tag:blogger.com,1999:blog-71502992457168363722024-03-13T20:57:22.334+01:00Lectures del retornGeococcyxGeococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.comBlogger285125tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-6420089010404678862023-10-03T16:14:00.002+02:002023-10-03T16:18:58.841+02:00Shein: Xein, Xain o què? (Spoiler: o què)<p style="text-align: justify;">Sempre havia vist el nom de la marca <b>Shein</b>, d'origen xinès però radicada a Singapur, com un ús curiós de la paraula 'yiddish' <i>sheyn</i>, que vol dir bell, bonic, bufó, guapo. Mateixa arrel que l'alemany <i>schoen</i>. Recordem la cançó <i>Bei mir bistu sheyn</i>, que van popularitzar, 95% en anglès, les Andrew Sisters, amb un títol germanitzat (<i>Bei mir bist du schoen</i>):<br /></p><p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/EGveTSQbH30" width="320" youtube-src-id="EGveTSQbH30"></iframe></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;">Tornem a la marca Shein. Per aquí tothom ho pronuncia <span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa">[ˈʃejn]</span> (xein, per entendre'ns) que, casualment, és la pronúncia estàndard en 'yiddish'. Jo ja estava especulant que en la pronunciació polonesa del 'yiddish' <span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa">[ˈʃajn] (xain), ens estaríem acostant a </span><span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa">ˈtʃajn[a], que seria "Xina" en anglès. Un <i>petit</i> missatge subliminal? </span><span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa">Però no, o no tan clarament. Acabo de descubrir que aquesta marca inicialment era <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Shein" rel="nofollow" target="_blank">SheInside</a>, que van abreujar com SheIn --> Shein. La pronunciació en anglès als Estats Units és com si fossin dues paraules:"She in" </span><span class="rt-commentedText nowrap"><span class="IPA nopopups noexcerpt" lang="en-fonipa">[<span style="border-bottom: 1px dotted;"><span title="/ˈ/: primary stress follows">ˈ</span><span title="/ʃ/: 'sh' in 'shy'">ʃ</span><span title="/iː/: 'ee' in 'fleece'">iː</span><span title="/ɪ/: 'i' in 'kit'">ɪ</span><span title="'n' in 'nigh'">n]</span></span>. <a href="https://youtu.be/oLBhmtILpHM?si=hkxZ3S5RBsm-J1JD" rel="nofollow" target="_blank">En aquest vídeo</a> podeu sentir com ho diuen així</span></span><span class="IPA nowrap" lang="yi-Latn-fonipa">. </span></p><p style="text-align: justify;">Per tant, si voleu estar <i>à la page</i>, no digueu ni xein ni xain sinó "She In". Pel que fa a la dimensió 'yiddish' del tema, si més no un prudent escepticisme. </p>Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-46598629228560459172018-06-05T23:12:00.004+02:002018-06-05T23:22:55.739+02:00L'estudi d'impacte ambiental del projecte Castor i la sismicitat induïda<div style="text-align: justify;">
Parlant de la nova ministra espanyola Teresa Ribera, <a href="https://twitter.com/324cat/status/1003983289688952834" target="_blank">s'ha dit</a> que va permetre que el projecte Castor tirés endavant sense un estudi d'impacte ambiental. Això no és cert. Es va fer un estudi d'impacte ambiental del projecte Castor. Després d'aquest estudi, la Secretaria d'Estat de <strike>Medi Ambient</strike> Canvi Climàtic, la titular de la qual era Teresa Ribera, va emetre la <a href="https://www.boe.es/boe/dias/2009/11/11/pdfs/BOE-A-2009-17989.pdf" target="_blank">declaració d'impacte ambiental del projecte</a>, un document oficial, publicat al BOE, que recollia i abonava l'estudi.<br />
<br />
El <i>detall</i> de l'avaluació d'impacte ambiental del projecte Castor és que no avaluava el risc que l'emmagatzematge subterrani de gas a pressió pogués provocar terratrèmols (sismicitat induïda). Sí que es va estudiar el risc que els sismes naturals poguessin afectar el dipòsit, però això són figues d'un altre paner. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Era inimaginable que la injecció al subsòl de gas natural a pressió causés terratrèmols? No, no ho era pas. Per exemple, a la mateixa declaració d'impacte ambiental es fa constar que l'Observatori de l'Ebre va demanar que es fessin proves que asseguressin que les pressions degudes a la injecció no causessin fractures a les roques. A la declaració no es torna a fer esment d'aquest punt. Assumeixo que no es va estudiar mai.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es pot estimar el risc de sismes induïts? Sí. S'havia fet abans del projecte Castor? Sí. Per exemple, a Holanda, en un projecte semblant: a l'antic camp petrolífer de Bergermeer es volia fer un dipòsit subterrani de gas natural. Van encarregar un estudi al Massachussets Institute of Technology (MIT). En aquest estudi experts de l'<a href="https://www.raadbergen-nh.nl/Vergaderingen/Gemeenteraad/2009/24-november/19:30/11-92-Voorstel-betreft-het-vaststellen-van-de-standpuntbepaling-Rijksinpassingsplan-Bergermeer-gasopslag/MIT-rapport1.pdf" target="_blank">MIT (2008)</a> van concloure mitjançant modelització que durant el periode d'explotació previst es podien produir terratrèmols, com a màxim, de magnitud 2,4 o 2,7. Els experts van estimar, més enllà dels models, que en el pitjor dels casos la magnitud podia arribar a 3,9.<br />
<br />
És a dir, al 2008 ja es feien estudis de sismicitat induïda que es podrien haver aplicat al projecte Castor i incorporar a la declaració d'impacte ambiental, i que podrien haver conduït o no a la desautorització de projecte, però en tot cas després d'un estudi fonamentat. La responsabilitat de la supervisió aquest procés d'avaluació d'impacte era de l'aleshores secretària d'estat Teresa Ribera. </div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-21177269670788001192018-05-22T13:05:00.004+02:002018-05-26T17:28:02.098+02:00Güells<div style="text-align: justify;">
La filla consultava el diccionari cercant paraules que tinguessin la "gü". Coses de l'escola. Així va trobar "güell". Com a cognom és força conegut: des del mecenes de Gaudí fins al David Güell de la mitologia televisiva contemporània --Plats bruts. Però poca gent sap el significat d'aquesta paraula: <i><span class="body"><span class="tip"> </span></span></i><span class="body"><i>Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata</i> (DIEC2).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body"><br></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="body">Jo no ho sabia i ara m'adono que els xiscles de porc que se sentien quan els mataven al pati del darrere de la botiga de queviures veïna no eren més que güells! Pobres porcs, com güellaven, que el verb també existeix. Després els devien despatxar a la mateixa botiga. A Mallorca i fa molts anys, joves.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="body"><br></span></div>
<br>Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-38002532780276744442018-05-05T11:17:00.001+02:002018-05-05T18:03:43.861+02:00Un mexicanisme al pati<div dir="ltr">
Tornant de recollir la filla i una amiga d'una activitat extraescolar, les nenes parlen d'una coreografia. L'amiga s'exclama:<br />
- La Joana sempre la rega!<br />
- Has dit "la rega"?, dic jo.</div>
<div dir="ltr">
En l'espanyol de Mèxic, "regar la" és, col·loquialment, equivocar-se. Cagar-la, vaja. Però aquesta nena no pot haver adoptat el "regar-la" més que de la meva filla o d'una altra mexicana de la seva classe.</div>
