va fer el seu camí de Damasc i va caure del cavall, com l'apòstol Sant Pau, per a emprendre el camí del sobiranisme? Com que això és un blog i no una tesi doctoral, em permeto aventurar dues caigudes del cavall: la primera, la democràtica i segurament valencianista, entre l'institut de batxillerat i la Universitat de València. La segona, la sobiranista, of course també democràtica, m'hi jugaria el coll de la camisa que va ser a Madrid (més avall en parlo).

21 anys a Convergència Democràtica de Catalunya
La meva perplexitat augmenta de plus en plus. L'apòstol del sobiranisme milita al partit del possibilisme del peix al cove? Mentre Artur Mas apreta el culet tement que s'espanti el seu 50% de votants no indepentistes, en López Tena fa motocross per mitja Catalunya organitzant consultes sobiranistes amb la precisió d'un rellotge suís i amb la determinació de Yitzhak Rabin a la Guerra dels Sis Dies. Què és això? O, com diu la joventut, WTF? Se m'acudeixen diverses explicacions però per no allargar massa el post ho deixarem aquí.

Vocal del Consell General del Poder judicial espanyol (2001-2003)
A proposta de CiU va entrar al CGPJ i, per algunas coses que ha explicat, sembla que en va veure de tot color, i va comprovar el pa que s'hi dóna, al cor del sistema judicial espanyol. Reprenent el tema de la conversió al sobiranisme, m'agrada pensar que aquesta va ser la segona caiguda del cavall, que a mig termini ha destapat el López Tena que coneixem ara.

Epíleg
Per què l'improbable López Tena mai no es va fer d'Esquerra Republicana? Li hauríem de preguntar a ell, però, dic jo, algú que pertany al Grup Hayek pot militar en un partit d'esquerra, suposant que Esquerra sigui d'esquerra? No seria conseqüent.

Nota: algunes dades bàsiques han sortit de l'article de la Viquipèdia dedicat a Alfons López Tena.

14 comentaris:

  1. m'ha fet molta gràcia veure alguns dels meus estupors escrits aquí, i és que ho has exposat molt bé, és un personatge estrany que a dies t'encanta i a dies penses que qui coi és aquest paio! Jo he arribat a la conclusió que "els valencians són així", per no escalfar-m'hi més el cap :)

    ResponElimina
  2. Trobe a faltar Theodor[o] el de Basilea, si em prenc la llibertat de fer-ho notar.
    D'altra banda estic d'acord amb la Clidice que, pel que fa als valencians, lo millor és deixar-se pasmar pel paisanatge (i au!), no pas entendre.

    PD: Diria que l'himne, fruit espiritual d'eixe cap i casal espiritual dels valencians, diu ofrena en valencià i no ofrenda (i que ningú se n'ofenga). Una tonadeta, per cert, d'història francament entretinguda.

    ResponElimina
  3. Clídice,
    És curiós que aquest senyor surt bastant per la televisió i pels diaris, segurament desperta aquestes perplexitats en força gent, però no les he vistes reflectides gairebé enlloc. L'única, el tema de CDC, que li retreuen amb la mala educació habitual als fòrums dels diaris digitals.
    No tinc una teoria sobre els valencians. Vaig tenir una futura sogra del Baix Maestrat (no va passar mai de futura) però no m'atreviria a generalitzar :b

    ResponElimina
  4. no tenia cap intenció de ser pejorativa amb els valencians, al cap i a la fi sóc néta d'un d'Albocàsser (Alt Maestrat), i alguna cosa fallera dec tenir. Més que res és que tracto amb molt valencians i he constatat que són diferents, ni millors ni pitjors, senzillament diferents. I, per cert, a mi m'encanten :)

    ResponElimina
  5. Jesús. No sé si has llegit aquest paràgraf d'un comentari meu al post anterior:
    Això del López Tena com a Herzl forma part d’un acudit dels meus, que no sé si arribaré a explicar, perquè qualsevol analogia (seriosa o en broma) entre catalans i jueus podria exaltar tant els catalans com els jueus, tant els antisemites com els anticatalans. Ja ho veurem…

    Tens tota la raó amb l'ofrena. Abans de marxar a treballar feinejava per casa i m'ha vingut al cap: chin! no és ofrendar sinó ofrenar! Però ja no ho he canviat.

