Avui he fet oficial la meva renúncia a reincorporar-me com a professor de temps complet a la universitat mexicana on he treballat durant cinc anys. Una porta que va quedar oberta i que ara es tanca, que fa deu mesos que reclamava a crits que la tanquessin, o potser no. Per moltes raons, no puc explicar aquí perquè he tornat de Mèxic. Ha estat, està essent, un procés complex i dolorós, que només podria explicar fent un striptease que no estic disposat a fer ni des de l'anonimat relatiu del meu pseudònim. És curiós que ningú, absolutament ningú d'aquesta banda de l'oceà, m'ha preguntat perquè he tornat. Potser tothom assumeix que l'absurd hauria estat no tornar, que Mèxic ja no és un país habitable, però tot plegat és una mica més complicat.
Com diu el mestre Sheridan, seguiremos al pendiente.
Com diu el mestre Sheridan, seguiremos al pendiente.
Se'n sortirà, Mèxic. I tota llatinoamèrica.
ResponEliminaDe moment, guanyaran el Mundial. Aposto per Argentina.
Que consti que no en tinc ni idea, però els vaig veure per casualitat jugar deu minuts amb dos gols inclosos, i em van semblar temibles.
Tant de bo tinguis raó, que se'n sortiran...
ResponEliminaEls argentins en futbol han de ser temibles per força. El problema es que avui juguen contra Mèxic! Brrrr!
Uau, no ho sabia.
ResponEliminaMe'n vaig a la Costa Brava. Que tingueu sort. Que viva México.
Gràcies! Bé, veig que juguen demà diumenge. Bon cap de setmana.
ResponElimina