<div dir="ltr">
Pregunto a la filla:<br />
- Tu dius "regar-la", pel pati de l'escola?</div>
<div dir="ltr">
Em mira estranyada. Hi afegeixo:<br />
- És que en català no es diu regar-la. Això és castellà, i de Mèxic. Pots regar les plantes, però això és un altre tema.<br />
- Nooo, la gent ho diu, "regar-la", diu ella.</div>
<div dir="ltr">
Conclusió: estem enriquint el catanyol de pati que ara <u>es</u> parla. Amb mexicanismes.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-20709751141881708832018-02-13T16:24:00.000+01:002018-02-13T16:30:49.499+01:00Perdut i trobat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-3AIWJuYxLPE/WoL7DUaGCqI/AAAAAAAABYg/txBG-9EsgeES3Rgydp1Uz0pxVfFyVzltQCEwYBhgL/s1600/Diccio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="187" data-original-width="113" src="https://3.bp.blogspot.com/-3AIWJuYxLPE/WoL7DUaGCqI/AAAAAAAABYg/txBG-9EsgeES3Rgydp1Uz0pxVfFyVzltQCEwYBhgL/s1600/Diccio.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Diccionari de pronunciació en català</i>, de David Paloma i Albert Rico, any 2000. Només dues mil paraules però representatives. Molt pràctic. Me'l vaig comprar aquí, me'l vaig emportar a Mèxic el 2004. Juraria que havia tornat amb mi el 2009 però fa temps que no el veig. Fa temps que l'enyoro. No el vaig trobar a ca la sogra a Mèxic aquest Nadal. A Amazon és venal de segona mà <a href="https://www.amazon.es/gp/offer-listing/8429747583/ref=sr_1_1_olp?ie=UTF8&qid=1518534248&sr=8-1&keywords=diccionari+de+pronunciaci%C3%B3" target="_blank">a partir de 156,21 €</a>! Hi ha altres vies: aviat el tindré.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sí que vaig rescatar aquest Nadal a Mèxic tres llibres entre d'altres que havien quedat allà el 2009. Dos són diccionaris i l'altre <i>Pedro Páramo</i> (el 2009 havia de triar qui viatjava, i vaig triar el <i>El Llano en llamas</i>).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-DTi2iuyCn9Y/WoMA7XwAliI/AAAAAAAABYs/0a9baig8V1YQry3n0VbUBreM84vHB8NwgCLcBGAs/s1600/20180108_094150.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1459" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-DTi2iuyCn9Y/WoMA7XwAliI/AAAAAAAABYs/0a9baig8V1YQry3n0VbUBreM84vHB8NwgCLcBGAs/s320/20180108_094150.jpg" width="291" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-25555629506759011702018-02-08T21:11:00.000+01:002018-02-08T21:12:17.977+01:00Cadaf, anatomia d'un apel·latiu antisemític mallorquí<div style="text-align: justify;">
Mallorca, anys 1970-80:<br />
- Avui he vist n'Ignasi Aguiló<sup>1</sup>.</div>
<div style="text-align: justify;">
- Cadaf! -responia la meva àvia materna.<br />
Amb aquest <i>cadaf</i>, remarcava jocosament que Ignasi Aguiló era xueta. De fet, deia <i>cadaaaf</i>, allargant la segona síl·laba. L'àvia trobava graciós anomenar <i>cadaf</i> un xueta, assenyalar-lo com a <i>cadaf</i>. L'estigmatització, encara. No ho he sentit a dir mai més. (No és que no hagi sentit altres insults referents als xuetes, però aquest no.) </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per què <i>cadaf</i> era un sinònim despectiu de xueta? Anem al <a href="https://mdlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cadaf&operEntrada=0" target="_blank">DIEC2</a>, on <i>cadaf</i> no és més que una unitat de mesura d'oli: la vuitena part d'un càntir<sup>2</sup>. Evidentment, no era aquest el significat que li donava la meva àvia. <a href="http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0023041" target="_blank">El GDLC</a> ens dóna gerro com a primera accepció d'aquest mot, que és el significat etimològic, de <i>qadah</i> (àrab). La relació gerro-xueta tampoc és evident. El <a href="http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=cadaf&Id=28433&search=cadaf" target="_blank">DCVB hi insisteix</a>: <i>Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb <a href="http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=brec&Id=26086&search=brec" target="_blank">brec</a> i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid</i>. A Mallorca, sobretot, gerro per al vi. Se m'acut que, en aquest escarni del xueta, el <i>brec</i> del gerro podria representar <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Jewish_nose" target="_blank">l'estereotip del nas jueu</a>, però veient els <a href="http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b2fp800.gif" target="_blank">dibuixos de cadafs al DCVB</a>, sembla que el seu <i>brec</i> faria un nas força discret.<br />
<br />
Deixo vagar la vista per la pàgina oberta del DCVB en paper i el següent mot és cadafal (=catafal/cadafalc), una de les accepcions del qual és patíbul. Tenint en compte l'empremta que van deixar les infames execucions de xuetes en <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_Tarong%C3%AD_i_Tarong%C3%AD#Els_actes_de_fe_del_1691" target="_blank">els actes de fe del 1691</a>, <i>cadaf</i> podria ser una al·lusió òbviament cruel a aquell esdeveniment. No ho sé. Seguint pàgina avall pel DCVB, el següent mot és <i>cadafet</i>. Ves, un diminutiu de cadaf. Segona accepció de cadafet: Ocell de la família de les alcoidees: <i>Fratercula arctica </i>(Mall.). És el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fraret" target="_blank">fraret</a>, caracteritzat per un bec de base ampla i que, segons el DCVB, <i>té certa semblança amb el bec d'un cadaf</i>.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-NkmvWwdeZZY/WnrtTnaSRiI/AAAAAAAABX4/O-U2KdeZmbkoSVaRxHQ8r0B1tNQkvlWHgCLcBGAs/s1600/Fraret%2BCadafet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="690" height="256" src="https://4.bp.blogspot.com/-NkmvWwdeZZY/WnrtTnaSRiI/AAAAAAAABX4/O-U2KdeZmbkoSVaRxHQ8r0B1tNQkvlWHgCLcBGAs/s320/Fraret%2BCadafet.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cadafet o fraret (<i>Fratercula sp.</i>) al Google Imatges.</td></tr>
</tbody></table>
Alto! Si el <i>brec</i> d'un gerro (cadaf) s'ha pogut associar al bec d'aquest ocell (cadafet), bé es pogué associar, també, a l'estereotip del nas jueu. La tercera accepció de cadafet al DCVB ens ho ve a confirmar: <i>Nom amb què abans es motejava els jueus mallorquins</i><sup>3</sup>. Aquest significat hauria sobreviscut a la conversió dels jueus i s'hauria aplicat als xuetes. En aquest cas la meva àvia hauria desfet el diminutiu. Plausible. Déu n'hi do. Més difícil seria demostrar l'ordre en la derivació de les accepcions. Se me n'acudeixen tres:<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">cadafet (ocell) «-- <b>cadaf (gerro)</b> --» cadafet/cadaf (jueu o xueta) </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>cadaf (gerro)</b> --» cadaf/cadafet (jueu o xueta) --» cadafet (ocell)</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><b>cadaf (gerro)</b> --» cadafet (ocell) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)</span></div>
<br />
És mal de fer triar-ne una. La meva dissecció <i>cadafística</i> s'acaba aquí, però hi afegeixo dues coses: una és que no subestimeu mai l'antisemitisme mallorquí, si més no el de la Mallorca preturística. I l'altra: la meva àvia i el seu fill tenien un nas que podria respondre perfectament a l'estereotip del <i>cadaf</i>.<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><sup>1</sup> Nom suposat.</span></div>
