El 2011 a Mèxic el cinema va tenir 205 milions d'espectadors. Si descomptem l'audiència del cinema mexicà (13,5 milions) i, tirant llarg, una quantitat semblant de cinema espanyol i llatinoamericà, quedarien encara uns 180 milons d'espectadors de cinema de Hollywood (bàsicament). Tota aquesta gent, equivalent a mig milió d'espectadors diaris, veu els films en versió original subtitulada. Ho repeteixo per a distribuidors de cinema i subscriptors de La Vanguardia que diuen que "el cine no és per aprendre idomes": el cinema en versió original té un 88% de quota de pantalla a Mèxic, amb 180 milions d'espectadors. I no passa res. I possiblement tampoc aprenen idiomes.
D'ençà que vaig tornar de Mèxic (2009) només he anat al cinema a veure Pa negre, aparentment en versió original, i To be or not to be, en versió original subtitulada en español por supuesto. D'una banda, no tinc cap gana d'anar a veure pel·lícules doblades. I, a sobre, els cinemes en versió original són massa lluny de casa, i ara que la criança d'una filla ha expandit enormement als quefers diaris em fa massa mandra un safari de quatre o sis hores per veure un film als Icària o als Verdi, per no parlar dels costos de mainadera si hi vull anar en parella.
Després de la mudança del desembre passat tenim uns multicinemes a la cantonada. Una escapada a veure J. Edgar, per exemple, implicaria només 10 minuts de desplaçament entre anada i tornada, però tot, absolutament tot el cinema nord-americà que passen és doblat. Aquesta pel·lícula, me l'empasso doblada o, directament, me la baixo amb l'eMule en versió original?
Després de la mudança del desembre passat tenim uns multicinemes a la cantonada. Una escapada a veure J. Edgar, per exemple, implicaria només 10 minuts de desplaçament entre anada i tornada, però tot, absolutament tot el cinema nord-americà que passen és doblat. Aquesta pel·lícula, me l'empasso doblada o, directament, me la baixo amb l'eMule en versió original?
Les dues coses. Hi ha pel.lícules que per tv no tenen gaire a perdre. No és el cas. El mateix pel que fa al doblatge; tampoc és el cas. S'han de sentir les veus d'uns actors magnífics. Vaja, a mi, em va agradar molt.
ResponEliminaTambé em va agradar força Pa negre i la vaig veure a la tele; em va saber greu no haver anat al cine, veus.
Ah, jo veig cinema en v.o. des de la més tendra infància (els cine-fòrums famosos; ara als Icària, que em cauen aprop) i sóc francament dolenta amb la fonètica dels idiomes; em costa entendre l'anglès i suo quan vull parlar-lo.
Ostres, em recomanes sessió doble: cinema doblat *i* DivX en anglès a la TV. Ja ho veurem. El crític S.Navajas de les teves lectures perilloses ;) la deixava molt bé. A veure què faré al final... Les meves sessions en versió original van començar als difunts cinemes Chaplin de Palma i gairebé totes eren en italià (Amarcord, Novecento, Sacco e Vanzetti, tot molt roig...)
ResponElimina