Catalunya podrà dir-se "comarca"

Diu, més o menys, el Tribunal Constitucional espanyol (quan tinguem el nostre ja en direm Tribunal Constitucional, a seques, tot i que em fa més gràcia dir-ne la Cort Suprema, sense doble sentit...):

Catalunya pot dir-se nació, però el terme no té cap valor jurídic.

Que consti que a mi em fa riure que el preàmbul de l'Estatut digui "que diu que el Parlament diu que un dia va dir que Catalunya diu que era una nació", que això més o menys és la genial frase que van escriure al preàmbul, però ara aquest no és el tema.

Diversos mitjans, com l'agència Associated Press o, per exemple, el Daily Telegraph, han captat la literalitat d'aquesta part de la sentència. Diu el Torygraph:

The panel of 10 judges accepted the most contentious point of the statute that defined Catalonia as "a nation" insisting that it was a historical and cultural term only and had "no legal value"

També fa riure que algú pensi que aquesta és la part més "contenciosa", però tampoc és el tema.

A Zimbabwe sí que en saben
Des de 7.400 km de distància, des de la remota i exòtica Harare, el diari digital Zimbabwe Star ha captat nítidament l'essència d'aquesta part de la sentència emanada des d'aquella plaça de toros amb finestres que ha sortit tant a la tele aquesta setmana. Diu el Zimbabwe Star:

The judges also decided Catalonia can call itself a region, as the term has no legal standing.

That's it! Quanta generositat, els judges! Sembla mentida com a Zimbabwe han pogut fer un traducció tan encertada d'aquesta minúscula part de la sentència. Segueixo buscant pel Google News i veig que Euronews ha emès un despatx que en el cos de la notícia, no en el títol, ho expressa en els mateixos termes (segurament redactat pel seu corresponsal a Harare):

The judges decided Catalonia can call itself a “region” as the term has no legal standing.

Però encara en saben més a Burgos
Un amable lector del blog em va fer arribar una joia de l'educació feixista espanyola de l'any 1940. És un llibre escolar titulat Así quiero ser, editat a Burgos per Hijos de Santiago Rodríguez. Potser fa temps que volta per la xarxa, però em va arribar fa poc. El podeu descarregar en pdf d'un blog cubà (la ideologia del qual no he estat capaç d'esbrinar). El títol és prometedor, i el contingut no defrauda (per exemple, és el primer text que llegeixo on el concepte de totalitarisme es fa servir en sentit positiu). Després d'alliçonar-nos sobre la Nació (l'única existent, preexistent fins i tot a la Constitució espanyola, com diu la mateixa constitució, i com aquest llibret, d'altra banda, s'encarrega de demostrar), ens parla d'una altra entitat, la comarca. La comarca o región natural, comprende a veces más de una provincia. Por ejemplo, el Levante español, así llamado porque por esa zona se levanta el sol que alumbra a España, es una región natural o comarca que comprende a tres provincias.[..] La comarca no tiene una acepción administrativa, sino geográfica y productora.

Em sorprèn que el Levante només tingui tres províncies, perquè normalment hi posaven Múrcia, per a diluir la cosa valenciana. La comarca és un concepte molt adient, perquè no té acepción administrativa, ni valor jurídico. L'altre dia deia que no tenia una teoria sobre els valencians, aquí n'hi ha una sobre el País Valencià: una comarca. A partir d'ara, la nostra aspiració ha de ser convertir-nos de nou en comarca, la comarca del Nordeste. Sempre que ens deixin dir-nos "comarca".