<span style="font-size: x-small;"><sup>2</sup> 1 càntir = 11,23 L; 1 cadaf = 1,404 L.</span><br />
<span style="font-size: x-small;"><sup>3</sup> El DCVB pren aquesta accepció del <i>Diccionari Mallorquí-Castellà</i> de Mn. Josep Tarongí (1878).</span>Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-83536717700645532052018-01-20T16:03:00.000+01:002018-01-20T17:11:08.074+01:00The Forrest Gump of (something)<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-bbvWcpZbuHQ/WmNZ-Zmh_2I/AAAAAAAABXQ/MUjr9jIIx_o2k6ZGer5szpQuh6THfjolwCLcBGAs/s1600/Forrest.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="336" data-original-width="721" height="149" src="https://2.bp.blogspot.com/-bbvWcpZbuHQ/WmNZ-Zmh_2I/AAAAAAAABXQ/MUjr9jIIx_o2k6ZGer5szpQuh6THfjolwCLcBGAs/s320/Forrest.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of
(something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... <a href="https://www.haaretz.com/1.5201084" target="_blank">O d'algun país</a>. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, doncs, a <i>The Washington Post</i> poden dir que <a href="https://www.washingtonpost.com/news/on-leadership/wp/2016/02/08/james-monroe-the-forrest-gump-of-presidents/" target="_blank">Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents</a> americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, <a href="http://www.businessinsider.com/elizabeth-warren-steven-mnuchin-forrest-gump-of-financial-crisis-2016-11" target="_blank">Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera</a>. O, a <i>The Atlantic</i>, poden dir que Ev Williams és <a href="https://www.theatlantic.com/technology/archive/2016/06/ev-williams-is-the-forrest-gump-of-the-internet/486899/" target="_blank">el Forrest Gump d'internet</a>. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-68910359383652418612018-01-17T21:40:00.002+01:002018-01-20T17:10:20.214+01:00Una de "berries"<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Hzp_bfVQfQw/WmGsGahzw9I/AAAAAAAABW8/syaAq_tCQe4fxPwVO22_JlS47bIpnpSaQCLcBGAs/s1600/20170809_191809.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="403" data-original-width="469" height="274" src="https://2.bp.blogspot.com/-Hzp_bfVQfQw/WmGsGahzw9I/AAAAAAAABW8/syaAq_tCQe4fxPwVO22_JlS47bIpnpSaQCLcBGAs/s320/20170809_191809.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Els mallorquins (els de la meva edat, si més no) sortíem de fàbrica amb
un pobre coneixement del que en anglès són les <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Berry" target="_blank"><i>berries</i></a>. Per dos motius. En primer lloc, l'única <i>berry</i> que creix a Mallorca de manera natural és la móra (<i>blackberry</i>), el fruit del batzer o romaguer (esbarzer). Això sense comptar l'arboça o cirera d'arboç (<i>tree strawberry</i>), que també és indígena de Mallorca però no se m'hauria acudit relacionar amb la móra.<br />
<br />
En segon lloc, com que vam tenir l'escola en castellà, no sabíem què era un gerd (<i>raspberry</i>) o un nabiu (<i>bilberry</i>) i de la maduixa (<i>strawberry</i>) en dèiem "fressa", un fruit que, d'altra banda, no va entrar a casa fins ben envant, quan jo ja tenia 14 o 16 anys. Igual que el pernil salat, una altra menja aliena fins que a casa ens en va tocar un en una rifa. Fins i tot en castellà podíem haver llegit o sentit dir <i>arándano</i> o <i>frambuesa</i> però no sabíem com eren: només un cosa que menjaven els anglesos a les novel·les d'Enid Blyton traduïdes al castellà. Per tant, la móra, era l'única <i>berry</i> del nostre univers primigeni.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara que s'ha parlat tant de <i>The Cranberries</i> (un grup musical tan aliè a mi com el pernil salat en la meva infantesa) podem dir que les <i>cranberries</i> en català es diuen <i>nabius de grua</i>. També hi ha el <i>nabiu vermell</i>, però això seria la <i>mountain cranberry</i>. Tot això ho sé perquè ho diu el Termcat, no perquè m'hagi trobat nabius de
grua o nabius vermells al supermercat o perquè les etiquetin així o me n'hagin servit amb aquest
nom en un restaurant. Aquí grua es refereix a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%BAids" target="_blank">l'ocell anomenat així</a>.<br />
<br />
A Àustria els nabius vermells (<i>Preiselbeeren</i>) els posen d'acompanyament a diferents plats, particularment en el <i>Wiener Schnitzel</i>, la famosa milanesa vienesa (#haha), normalment en forma de confitura. Si hi ha algun <i>hit</i> imprescindible "dels Cranberries", per a mi seria un <i>Wiener Schnitzel</i> amb patates al julivert i una terrina de confitura de <i>Preiselbeeren</i>. En una casa d'hostes del Tirol, <i>bitte</i>.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-27524563573283873682017-06-03T18:58:00.001+02:002017-06-03T20:56:05.788+02:00La Pentecosta mallorquina (i un sant insospitat)<div style="text-align: justify;">
A Mallorca, de Pasqua només n'hi ha una: la de Resurrecció. Després de dècades a Catalunya, encara cada any que els barcelonins fan festa el dilluns de Pentecosta, perquè a Terrassa no en fem, haig de consultar al web si la seva <i>segona</i> Pasqua és la florida, la granada o la pansida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A Mallorca, però, la versió cristiana del <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pentecost#Etymology" target="_blank">Xavuot</a> tampoc era "la Pentecosta". Les àvies en deien Cinquagesma, un terme <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=cinquagesma&OperEntrada=0" target="_blank">perfectament normatiu</a>. Però que deien "Cinquagesma" seria una versió molt optimista. La cosa és mes complicada. Per començar, el grup "qua" es pronunciava "ko", com passa amb Pasqua ('pasko).<br />
<br />
En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'r<span class="IPA" lang="">ə</span>m<span class="IPA" lang="">ə</span> (<i>Carême</i> en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'<span style="font-family: "gentium";">ʒ</span><span class="IPA" lang="">əm</span><span class="IPA" lang="">ə.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang="">Però això no s'acaba aquí. La i s'havia neutralitzat i realment deien s</span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ənko'</span></span><span style="font-family: "gentium";">ʒ</span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə</span>m</span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə. Això va interferir amb una altra neutralització. A Mallorca la a de "sant" es neutralitza quan és l'epítet, diguem-ne, que precedeix el nom del sant: Sant Miquel es pronuncia s</span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><b>ə</b>nt </span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">mi'k</span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ɛl</span></span></span><sup>1</sup>. El poble (sobirà i analfabet) degué decidir que el "s<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə</span></span>n" de </span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">s</span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ənko'</span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span style="font-family: "gentium";">ʒ</span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə</span>m</span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə era un sant. O al revés: Per similitud amb sant, van convertir "Cincogema" en "Sant Cogema" i van neutralitzar la i.