dilluns, 28 de juny de 2010

Iran: se'n prepara una de grossa?

En la darrera setmana o dues, fonts sobretot àrabs o iranianes han difós informacions que apunten a preparatius per a un atac aeronaval contra l'Iran. El diari israelià Haaretz, se n'ha fet ressò, i trobo que als diaris catalans el tema no ha emergit. Ja fa temps que Israel avisa que no permetrà que l'Iran tingui armes nuclears, per un tema de supervivència, i gairebé tothom està d'acord que cada cop falta menys perquè l'Iran en tingui (tothom dóna per fet que Israel en té). Com a mínim des del 2007 han anat sorgint notícies sobre els preparatius d'Israel per a un atac, alhora que ha augmentat la pressió del Consell de Seguretat sobre l'Iran (a empentes i rodolons: li ha costat molt als EUA arrossegar els membres permanents a la recent, quarta, resolució sancionadora), unes sancions que en general es considera que no aturaran l'Iran. Les recent sancions, més dures, del Congrés nord-americà, segurament tampoc. Algunes notícies relativament fresques són:

1. Una dotzena de vaixells de guerra nord-americans i almenys un d'israelià van passar pel canal de Suez cap al Mar Roig, segons que va informar el 12 de juny Al-Quds Al-Arabi, un diari en àrab de Londres. Milers de soldats egipcis van protegir els vaixells, que són els més grossos que han passat pel canal en molts anys, inclòs un portaavions. La notícia a Haaretz, aquí. No sé si aquest pas de vaixells es significatiu (que no passen regularment els vaixells de guerra nord-americans pel canal de Suez?), però sí que ha estat notícia. En alguns mitjans (la fiabilitat dels quals no puc assegurar) s'ha comentat avui que el portaavions que va travessar Suez és el Harry S. Truman i que ja es troba davant de les costes iranianes, junt amb el portaavions Dwight D. Eisenhower.
2. El londinenc The Times va informar, també el 12 de juny, que Aràbia Saudita cedirà un corredor aeri als israelians per a permetre'ls atacar l'Iran. Segons la informació, els saudites ja han fet proves d'anul·lar temporalment els seus sistemes de seguretat aèria per a permetre el pas dels avions israelians. L'article a The Times es d'accés restringit però France Press se'n va fer ressó. Aquí, per exemple, en parlen. El govern saudita ho va desmentir.
3. Fonts sobretot iranianes i del Golf Pèrsic han difós que Israel ha estat enviant avions i material de guerra a Georgia i a Azerbaidjan perquè una part de l'atac a l'Iran es faria des del nord. Això s'ha fet per transport marítim i també en vols a través de Turquia (aquest país deixava entrenar els avions israelians sobre el seu territori, però "no sabia" que una part d'aquests avions passaven a Georgia i ja no tornaven). La via turca, utilitzada pels israelians el 1981 per a destruir la central nuclear d'Osiraq, a l'Iraq, sembla que ha quedat en l'aire o cancel·lada a ran del canvi de posició turc dels últims mesos, que s'ha fet més evident amb l'afer de flotilla de Gaza. La notícia, al diari Gulf Daily News (26 de juny).
4. No sé si ens ho podem prendre seriosament, però Berlusconi ha dit a Toronto que el G-8 dóna per fet que Israel farà un atac contra l'Iran.

Ja el gener del 2007 el Sunday Times feia públiques les intencions d'Israel de destruir les instal·lacions nuclears iranianes amb bombes nuclears "tàctiques". En aquell moment el Mossad considerava que l'Iran en dos anys tindria prou urani enriquit per a fabricar armes nuclears. Aquests dies sembla que la CIA mateixa no es posa d'acord: d'una banda l'Iran ja té urani per a fer dues bombes nuclears, de l'altra, el 2012 ja tindrà bombes nuclears. De fet, no és incompatible.

També s'ha comentat els últims anys que la multiplicitat d'instal·lacions nuclears iranianes i la profunditat a què es troben sota roca fa molt difícil la seva destrucció efectiva. Tampc s'ha de menystenir la capacitat de resposta militar de l'Iran, que és capaç de bloquejar l'estret d'Ormuz, per on passa una part substancial del petroli mundial, i que té uns míssils russos contra vaixells que són pràcticament immunes als sistemes antimíssils dels portaavions nord-americans. Més enllà de les conseqüencies directes d'un atac a instal·lacions nuclears (amb armes convencionals o nuclears), les repercussions militars i sociopolítiques a l'Orient Mitjà i a tot el món són imprevisibles. Imprevisibles pel que fa al seu sostre, evidentment ens en podem imaginar unes quantes de ben grosses. Patirem? Amb atac a l'Iran o amb sense, em sembla que patirem amb el tema del programa nuclear de l'Iran.

2 comentaris: