Moviment Escolta Catòlic de Mallorca, mitjans anys 70: un cap podia ser, a més d'escolta i mallorquí, ateu i trotskista? Definitivament, sí.Revisant unes fotos del 2008 a Mallorca, trobo aquest coixinet de monja, un petit matoll que gràcies a les seves espines i a la forma hemisfèrica i baixa obté protecció del vent i dels herbívors. Aquesta foto m'ha evocat el moment just en què el cap escolta ens va fer saber que al coixinet de monja li sobrava la monja, perquè el concepte de coixinet de monja pressuposava que les monges no seurien com la resta del món, sinó que es podrien arribar a mortificar asseient-se damunt aquests coixinets espinosos (la qual cosa devia tenir algun matís positiu que no agradava al cap de ràngers). No són paraules textuals, però aquest era el missatge. Gran sentit de l'humor, aquell home! Devien faltar encara vint anys perquè sentíssim a parlar de la cosa políticament correcta, però, aparentment, la Revolució Cultural xinesa ja havia desembarcat a les platges de Mallorca (vencent un exèrcit nòrdic empastifat de Coppertone), havia infectat l'incipient moviment trotskista i es disposava a reeducar els adolescents mallorquins. Afortunadament, el moviment trotskista no va passar mai d'incipient.
Els temps canvien, i anys més tard un monitor d'esplai ens hauria corregit el terme a favor de coixinet de monjo/a, però actualment seria un coixinet de monja o de monjo, tal vegada un coixinet monacal, un coixinet del monacat, o potser un coixinet del Ramadà. De moment a la Wikipedia catalana ja l'han canviat per "gatovell" (358 resultats al Google) malgrat que "coixinet de monja" hi presenta 5.390 resultats. A Catalunya i al País Valencià plantes semblants reben el nom de coixí de monja (8.240 resultats).
Només cal afegir uns amens detalls botànics. Hi ha dos coixinets de monja de muntanya a Mallorca: l'Astragalus balearicus (una lleguminosa) i el Teucrium marum ssp. occidentale (una labiada). Jo diria que el de la foto és l'Astragalus balearicus, però no ho puc assegurar.
A l´Empordà també els anomenem coixinets de monja.En el que no havia caigut mai és que fossin coixins on asseure´s. Ai, quin mal!
ResponEliminaSempre ho havia relacionat amb els somnis suposadament torturats i punxeguts de les monges.Que també deuen somiar, dic jo.
Entenc que és així (coixí de seure). Pregunta-ho a la gent més gran del lloc, entenc que és una denominació irònica o humorística, una mica anticlerical i tot. També en diuen "coixí de senyora", una altra ironia: aquí senyora seria "persona d'una certa posició, d'un cert rang social", segons la 3a accepció del GDLC. Certament, sembla que la imaginació popular s'esplaiava imaginant-se dones asseient-se en aquests coixinets...
ResponEliminam'has fet pensar en el cactus "el coixí de la sogra", ara no sé pas com es diria políticament correcte, que mai estic al dia d'eufemismes. Una bona anècdota :)
ResponEliminaVeig que el coixí de sogra és la biznaga mexicana. No en sabia el nom català. Una versió politicament correcta? Mmmm... La depuració lingüística hauria de ser radical, perquè no és PC desitjar espines al cul d'una persona gran (o hauríem de dir d'una persona d'edat diferent?). A més, crec que no hi ha un terme gender-inclusive per a sogre i sogra (pensava en coixí de progenitor polític, però al diccionari hi ha "progenitor -a".
ResponEliminaLa millor solució seria obviar el tema de la sogra. Se m'acudeix coixí de faquir: el faquir s'hi asseuria sense problemes, i, a més, el terme seria gender-inclusive, perquè segons el diccionari de l'IEC faquir és masculí i femení. Però no te'n refiïs, perquè estudiant també és masculi i femení segons l'IEC, però alguna universitat ja parla d'estudiants i estudiantes...