</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><a href="http://www.paraulari.net/dcvb.asp?consulta=sancogesma" target="_blank">El DCVB recull "Sancogesma"</a> com una versió de Cinquagesma, pronunciada així a: Cerdanya, Garrotxa, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Urgellet. S'entén que a aquests llocs no neutralitzen la e ni la primera a. Etimologia, diu el DCVB: <i>deformació de cinquagesma per analogia de sant</i>. </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">També recull <a href="http://www.paraulari.net/dcvb.asp?consulta=cincogema" target="_blank">Cinquagema</a>, amb la pronúncia </span></span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">sinko'</span></span></span></span></span></span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span style="font-family: "gentium";">ʒ</span></span></span></span></span><span class="IPA" lang="">əm</span><span class="IPA" lang="">ə</span>, entre d'altres, sense neutralitzar la i, tot i que, com dic, les meves àvies sí que ho feien. </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">En resum, Cinquagesma pronunciat com una cosa que podria ser Sant Cogema: </span></span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">sənko</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-family: "gentium";">'ʒ</span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">əm</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ə.</span></span></span></span></span></span></span></span></span> Un nou sant al santoral. Espectacular. </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><br /></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><sup>1</sup> Un exemple d'aquesta neutralització diferenciada de 'sant' seria la glosa popular:</span><br />
<span style="font-size: x-small;">Sant Antoni és un bon sant --> s<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><b>ə</b>nt </span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ən't</span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ɔ</span>ni </span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">əz un b</span></span></span></span></span><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">ɔn s<b>a</b>nt</span></span></span></span><br />
<span class="IPA" lang="" style="font-size: x-small;"><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">qui té un dobler li dóna</span></span></span><br />
<span class="IPA" lang="" style="font-size: x-small;"><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang="">perquè mos guard s'animal</span></span></span><br />
<span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span class="IPA" lang=""><span style="font-size: x-small;">tant si és de pèl com de ploma.</span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="IPA" lang=""></span></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-25351643825330166952016-12-16T12:16:00.000+01:002016-12-16T12:16:15.458+01:00Tragèdia: les cometes del Google ja no volen dir "text literal"<div style="text-align: justify;">
O no sempre. És una tragèdia. Fins fa poc, si volies saber, per exemple, quantes vegades en la història de la humanitat indexada algú havia dit <a href="https://twitter.com/324cat/status/808368233967452160" target="_blank">"un magatzem de naus"</a><sup>1</sup>, només havies d'escriure l'expressió entre cometes i Google et tornava ni més ni menys que tots els documents al web amb aquest terme, i el seu comptatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però ara no. Ara Google no respecta la literalitat de les cometes i et presenta milers de pàgines on es parla de naus o de magatzems però no de "magatzem de naus", aquesta esotèrica i fascinant expressió. Ni tan sols triant l'opció Verbatim (literal) del Google: encara surten més de vuitanta pàgines a més de l'única pàgina mundial que conté aquesta expressió, que és aquest tuit:<br />
<blockquote class="twitter-tweet" data-lang="en">
<div dir="ltr" lang="und">
Un incendi calcina un magatzem de naus al port de Sant Feliu de Guíxols <a href="https://t.co/QvF5SasuHx">https://t.co/QvF5SasuHx</a> <a href="https://t.co/TAlHZB7mLV">pic.twitter.com/TAlHZB7mLV</a></div>
— 324.cat (@324cat) <a href="https://twitter.com/324cat/status/808368233967452160">December 12, 2016</a></blockquote>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
Veig que el Bing, un cercador que no faig servir gairebé mai, segueix respectant, per ara, la literalitat de les cometes: <a href="https://www.bing.com/search?q=%22magatzem+de+naus%22" target="_blank">"un magatzem de naus"</a><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-RZS1MrHRCVM/WFLOIuEQfGI/AAAAAAAABRE/ejl9tXAf5WQMxYp-3-cQ3LzX_XetpFPZACLcB/s1600/Magatzem%2Bde%2Bnaus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://4.bp.blogspot.com/-RZS1MrHRCVM/WFLOIuEQfGI/AAAAAAAABRE/ejl9tXAf5WQMxYp-3-cQ3LzX_XetpFPZACLcB/s400/Magatzem%2Bde%2Bnaus.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Un desastre. Havia fet servir aquesta literalitat per saber quin terme o expressió era més freqüent en català (o en anglès) o per fer cerques molt precises amb 3-6 paraules entre cometes. Sense assegurar que hàgim perdut del tot aquesta utilitat, començo a dubtar-ne. Sempre ens quedarà el Bing? Qui ho havia de dir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><sup>1</sup> El 324 dixit. Sigui el que sigui: un magatzem ple de vaixells, d'aeronaus, de naus espacials, o potser, simplement, una "nau industrial" que fa de magatzem, sovint anomenada </span><span style="font-size: x-small;">"nau-magatzem".</span></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-72106908433035623302016-12-13T17:21:00.000+01:002016-12-13T17:47:21.368+01:00Freds terrassencs<blockquote class="tr_bq">
<i>...m'havia instal·lat a Terrassa i suportava estoicament uns hiverns polars i un lavabet exterior que no tancava bé</i>.</blockquote>
<div style="text-align: center;">
<blockquote class="tr_bq">
[<i>Una màquina d'espavilar ocells de nit</i>. Jordi Lara, Edicions de 1984, any 2008.] </blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Exactament aquests són els meus primers records de Terrassa als anys vuitanta. Amb l'agreujant que el meu 'lavabet exterior' tenia la porta de <a href="http://www.google.cat/search?q=persiana+genovese&biw=1173&bih=800&site=webhp&tbm=isch" target="_blank">persiana genovesa</a>. Quin <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=celistre&OperEntrada=0" target="_blank">celistre</a>!<br />
<br />
Ja és normal que un <a href="http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=joven%E7%E0&Id=85448&search=joven%E7%E0" target="_blank">jovençà</a> que arribava de Mallorca trobés polars els hiverns de Terrassa. Però algú que baixava de la Plana de Vic? Homeee!<br />
<br />
Els hiverns terrassencs d'avui ja no són com els de fa trenta-cinc anys: escalfament global. Però també, i parafrasejant Terenci: des que tinc calefacció veig la vida d'un altre color.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-14344695040152156042016-12-10T18:19:00.000+01:002016-12-13T17:48:02.809+01:00"Le métèque catalan" i altres insults<div style="text-align: justify;">
