dimecres, 6 d’octubre del 2010

Retrobament de l'altiplà

Quatre persones que vam ser inseparables durant tres anys a l'alptiplà mexicà ens retrobarem aquest cap de setmana per terres catalanes. Només una de les quatre encara segueix vivint allà, tot i que ara està passant uns mesos a casa seva a Madrid. Aquest cap de setmana, el sector navarrès i el sector castellà de l'altiplà mexicà baixaran en tren per la vall de l'Ebre i passarem uns dies, gairebé hores, junts. Val a dir que érem inseparables de cap de setmana, perquè entre setmana pràcticament no hi havia ocasió ni de parlar-se, però inseparables de tota manera.

No ho digueu a ningú, però atesa la semiprovisionalitat en què encara vivim, dues persones hauran de dormir en sengles llits plegables Sandvika de l'Ikea. Tot i que Sandvika és una ciutat a prop d'Oslo, el nom és suggeridor: si el llit es plegués quan algú hi dormís, la persona quedaria com un sandvitx, entre dues o tres capes de somier i de matalàs, aquest de 6,5 cm de gruix (!) i que es plega sense cap esforç amb la resta del llit.

Espero amb ànsia el previsible esmorzar mexicà, brunch no declarat, de diumenge al matí, al menjador de casa. Bé, de mexicà només en tindrà l'esperit, perquè tot i que ja hem tret la pols a la tortillera de fierro vaciado no hi ha prevista cap compra de farina de blat de moro nixtamalitzada, ni crec que ningú es marqui el detall d'uns chilaquiles verdes, ni es veu venir cap arrachera norteña, ni cap barbacoa de borrego, ni tamals (de chile y de dulce) ni res de tot això. La cosa tirarà més cap al pa amb tomàquet amb formatge o pernil, o unes truites amb all i bitxos de Caiena (últimament, tot ho cuino amb chiles de Caiena, que ja estan fent la competència al Chile Tabasco com a Arca de Noè culinària). Si hi ha sort, el sector navarrès es marcarà unes magras con tomate, però, sobretot, espero la companyia del quartet de l'altiplà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada