Bona Pasqua jueva

Avui, dia 15 del mes Nisan del calendari jueu és o comença la Pasqua jueva. De fet, va començar ahir a la nit amb un sopar. Fins ahir, que Benet XVI va sentenciar que Jesús no va fer el Sant Sopar un dijous sinó un dimarts, i que el de Natzaret no va celebrar la Pasqua jueva, fins ahir pensàvem que el Sant Sopar i primer  Dijous Sant va ser part d'una celebració de la Pasqua jueva (i per què no seguir-ho creient?). Sembla que els primers cristians celebraven la Pasqua les mateixes dates (mòbils) que els jueus. Més endavant aixo va canviar, tot i que solen ser celebracions properes en el temps.

A Mallorca la Setmana Santa estava plena de connotacions jueves, tot i que nosaltres no ho sabíem. Cada Dijous Sant el meu avi matava un xai, igual que conta la Bíblia que ho feren els israelites abans de sortir d'Egipte: només ens faltava senyar el portal de casa amb la sang de l'anyell per protegir el nostre primogènit, que era la meva germana gran. De fet, la fugida d'Egipte és l'origen de la Pasqua jueva. Pel que fa a l'anyell del meu avi, no era gaire tendre, era fet i acabat: el padrí aplicava allò de preu per preu, sabates grosses. La meva àvia recollia la sang del xai dins un gibrell de terra cuita i, amb la sang ja mig coagulada, hi feia una creu amb un ganivet (això devia ser, en canvi, molt cristià). La sang es guardava per fer el frit, un plat de vísceres, que per Pasqua sol ser de xot, un plat probablement d'origen jueu.

Els crespells, unes galetes dolces i gruixudes, de farina i sense llevadura, de formes diverses (tot i que una de les formes més populars és una estrella de sis puntes), són d'origen jueu, i sembla que tenen a veure amb el pa àzim que s'acostuma a menjar per la Pasqua jueva. Les panades (que a casa feien amb la carn del xai sacrificat), ja no és tan clar el seu origen, però una hipòtesi és que deriven de les paixtides, un plat descrit al Talmud, segons que ens diuen a La cuina de Son Fe. De fet, avui a Israel encara es fa una panada que es diu paixtida. Si hem de fer cas de l'Associació de Forners i Pastissers de les Illes Balears, els cocarrois, que es mengen durant la Quaresma també serien d'origen jueu. Els rubiols, un altre plat de la Pasqua mallorquina sembla que són una derivació dels pastissets sefardites anomenats boreka. 

Amb una paraula, una Pasqua mallorquina impregnada de gastronomia (i alguna cosa més) jueva. La mona de Pasqua? A casa ni la veig veure ni en vaig sentir a parlar mai.