<i>Manuel Valls és català</i> no és necessàriament un insult, tot i que dins un cert univers que coneixem, segurament sí. Però si el gentilici "català" va acompanyat d'un o dos qualificatius clarament denigrants, injuriosos, tots ells adreçats al precandidat Manuel Valls, podem pensar que, molt probablement, <i>català</i> és utilitzat també com a insult. Precisament, l'altre dia em sorprenia la xenofòbia abocada al Twitter francès contra Manuel Valls, <a href="https://twitter.com/search?q=valls%20from%3Ageo_lectures&src=typd" target="_blank">i ho vaig comentar</a>.</div>
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<script async="" charset="utf-8" src="//platform.twitter.com/widgets.js"></script>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Quines connotacions insultants té <i>catalan</i> per a un francès? Segur que algun nord-català ens ho aclariria. Vaig notar algun matís un cop que un francès em va fer un comentari sobre els nord-catalans, però no induiré un patró d'un sol exemple. En tot cas, el <i>català</i> que apliquen a Valls no és per nord-català, sinó, evidentment, per català del sud, que a França és estranger: un espanyol.<br />
<br />
Aquí tenim, doncs, el primer component xenòfob: <i>Valls catalan</i> = <i>Valls étranger</i>. Per a alguns Valls és <a href="https://twitter.com/BAGRAT10000/status/805862481310744576" target="_blank">le métèque catalan</a> o <a href="https://twitter.com/DUMOUCHRodolphe/status/804749474182602752" target="_blank">le petit Caudillo Catalan</a>. Una referència taurina ajuda també a assenyalar-lo com a metec (<a href="https://twitter.com/louloumada/status/805703330144067585" target="_blank">Valls le torero catalan</a>, o <a href="https://twitter.com/QuercusInfos/status/805909236265914368" target="_blank">le toréador catalan</a>), i atribuir-li una activitat històricament tan hispànica com matar moros és definitiu: <a href="https://twitter.com/Co_Achx/status/806040205346144256" target="_blank">le catalan matamore</a>. (Amb innegables ressonàncies per als franco-magribins, que intueixo que, en general, detesten Manuel Valls.)<br />
<br />
Hi ha qui afirma que Valls no és un francès de veritat i no estima França (<a href="https://twitter.com/mariethemarino2/status/804757950560604160" target="_blank">le Catalan Français à 20 ans n'aime pas la France</a>). A alguns no els agrada aquest <a href="https://twitter.com/lisulanu/status/805831326859456512" target="_blank">catalan qui donne des leçons de "francitude"</a>. Per si hi havia cap dubte, algú proclama que <a href="https://twitter.com/PetitChatondu75/status/805767532284149761" target="_blank">no queremos tener a un presidente <b>catalan</b>! C'est clair?!!!!</a>. Adreçar-se (retòricament) a Valls en espanyol per a rebutjar-lo per català no sorprendria ningú a casa nostra, però és un pèl xocant a França!<br />
<br />
L'alçada física de Manuel Valls ha merescut al Twitter diferents qualificatius, alguns força denigrants, que, sovint, van seguits del nostrat gentilici català, la qual cosa sembla reforçar l'insult (o sóc jo?). Així doncs, sentirem a parlar <a href="https://twitter.com/manginr/status/806383142181490690" target="_blank">du petit catalan</a>, del <a href="https://twitter.com/j_stellon/status/806458372388225024" target="_blank">petit catalan haineux</a>, del <a href="https://twitter.com/mariethemarino2/status/793143626960400385" target="_blank">petit émigré catalan</a>, del <a href="https://twitter.com/C8C57/status/725662753856327680" target="_blank">petit coq catalan</a>, del <a href="https://twitter.com/FrancesIdioma/status/750299906322161664" target="_blank">petit connard catalan</a>, i, com dèiem més amunt, del <i>petit Caudillo catalan</i>. Però també hi ha <a href="https://twitter.com/GaspardMp/status/805858804621516800" target="_blank">le nabot catalan</a> (tap de bassa), i, oh Déu meu, el <a href="https://twitter.com/SelonMyself/status/806112119129305088" target="_blank">Yorkshire catalan</a>. Ja que hem entrat al món de la zoologia, direm que algú l'ha anomenat <a href="https://twitter.com/SelonMyself/status/806112119129305088" target="_blank">le rat catalan</a>. I, fent una mica de miscel·lània: <a href="https://twitter.com/Feld00/status/805840295900409856" target="_blank">le détraqué catalan</a>. Un festival d'insults.<br />
<br />
Hi ha un altre component del <i>Valls catalan</i>: percebo que alguns dels temes i lemes específics de la catalanofòbia espanyola han travessat la frontera hispano-francesa i han emergit al Twitter enmig de la precampanya presidencial. M'agradaria explicar-ho en un segon escrit, junt amb els insults antisemítics a Manuel Valls.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-58119335978276580012016-12-04T23:11:00.000+01:002016-12-04T23:11:40.671+01:00Relíquies escoltes<div style="text-align: justify;">
El mes d'octubre la meva mare va llogar la casa familiar de quaranta cinc anys, als afores de Palma, i se'n va anar a viure a un pis de Ciutat, a prop de ca la meva germana petita. Enmig de la mudança va aparèixer la camisa vermella de pioner i el fulard de l'agrupament escolta on vaig passar part de la infantesa i la major part de l'adolescència. Són unes peces de roba que havia donat per perdudes fa molt de temps. També va comparèixer una bufanda de punt que va teixir la meva mare, amb la bandera de Mallorca, i que em vaig posar durant el batxillerat. Una troballa sensacional, molt emotiva. Els colors de la bufanda encara són molt vius. Qualsevol dia se l'emportarà posada la meva filla.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-y2Cx5SK-TAk/WESPNwANyOI/AAAAAAAABQk/ltY4RERCWIIdDQop10blkRSqGRE-JhA6ACEw/s1600/bIMG_20161204_222647.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-y2Cx5SK-TAk/WESPNwANyOI/AAAAAAAABQk/ltY4RERCWIIdDQop10blkRSqGRE-JhA6ACEw/s400/bIMG_20161204_222647.jpg" width="258" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-73529631641117735652016-10-21T22:48:00.002+02:002016-10-21T22:48:38.103+02:00Interessant: qüestions i respostes sobre el 'cold blob' i l'alentiment del corrent del Golf<a href="http://www.realclimate.org/index.php/archives/2016/10/q-a-about-the-gulf-stream-system-slowdown-and-the-atlantic-cold-blob/" target="_blank">Q & A about the Gulf Stream System slowdown and the Atlantic ‘cold blob’</a> <br />
Per Stefan Ramstorf a Real Climate.<br />
<br />Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-51443269815794417562016-10-12T18:22:00.002+02:002016-10-12T18:22:29.548+02:00Portnoy, Messner, himne nacional xinès, indignació<div style="text-align: justify;">
A <i>Portnoy's Complaint</i> (1969), l'himne nacional xinès <a href="https://goo.gl/QnSsS0" target="_blank">posa la pell de gallina</a> al protagonista Alexander Portnoy, especialment quan diu "Indignació", la seva paraula preferida, diu, de la llengua anglesa:</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
<i>In-dig-na-tion fills the hearts of all of our coun-try-men! A-rise! A-rise! A-RISE!</i></blockquote>
</div>
<div style="text-align: justify;">
