dilluns, 11 d’abril del 2011

Alliberament, displicència i Liberación

La compra d'un televisor m'ha obligat a canviar l'endoll de l'antena, que estava molt malmès i no permetia la recepció de bastants canals de la TDT. Per alguna raó els més perjudicats eren TV1, TV2, TVE24h, Antena 3 i altres canals en castellà. Això ha incomodat la meva sogra, que passa moltes hores a casa (fa un mes i mig que la tenim per aquí) i se sent doblement expatriada: de Mèxic i d'Espanya. El canvi d'endoll, executat principalment per l'amic S., m'ha permès congraciar-me amb la sogra i descobrir la inscripció del distribuïdor que al seu moment comercialitzava aquest endoll. Crida l'atenció l'adreça: Plaza Liberación 7, Tarrasa. 

Els serveis científics d'aquest blog han aplicat les tècniques de datació amb carboni 14 per determinar l'antiguitat d'aquesta placa d'endoll. Data aproximadament del 18 de juliol de 1969. Elements circumstancials permeten suposar que, aprofitant la paga extra del 18 de juliol, el primer propietari de la casa es va comprar un televisor en blanc i negre i es va fer instal·lar d'urgència l'antena a casa per poder veure l'arribada de l'home a la Lluna, prevista i feta efectiva el 21 de juliol de 1969.

El peculiar nom de Plaza Liberación m'ha fet posar per escrit una reflexió que em ronda pel cap des de fa temps, referent al context de les consultes sobiranistes, i a la resposta desigual que tenen, per dir-ho d'alguna manera. El desinterès de bona part de la població catalana per les consultes sobiranistes i la displicència o agressivitat d'alguns i de certa premsa respecte d'elles es fonamenten en els següents fets, enunciats o axiomes: a) No volen la independència de Catalunya, b) No creuen que Catalunya tingui el dret de decidir-la, b) Pensen que mai hi haurà una majoria social per la independència, d) Si hi arribés a ser, s'hauria de resignar enfront d'una majoria espanyola contrària a la independència i e) Si no s'hi resignava, sempre es podria arreglar d'acord amb l'article 8è de la Constitució espanyola o, dit d'una altra manera, sempre hi som a temps que el general Yagüe de torn baixi de bell nou per la Diagonal i, en definitiva, que la Placeta de Saragossa (Google Street View) torni a ser la Plaza Liberación, i Terrassa, Tarrasa.

P.S.: Sembla que el negoci encara existeix al mateix lloc. Seria aquest (Google Street View).

2 comentaris:

  1. Ara, li han penjat una creu. A en Duran, dic. És que no sé si puc dir-te res al twitter. Ja m'ho miraré algun dia.
    "Entre el suicidio y un milagro", deia ahir a La Vang. Vargas Llosa. No sobre en Duran. Sobre Perú, ara.

    ResponElimina
  2. Lola, l'única manera de dir-me alguna cosa al Twitter seria que t'hi obrissis un compte. Si ho fas ja tens un follower (seguidor: servidor) assegurat.

    Del Perú, he estat a punt de posar un enllaç a l'entrevista amb el Vargas Llosa. És increïble que hi havia tres (3!) candidats de "centre".

    El Duran fa coses com d'anar més cremat que un misto, però em sembla que hi ha molt de càlcul en el que fa.

    ResponElimina