dimecres, 1 de desembre de 2010

Notes perielectorals

Dos dies abans de les eleccions, Judit Mascó donava suport a José Montilla en un vídeo projectat al Palau Sant Jordi. No hauríeu dit que aquesta noia era convergent? Sempre ho havia pensat. No puc dir el mateix d'Enric Sopena, d'Ana María Moix ni de Xavier (Javier) Sardà, coprotagonistes del vídeo.

El gran absent d'aquestes eleccions ha estat la decapitació de l'Estatut, i la guillotina parada, amb la ganiveta a punt per tornar a caure en qualsevol moment sobre el consens democràtic dels últims 30 anys a Catalunya. Preparada fer-ho cada cop que a algú li plagui cridar el primo del Zumosol. Ningú té la més mínima idea de què es pot fer per revertir aquesta situació, i, per tant, la majoria ha optat per callar durant tota la campanya. Artur Mas promet el concert econòmic (comencem bé), i Laporta amb quatre diputats proclamarà la independència.

Parlant de Laporta, El Periòdic d'Andorra publicava enquestes electorals el dia 27 mateix (tot i que el país dels Pirineus va dir que consultaria amb Espanya el reconeixement de Kosovo, els cinc minuts de sobirania que té encara li permeten publicar enquestes catalanes la jornada de reflexió). En l'apartat de vot decidit per candidat, el 65% dels enquestats afirmaven que era "impossible" que votessin Joan Laporta, fita només superada per Sánchez Camacho (70,3%).

El dia de les eleccions, a la portada de l'Ara hi havia la foto del centenari Dr. Broggi i la primera catalana de l'any, Graciela, un infant d'onze mesos escassos. La meva filla de disset mesos també escassos va assenyalar el Dr. Broggi i va dir: Tete. Normalment, el Tete sóc jo, en boca de la meva filla. Per confirmar, apuntant al Dr. Broggi li preguntem a la Queralt: qui és, ell? Resposta: Papa.

4 comentaris:

  1. Mira, ja m'has alegrat el dia.
    No en facis cas, que als disset mesos no afinen gaire. Es que veu papes per tot arreu. Només n'hi ha un, però ho són tots. La Trinitat augmentada i corregida.

    ResponElimina
  2. The bright side és que, fins i tot assumint que no em conservo tan bé com el Dr. Broggi, la nena ja fa servir abstraccions com el concepte de papa. Deu haver pensat, aquest senyor és el papa de la nena!

    ResponElimina
  3. veus? ja ha servit per alguna cosa el diari :)

    ResponElimina
  4. Sí, sí. I per alguna cosa més... Déu n'hi do, el diari Ara.

    ResponElimina