(És una evidència, per altra banda, que la indignació és un dels motors de Portnoy i un ingredient essencial del seu torrent verbal.)</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A <i>Indignation</i> (2008) el protagonista Marcus Messner <a href="https://goo.gl/xGaQ2M" target="_blank">recorda també la lletra de l'himne nacional xinès</a>! La canta internament desenes de vegades durant les misses d'assistència obligatòria al Winesburg College, posant de nou especial èmfasi en les quatre síl·labes de la paraula <i>In-dig-na-tion</i>. Sembla evident, per altra banda, que aquesta part de l'himne nacional xinès va inspirar a Philip Roth el títol de la novel·la. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En la tercera lectura de <i>Portnoy's Complaint</i> (la primera després de la d'<i>Indignation</i>, i la primera en anglès) he descobert aquesta <i>xinesa i indignada</i> connexió entre les dues novel·les de Philip Roth. Ho trobo significatiu i bastant còmic alhora.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-69578823182770094392016-10-10T22:19:00.001+02:002016-10-11T13:58:23.823+02:00Dog whistle<div style="text-align: justify;">
L'anglès és com un pou sense fons. El meu descobriment d'aquestes setmanes de campanya presidencial als EUA ha estat el terme <i>dog whistle</i>. Originàriament, és un xiulet que fa un ultrasò molt agut que no sentim els humans però sí els gossos. En la política nord-americana, és un missatge aparentment innocu però que per a un sector de la població té un significat diferent, normalment no explicitable per ser ofensiu per a la població en general a per un altre sector específic. Aquests dies he sentit a parlar dels <i>dog whistles</i> de Trump (<a href="http://forward.com/opinion/348179/donald-trumps-7-meanest-dog-whistles-ranked-from-worst-to-not-quite-so-bad/" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://www.haaretz.com/world-news/u-s-election-2016/1.747005" target="_blank">aquí</a>), antisemítics i d'altra mena, adreçats al seu sector de seguidors supremacistes blancs,<i> <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Alt-right" target="_blank">alt-right</a></i> i tota la pesca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria identificar alguns <i>dog whistles</i> a la política catalana. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-69401808832419361292016-10-07T15:47:00.000+02:002016-10-07T15:48:55.257+02:00Llarga vida al 'motoret'<div style="text-align: justify;">
D'un velomotor/ciclomotor, a Mallorca, en dèiem un <i>motoret</i>, diminutiu no sé si de motor, com pot semblar, o de moto. El motoret per excel·lència, si més no a casa meva, era el Velosolex (pronunciat com a paraula aguda): 45 cm<sup>3</sup> de cilindrada, transmissió directa a la goma de la roda del davant. Èpic. El meu avi en tenia un i hi anava a treballar. <br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-9T0wbTMc3e4/V_a6v-Y-j6I/AAAAAAAABO0/CT9vG3w40-UwOlbJSu7CcxCNw2dudbxmQCLcB/s1600/800px-Solex_3800._Ano_1966-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://3.bp.blogspot.com/-9T0wbTMc3e4/V_a6v-Y-j6I/AAAAAAAABO0/CT9vG3w40-UwOlbJSu7CcxCNw2dudbxmQCLcB/s320/800px-Solex_3800._Ano_1966-1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg">https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg</a> <br />
<div style="text-align: justify;">
Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez (Lmbuga) (obra pròpia) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons</div>
</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
Motoret, motoret, motoret... Fa molts anys que no pronunciava aquesta paraula ni la sentia a dir. Pregunto al meu nebot de Mallorca (19 anys) si sap què és un motoret. Em diu: no, de motors no en sé res. Dic no, home, no: un ciclomotor, així ho dèiem. Diu ah, sí "encara ho sent a dir". (Però no ho diu, s'entén.) Anava a dir que és una paraula que ha mort o morirà abans d'entrar al diccionari. No figura, tan sols, a l'Alcover-Moll. Segurament serà així, però gairebé he plorat quan he vist aquesta notícia (2016) de la <a href="http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2016/07/04/comarcas-celebrada-viii-volta-mallorca/1131191.html" target="_blank">VIII Volta a Mallorca AMB motoret!</a> </div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" src="https://www.youtube.com/embed/dH0mw7D7H2I" width="400"></iframe><br /></div>
<br />
En moments d'inspiració humorística, ironia o sarcasme, sobretot quan volíem remarcar que només era un motoret i no una moto, dèiem un motorino. No sé si motorino es va prendre directament de l'italià (<a href="https://it.wiktionary.org/wiki/motorino" target="_blank">motorino=ciclomotor</a>), si va ser una invenció mallorquina paral·lela o si, per influència del castellà, es va adoptar el sufix diminutiu -ino. Sigui com sigui, llarga vida al motoret!</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-27146880464057600992016-09-18T20:52:00.000+02:002016-09-18T20:52:50.369+02:00Esquerda de 125 km a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=88708&src=iotdrss" target="_blank">La NASA ha anunciat</a> aquests dies que s'ha allargat notablement una esquerda que hi ha des de fa anys a la barrera de glaç Larsen C de l'Antàrtida. Aquest hivern austral l'esquerda ha arribat fins als 125 km de llargada. La barrera Larsen C és una plataforma allargada de glaç d'origen continental, que flota sobre el mar, amb una superfície de 46.000 km<sup>2</sup>. Arrenca de la costa oriental de la península Antàrtica i s'estén fins a 200 km dins l'oceà Antàrtic, amb un gruix mitjà de 290 m.<br />
<br />
Un tros significatiu d'aquesta barrera, <a href="https://www.washingtonpost.com/news/energy-environment/wp/2016/08/22/a-huge-crack-is-spreading-across-one-of-antarcticas-biggest-ice-shelves" target="_blank">"de la mida de Delaware"</a><sup>1</sup> (6.452 km<sup>2</sup>, com la província de Tarragona), és cada cop més a prop de separar-se de la plataforma i desintegrar-se en milers d'icebergs. Estem parlant d'una quantitat considerable de gel, equivalent a les terres de Tarragona cobertes per una capa de 290 de glaç. Això són uns 1.870 km<sup>3</sup> de gel, equivalents a 1.715 km<sup>3</sup> d'aigua dolça. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-eiWGy_Brozg/V9rbMhbSucI/AAAAAAAABOU/7NqnyIDKeqMYhnh0zVCBZpqTr48RyDFywCLcB/s1600/Larsen%2BC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="210" src="https://2.bp.blogspot.com/-eiWGy_Brozg/V9rbMhbSucI/AAAAAAAABOU/7NqnyIDKeqMYhnh0zVCBZpqTr48RyDFywCLcB/s320/Larsen%2BC.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><a href="http://earthobservatory.nasa.gov/IOTD/view.php?id=88708&src=iotdrss" target="_blank">Credit: Nasa Earth Observatory</a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">En aquesta foto de la NASA l'esquerda més visible és la separació entre la barrera de glaç (esquerra) i la massa de gel marí (dreta). L'esquerda de què parlem està marcada amb el text "Crack" a l'esquerra de la gran fissura. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Perquè ens en fem una idea, 1.715 km<sup>3</sup> d'aigua dolça són 1,715 milions d'hectòmetres cúbics, és a dir, l'equivalent a 572 vegades el consum anual d'aigua a Catalunya per a tots els usos (agrícola, industrial, domèstic/serveis), que és de 3.000 hm<sup>3</sup>. És a dir, amb aquest tros glaç candidat a "salpar" de l'Antàrtida i esmicolar-se i fondre's a l'oceà podríem abastir d'aigua la Catalunya actual durant 572 anys!<br />
<br />
Hipotèticament, és clar, perquè "petits" problemes logístics i d'altra mena ho impedirien...<br />
<br />
