dimarts, 7 de febrer del 2012

El cinema no és per aprendre idiomes o n'hi ha que se les empassen doblades

El 2011 a Mèxic el cinema va tenir 205 milions d'espectadors. Si descomptem l'audiència del cinema mexicà (13,5 milions) i, tirant llarg, una quantitat semblant de cinema espanyol i llatinoamericà, quedarien encara uns 180 milons d'espectadors de cinema de Hollywood (bàsicament). Tota aquesta  gent, equivalent a mig milió d'espectadors diaris, veu els films en versió original subtitulada.  Ho repeteixo per a distribuidors de cinema i subscriptors de La Vanguardia que diuen que "el cine no és per aprendre idomes": el cinema en versió original té un 88% de quota de pantalla a Mèxic, amb 180 milions d'espectadors. I no passa res. I possiblement tampoc aprenen idiomes.

D'ençà que vaig tornar de Mèxic (2009) només he anat al cinema a veure Pa negre, aparentment en versió original, i To be or not to be, en versió original subtitulada en español por supuesto. D'una banda, no tinc cap gana d'anar a veure pel·lícules doblades. I, a sobre, els cinemes en versió original són massa lluny de casa, i ara que la criança d'una filla ha expandit enormement als quefers diaris em fa massa mandra un safari de quatre o sis hores per veure un film als Icària o als Verdi, per no parlar dels costos de mainadera si hi vull anar en parella.

Després de la mudança del desembre passat tenim uns multicinemes a la cantonada. Una escapada a veure J. Edgar, per exemple, implicaria només 10 minuts de desplaçament entre anada i tornada, però tot, absolutament tot el cinema nord-americà que passen és doblat. Aquesta pel·lícula, me l'empasso doblada o, directament, me la baixo amb l'eMule en versió original?

2 comentaris:

  1. Les dues coses. Hi ha pel.lícules que per tv no tenen gaire a perdre. No és el cas. El mateix pel que fa al doblatge; tampoc és el cas. S'han de sentir les veus d'uns actors magnífics. Vaja, a mi, em va agradar molt.
    També em va agradar força Pa negre i la vaig veure a la tele; em va saber greu no haver anat al cine, veus.
    Ah, jo veig cinema en v.o. des de la més tendra infància (els cine-fòrums famosos; ara als Icària, que em cauen aprop) i sóc francament dolenta amb la fonètica dels idiomes; em costa entendre l'anglès i suo quan vull parlar-lo.

    ResponElimina
  2. Ostres, em recomanes sessió doble: cinema doblat *i* DivX en anglès a la TV. Ja ho veurem. El crític S.Navajas de les teves lectures perilloses ;) la deixava molt bé. A veure què faré al final... Les meves sessions en versió original van començar als difunts cinemes Chaplin de Palma i gairebé totes eren en italià (Amarcord, Novecento, Sacco e Vanzetti, tot molt roig...)

    ResponElimina