    ResponElimina
  6. Jesús: Déu n'hi do la versió que ens enllaces (a Vent d Cabília)!

    ResponElimina
  7. Clídice, prenem nota de la puntualització (ningú, per cert t'havia reclamat res!: puntualització preventiva...).

    ResponElimina
  8. Sí l'havia llegit, Geococcyx, és per açò precisament que ho deia. Jo és que, com que visc envoltat de risc cada dia, ja m'hi he acostumat.

    Per altra banda, supose que açò de freqüentar els fòrums dels diaris digitals deu ser només per tal de documentar-te i no una parafília (censurable).

    ResponElimina
  9. El Burniol també s'interessa per la cosa catalana. Ho dic per dir-ho més explícit. I això que digues "des d'altres posicions" no m'acaba de fer el pes, encara que vulguis dir que un vol la independència i l'altre no es dedica a dir què vol.

    ResponElimina
  10. Jesús, gràcies pel teu interès, però el tema Herzl queda en veremos... I, òstia, això de parafília sona molt fort. Mai m'ho havia plantejat així. He pecat? De vegades dóno un cop d'ull als comentaris dels diaris, no sóc un comentarista de diari digital. Però et dic una cosa, no tot és merda als fòrums anònims. Tinc l'RSS del Menéame: tampoc hi escric ni hi envio notícies però m'assabento ràpidament de moltes coses que no m'arribarien mai, i que de vegades arriben al gran públic molt més tard, com per exemple el cas Marina Geli a Intereconomía, que me'n vaig asssebentar el divendres pel Menéame i aquí a la ràdio va explotar em sembla que el dilluns.

    ResponElimina
  11. Mai9, efectivament volia dir que en López Burniol és notari i s'interessa per la cosa catalana. Ara, he posat "des d'altres posicions" perquè encara no he pogut esbrinar quina és la seva. En els últims anys i mesos ha enviat missatges contradictoris i ambivalents que encara no he acabat d'interpretar. Aviam si em documento, com diu el Jesús, i sóc capaç d'esbrinar-ho i potser d'explicar-ho.

    ResponElimina
  12. http://espanyes.blogspot.com/search/label/Juan%20Jos%C3%A9%20L%C3%B3pez%20Burniol

    mira, aquí he deixat els trossos del que ha anat dient el Burniol que m'ha semblat destacable.

    ResponElimina
  13. Tens un tot un arxiu del López Burniol. Jo entenc que del dilema separació/federalisme ell defensa la solució federalista, però si els espanyols no són federalistes, i els catalans tampoc, qui es federarà amb qui? Ningú amb ningú? M'he fet un bookmark i un dia m'ho miraré amb més deteniment.

    ResponElimina
  14. Pel que he llegit és dels que creien en fer l'Estatut, i pel que hem llegit en aquests últims articles, veu que fa aigües per tot arreu.

    Quina és la seva opció? Jo diria que ho diu al final de l'últim article que em vaig trobar. Encara que, et seré sincer, jo diria que el cicle de posicions que està fent, l'està fent molta gent a Catalunya. I en aquest sentit, casi el valoro més que el López Tena. Clar que també pots dir que si el Tena no cantés les veritats, ja veuríem si després el Burniol veuria que s'ha de moure, o veuria que les coses s'estan movent.

    bé, això és el que diu:

    Yo también estoy cansado de este continuo dar vueltas sobre el mismo tema, por parte de políticos y asimilados. Por eso recuerdo una anécdota de Estanislao Figueras i Moragas, primer y efímero presidente de la efímera Primera República Española. Cuéntase que un día, presidiendo el Consejo de Ministros, y pese a ser hombre de educación esmerada y pulcritud extrema, dijo en catalán: "Senyors, ja n'hi ha prou. Els hi seré franc: n'estic fins als collons de tots nosaltres". Cogió el portante y no paró hasta París.

    ResponElimina