dimarts, 29 de juny de 2010

Per Sant Pere enrevolten sa figuera

Això deia el meu besavi, que era pagès i als noranta anys encara va empeltar un ametller de prunera. Ja som a Sant Pere, algunes figues flor ja deuen ser collidores (els diccionaris em farien dir figaflors), i tinc enyorament de les figues que comprava a Mèxic (diez higos por diez pesos), que em recordaven les que, molt abans, menjava a Mallorca. Això és enyorament de l'enyorament, i deu ser tan vell com l'anar a peu. Algú expert en cultura clàssica ens diria qui en va fer literatura per primer cop. Segons García Márquez, el sabio catalán Ramon Vinyes va experimentar una cosa semblant quan va tornar de l'exili.

Aquest dies no he trobat figues als supermercats ni a les fruiteries. Tampoc he estat exhaustiu. No m'he pogut fer un pa amb oli amb figues, com el d'aquesta foto publicada al blog Amics del arbres.

2 comentaris:

  1. Crec que per aquí encara haurem d´esperar ben bé mig mes per a menjar figues en condicions. Tot just tenen la mida d´una cirera, a casa.

    La foto del pa amb oli i figues és gairebé lasciva. Me les espero amb delit per a fer una bona berenada.

    ResponElimina
  2. Fa molts anys que no he vist una figuera per Sant Pere a Mallorca, però pensa que la floració i la maduració dels fruits depenen del clima. El dia de cap d'any jo ja havia vist ametllers florits a Mallorca, mentre que al Vallès, més fred, floreixen diria que al febrer. Amb les figues deu passar igual. Crec que tu escrius des de l'Empordà, segurament les figues maduren més tard que a Mallorca. Per altra banda, el meu besavi per Sant Pere protegia les figues una per una amb un con de paper de diari, perquè no les piquessin els ocells, de manera que potser encara no eren ben madures, o no ben bé totes.

    Arribat el moment, que aprofiti el pa amb oli amb figues...

    ResponElimina