<span style="font-size: x-small;"><sup>1</sup> Ja comença a semblar que el "delaware" sigui la unitat de mesura dels grans icebergs! Vegeu la cerca al Google, amb 265.000 resultats: <a href="http://www.google.cat/webhp?ie=UTF-8&oe=utf-8#q=an+iceberg+the+size+of++%22delaware%22" target="_blank">an iceberg the size of Delaware.</a></span></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-37723751331209212902016-05-24T23:08:00.000+02:002016-05-25T11:33:47.229+02:00Un metge i un deli a Houston<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ChNuO1k8y-E/V0MGbdaz-JI/AAAAAAAABK4/3su7StV2_C0bWD0xzdPChcd--YCRpz_BQCKgB/s1600/Houston.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://2.bp.blogspot.com/-ChNuO1k8y-E/V0MGbdaz-JI/AAAAAAAABK4/3su7StV2_C0bWD0xzdPChcd--YCRpz_BQCKgB/s400/Houston.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Main Street, Houston. Google Street View.</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Al 2007, un vol regional de Continental ens va portar de Mèxic a Houston per a un cap de setmana de tres dies. Portàvem una <a href="https://goo.gl/ueGw44" target="_blank">guia-totxo</a> dels restaurants de Houston i la il·lusió de conèixer personalment la Lucy, l'esquelet <i>australopitec</i> de tres milions d'anys que per primer cop havia sortit d'Etiòpia.<br />
<br />
També
tenia a l'agenda una visita mèdica en una clínica urològica de la
ciutat. (Per cert, si vius lluny de la casa pairal, truques a ta germana
i li dius que aniràs al metge a Houston és possible que s'espanti i
l'hagis de convèncer que -encara- no estàs com la Rocío Durcal o Jurado,
qualsevol de les dues, quan van anar a atendre's, precisament, a
Houston.)</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquella
clínica devia ser molt bona, perquè si arribaves tard a la cita la
perdies i et clavaven prop de 100 dòlars. De camí cap a la consulta al
volant del Dodge Caliber de lloguer, per aquelles autopistes urbanes em
sentia com Bill Paxton empaitant tornados amb Helen Hunt. Però em vaig
equivocar de camí. Vam perdre mitja hora, fins que vam arribar al gratacels on hi havia la clínica. La
vam tallar justa, però no ens vam haver de retratar. De moment, és
clar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Realment,
la clínica devia ser molt bona, perquè al vestíbul hi havia un cartell
proclamant que l'altre any havia estat nomenada de les millors clíniques
urològiques dels Estats Units. Bé, entrevista amb el metge, fluxometria,
mostra d'orina, mostra d'esperma, ecografia de bufeta, tacte rectal:
aquell tipus de coses que mai deixaries de fer en un cap de setmana als
Estats Units. Insisteixo que devia ser molt bona aquella clínica perquè
la fluxometria, només la fluxometria, va costar prop de dos-cents dòlars. Per
dos mil dòlars (i per menys) <a href="http://uroflowmeter.com/price" target="_blank">pots comprar</a> un fluxòmetre urològic: amb una setmana o dues devien amortitzar l'aparell. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Però
la prova estrella era una anàlisi FISH de defectes genètics en els
espermatozous. Si pixar dins un embut ja sabem què costava, que podia costar aquesta altra prova? Ho deixarem aquí. Em van
detectar un percentatge baix de defectes, que no els va semblar
important, però em van recomanar d'anar a veure un "conseller genètic".
Va ser com l'acudit del metge que et diu <a href="https://www.youtube.com/watch?v=e62edxr1bcE" target="_blank"><i>hágaselo mirar esto, hágaselo mirar</i></a>. Tot i el <i>detall</i>
del conseller genètic, me'n vaig tornar a casa amb diagnòstics i prescripcions importants, i em vaig estalviar una operació que m'aconsellava
un especialista mexicà. El preu va ser sagnant. Encara dol.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sortint de la clínica, vam fer parada i fonda a un <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Delicatessen" target="_blank">deli</a>. L'entrepà que hi vaig
menjar va ser extraordinari, una delícia. Ara em figuro que era de pastrami
amb pa de sègol, però no ho sé. En aquell
moment desconeixia completament què era un deli. De fet, com qui despatxava era
clarament indostànic, vaig pensar si deli no tindria a veure amb Dehli.
De traca i mocador, o de <i>Cuando era feliz e indocumentado</i>. <br />
<br />
La
meva semialfabetització en el món jueu dels últims anys m'ha permès
conèixer l'origen i el significat cultural dels delis a Nova York. <a href="http://www.timesofisrael.com/for-many-ny-jews-delis-are-the-secular-version-of-the-synagogue/" target="_blank">Aquí en parlen.</a>
Curiosament, el 2008 vaig ser a Nova York i seguia sense saber res
d'aquests restaurants, de manera que no hi vaig posar els peus. Si hi
torno hauré d'anar al <a href="http://www.google.cat/search?q=%22katz+delicatessen%22&biw=1525&bih=680&site=webhp&source=lnms&tbm=isch" target="_blank">Katz Delicatessen</a>. Però que ningú em parli de
metges!<br />
<br />
----<br />
<br />
<span style="font-size: small;">Houston a Cartes de Mèxic:</span><br />
<span style="font-size: small;"><a href="http://cartesdemexic.blogspot.com/2007/11/tot-esperant-houston.html" target="_blank">Tot esperant Houston</a></span><br />
<span style="font-size: small;"><a href="http://cartesdemexic.blogspot.com/2007/12/tot-aix-era-nostre.html" target="_blank">Tot això era nostre</a></span><br />
<span style="font-size: small;"><a href="http://cartesdemexic.blogspot.com/2007/12/foment-americ-de-la-lectura.html" target="_blank">Foment americà de la lectura</a></span><br />
<br /></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-30718932027905067832016-05-16T23:02:00.000+02:002016-05-16T23:05:56.596+02:00Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins<div style="text-align: justify;">
En jiddisch hi ha una manera de dir "(ella) té un bons pits" ("és revinguda", "té una bona pitrera",...): <i>Zi hot sheyne moyshe ve-arendlekh</i>. Literalment: <i>Ella té (uns) bells Moisès-i-Aaronets</i>, els dos germans bíblics Moisès i Aaró com a metàfora dels pits femenins. Això és així per una venerable i recargolada exegesi de la Torà i pel sentit de l'humor dels jueus asquenazites. <br />
<br />
<a href="https://goo.gl/NSnFse" target="_blank">Ho va explicar Michael Wex</a> al seu llibre <i>Born to Kvetch -- Yiddish Culture in All of its Moods</i>. És un llibre força interessant, tot i que explica moltes més coses de les que jo voldria saber o podria assimilar. En un dels capítols s'entreté amb la connexió entre el jiddisch i el judaisme, estreta fins al punt que moltíssimes expressions no es poden entendre sense determinats passatges de la Torà, del Talmud o de la interpretació (sovint humorística) que els parlants de jiddisch en fan (o en feien). I un d'ells és l'assumpte pectoral que ens ocupa.<br />
<br />
Com a conclusió, podríem dir sense equivocar-nos que Jane Mansfield tenia uns bons Moisès-i-Aarons... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-5747756848778155372016-05-15T13:38:00.000+02:002016-05-15T13:38:08.361+02:00Terminologia hispano-mexicana del "magnetotèrmic"<a href="https://twitter.com/Geo_lectures/status/730868658612883456" target="_blank"><span style="font-size: x-small;">[Arxivat del meu Twitter]</span></a><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Incursió en terminologia de l'espanyol: <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Interruptor_magnetot%C3%A9rmico" target="_blank"><i>interruptor magnetotérmico</i></a> o <i>magnetotérmico</i> a seques. En castellà d'Espanya és <i>magnetotérmico</i>, però 122 milions de mexicans diuen <i>termomagnético</i>. A Espanya es va agafar del francès <i>disjoncteur magnéto-thermique</i>. A
