La realitat mexicana supera de llarg l'imaginat

En un dels aniversaris que vaig celebrar quan vivia a Mèxic un amic em va regalar El testigo, una novela de Juan Villoro que transcorre entre la Ciutat de Mèxic i San Luis Potosí. La part potosina es desenvolupa entorn d'una hacienda de l'altiplà, i s'hi esdevenen accions relacionades amb el narcotràfic, alguna, força truculenta. Quan vaig haver llegit la novel·la l'amic em va dir que aquesta part de l'obra era poc versemblant, que aquestes coses no passaven en aquella regió i, de fet, gairebé no passaven ni a la frontera. Ni ell, ni jo ni la majoria de mexicans podíem imaginar que els terribles fets que esquitxen de sang, fins i tot, els telenotícies de TV3 es convertirien en una rutina en moltes ciutats on l'única feina que abans tenien els policies era deixar passar el temps a l'ombra densa d'un llorer de l'Índia, arrepenjats al seu cotxe patrulla Nissan Tsuru.

Fa un temps, Juan Villoro contava en un article que un cosí seu tenia una hacienda a San Luis Potosí, i que unes camionetes de narcos hi havien irromput i s'havien apropiat de la finca. El seu cosí s'havia amagat i fugit de matinada, però l'hacienda seguia ocupada pels narcos. Se m'acut que aquesta hacienda va inspirar la que apareixia a El testigo, i l'incident dels "narcosquatters" certifica que la novel·la no ha resultat tan inversemblant, tot i que això cada dia es pot constatar amb fets més violents.

Quan a mitjans dels anys noranta vaig començar a conèixer mexicans, la majoria estudiants de màster o doctorat a Barcelona, cap d'ells s'imaginava que la situació del país (que molts consideraven dolenta) pogués evolucionar com ho ha fet els últims, diguem, cinc o set anys. Ara, els paisatges que vaig trepitjar a peu, en camión o en cotxe són escenari d'una creixent i despiadada violència. Una de les visites pendents dels meus anys a Mèxic va ser el retorn a Ciudad del Maíz, un lloc qualsevol de la Sierra Madre Oriental, a la frontera de la vegetació desèrtica i holàrtica. Hi ha uns boscos d'alzines espatarrants, que vaig travessar casualment el 2004 i que em vaig quedar amb ganes de tornar-hi amb la dona i les nostres amistats d'allà. Al final no va poder ser. Fa pocs dies, a Ciudad del Maíz hi han trobat una fossa amb 26 cadàvers, sembla que relacionats amb les desaparicions i assassinats de San Fernando, a la veïna Tamaulipas.