Mèxic, de l'anglès americà <i>thermal-magnetic (circuit) breaker</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest patró FR->ES/US->MX es repeteix: <i>ordenador/computadora; ascensor/elevador; fuente de alimentación/fuente de poder</i>. Són termes d'una certa antiguitat: ara la tecnologia ja no arriba a
Espanya via FR. Però encara hi ha el <i>móvil</i> (UK, FR)/<i>celular</i> (US).</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-10133991212778133182016-01-20T22:50:00.001+01:002016-01-20T22:50:51.181+01:00Què se'n va fer del germà Cañas?<div style="text-align: justify;">
Quan tenia uns 17 anys, al col·legi dels jesuïtes de Palma ens va visitar Vicente Cañas, un germà de la Companyia de Jesús que vivia amb uns indis de l'Amazones (vivia <i>amb</i> ells i <i>com</i> ells). Portava els cabells llargs i unes arracades que eren com petxines, o m'ho van semblar. Una presència força impressionant. Ens va explicar la feina que feia allà, que sembla que no incloïa l'evangelització dels indígenes, i ens va mostrar diapositives de la vida diària al poblat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui a l'escola, a la meva filla li han parlat de la selva amazònica, dels indígenes que hi viuen i de la desforestació. Li he explicat la història del jesuïta que ens va visitar i he anat a veure si trobava el seu rastre per internet. I sí, l'he trobat a la Wikipedia, només per descobrir que al 1987 va ser assassinat per homes al servei dels terratinents<b> </b>que estaven ocupant i desforestant les terres on vivien els indis Enawené Nawé que <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Vicente_Ca%C3%B1as" target="_blank">Vicente Cañas</a> defensava. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He quedat tocat.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-10410029721936658722016-01-07T17:39:00.000+01:002016-01-07T17:39:48.038+01:00Un "Projecte Castor" californià té una enorme fuita de metà<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www2.socalgas.com/safety/aliso-canyon/" target="_blank">Aliso Canyon Underground Storage Facility</a> és un dipòsit subterrani de gas natural per emmagatzemar enormes quantitats d'aquest gas dins un jaciment petrolífer esgotat. Us sona? És el mateix sistema que el projecte Castor, davant de la costa d'Alcanar i Vinaròs, només que aquí el jaciment és terra endins, molt a prop d'Irvine i Mission Viejo, a la zona de Los Angeles. El jaciment ha funcionat des dels anys 1970 i actualment s'estava renovant. El cas és que al mes d'octubre es va produir una fuita de gas a una profunditat d'uns 150 m, que allibera a l'entorn de 40 tones de metà per hora. Això equival a 1360 tones equivalents de CO2 per hora, si considerem el potencial d'escalfament global del metà a 100 anys (<a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Global_warming_potential#Values" target="_blank">IPCC, 2013</a>). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquests moments, el dipòsit subterrani d'Aliso Canyon <a href="http://www.theguardian.com/environment/2016/jan/05/aliso-canyon-leak-california-climate-change" target="_blank">és la principal font individual d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de Califòrnia, i ha emès 77.000 tones de metà</a> (gairebé 3 milions de tones de CO2 equivalents). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /><div style="text-align: justify;">
</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-92061142459879271732015-11-29T20:33:00.002+01:002015-11-29T20:33:47.989+01:00El becario<div style="text-align: justify;">
Ahir vam anar a veure 'El becario' (<i>The Intern</i>) al Parc Vallès. Ho vam fer en família, i això inclou la filla de 6 anys. Ja sabíem que no seria 'El cuirassat Potemkin' ni 'El padrí' però als adults ens va semblar una opció millor que anar a veure un film de dinosaures o de princeses Disney, amb l'al·licient de veure Robert de Niro i Anne Hathaway junts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Bé, podríem dir que 'El becario' és com 'La casa de la pradera' en un món urbà i al si d'una <i>startup</i> de venda de roba per internet. O un conte de fades on la fada padrina és Robert de Niro i on no hi ha tan sols una bruixa ni una fada dolenta. O també és un mirall invertit de 'The devil wears Prada', on han redimit la xitxarel·la Andy Sachs de 'Prada' (Anne Hathaway) fent-la directora d'una empresa de moda i amb un estil a les antípodes del de la Miranda Priestley que encarnava Meryl Streep. Robert de Niro, company memorable de Streep a 'The deer hunter' o a 'Falling in love' desplega aquí, en el paper del 'becari senior' Ben Whitaker, una bonhomia a les antípodes de la veterana Miranda Priestley i, com a becari, una serenitat que li hauria fet molt de bé a l'estressada Andy Sachs de 'Prada'.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pel que fa a la tensió dramàtica, és perfectament descriptible, tret d'algunes espurnes puntuals. Cap al final hi ha moments on potser passareu vergonya aliena, i, periòdicament, la guionista i directora s'encarrega de recordar-nos <b>que no hi ha</b> un <i>affaire</i> en potència entre De Niro i Hathaway. Com ho fa? Amb l'oportuna intervenció de Rene Russo, amb qui De Niro va desenvolupant una molt modesta i instrumental trama secundària. El públic més gran de sis anys fins i tot agraeix aquesta sirena d'emergència que va sonant al llarg de la pel·lícula (niii-nooo-niii-nooo): no us penséssiu pas que això és un film del Woody Allen, repeteix Nancy Meyers, la guionista i directora! Tot i que potser ja ho hauríem entès sense sirena.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, fàbriques convertides en oficines, passejos en SUV pels carrers de Brooklyn, casetes amb escales per fora, papàs i mamàs, criatures i jubilats de luxe, els ulls d'Anne Hathaway omplint la pantalla i Robert de Niro fent d'àngel de la guarda sense baixar de l'autobús. Quan va acabar el film, la meva filla, contenta, em va preguntar si
la podíem tornar a veure, la qual cosa no sé si diu més de la filla o
del film. Dic no, hauríem de sortir de la sala i tornar a pagar, i són
3/4 de deu de la nit. No m'atreviria a recomanar la pel·lícula, però tampoc la canviaria per uns dibuixos de la Disney.</div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7150299245716836372.post-6994490402140693152015-11-23T20:41:00.002+01:002015-11-23T20:41:54.072+01:00Paella accidental<div style="text-align: justify;">
Algú va posar accidentalment una sípia i uns llagostins dins el nostre carretó del supermercat. A la caixa jo els vaig pagar pensant que era la meva dona qui els havia demanat a la peixateria del súper. Arribant a casa: ¿qui ha comprat això? Conseqüències: vaig aprofitar el material per fer una paella, la segona que he fet mai. La primera va ser fa prop de vint anys. Recepta: paella mixta 'mallorquina' de 'mumare'. No apta per a ortodoxos de la cosa. Resultat: notable. </div>
Geococcyxhttp://www.blogger.com/profile/07516531492275150376noreply@blogger.com0