dimarts, 26 d’octubre de 2010

Jo li vach al Barça

Llegeixo a El Universal un article de la periodista Hannia Novell sobre els esquadrons de la mort, concretament, contrari als esquadrons exterminadors de delinqüents que han aparegut a alguns països llatinoamericans i que potser han començat a treure el nas a Mèxic. Aquesta periodista es veu que presentava un telenotícies al Canal 40, però no vaig tenir el gust de seguir-la perquè a casa vèiem poc la televisió, els canals agraciats amb la nostra audiència eren uns altres, i la majoria no eren mexicans.

La neurona genealògica s'excita amb aquest cognom Novell i dic: que deu ser d'origen català, aquesta periodista mexicana? La neurona investigadora s'activa i cerco al Google:

"Hannia Novell" catalana

(uf, quina suada...)

Clico al botó "Avui tinc sort" i m'apareix una pàgina amb un missatge de Twitter d'una Hannia Novell. La neurona analítica treu fum: el missatge és de l'11 de juliol, l'endemà de la manifestació que segons un diari mundial va reunir unes 183 persones al Passeig de Gràcia; del dia que Espanya va guanyar la Copa del Món de futbol. Què ens diu aquesta Hannia Novell (no sabem si relacionada amb la periodista homònima) en aquella data memorable? Dins el marc incomparable del quadre de Las Meninas destaca el missatge twittaire:

La meva mara es catalana i li vach al Barca avui ganará Spagna. Felicitats!

La neurona filològica es revoluciona: la densitat semàntica i morfològica d'aquesta frase és extraordinària...
a) Ens confirma que hi ha una Hannia Novell que té la mare catalana
b) Aquesta Hannia Novell sembla mexicana: això de li vach al Barca no pot ser més que un calc de le voy al Barça, sucosament mexicà. Algú hauria de fer urgentment un vocabulari de mexicanismes del català. Un d'ells podria ser: Li vaig al Barça.
c) Entre altres detalls destaca l'ortografia de vach. No sabria dir si és prefabriana, parafabriana o postfabriana.
d) I Spagna... No va ser Pompeu Fabra una mica italianitzant en l'ordenació de la llengua catalana?
e) Parafrasejant algú (Pasqual Maragall?), Hannia Novell ens ve a dir que el que és bo per al Barça és bo per a Espanya, o vice-versa. Probablement sense saber-ho, Hannia Novell en sintonia amb Àngels Barceló o JoanBarril.

La neurona genealògica es torna a activar: si la seva mare és catalana, vols dir que Novell és el cognom patern? Aquesta periodista fa servir directament el cognom matern? O potser, com les ovelles blanques i les negres, també, son pare també és català? La neurona voleadora em diu: no, sa mare, catalana, potser es diu Fernández (i potser és de Monistrol), però aquesta senyora no fa servir el cognom matern (passing shot!). La neurona perplexa pregunta: I Novell? La neurona Polònia respon: Novell és suec, és la branca mexicana dels Nobel de tota la vida...

Isn't the web wonderful?

5 comentaris:

  1. It is, indeed. (Parafabriana, diria, línia recreativa, m'atreviria a dir).

    ResponElimina
  2. Per cert, em deia un amic holandés, arran del partit famós, que en realitat era una guerra civil futbolística, tot plegat. Perquè al capdavall –m'explicava este amic– la Selecció Espanyol és el Barça, el Barça és Guardiola i Guardiola és Cruyff, el qual és l'avantpassat més directe de la Selecció Holandesa.

    Un amic català de Madrid em deia, per la seua banda, tot recordant un vers holandés famós («den Koning van Hispanje / heb ik altijd geëerd») que potser el camí més dret cap a la independència és d'esmentar el Rei d'Espanya, igualet que va fer el Miguel Hidalgo a Dolores: «Viva nuestra Madre Santísima de Guadalupe. Viva Fernando VII. Viva la América. Y muera el mal gobierno»

    ResponElimina
  3. Segurament arriba un moment que l'únic que pot explicar la realitat sigui la "neurona Polònia", sinó és fa força difícil ;)

    ResponElimina
  4. Aquest sorprenent Grito (autèntic) de Dolores respon almenys a dos fets. D'una banda, el tradicionalisme religiós i ideològic dominant al virregnat, que temia que la invasió napoleònica d'Espanya acabés portant a Mèxic les idees de la Revolució Francesa. De l'altra, el fort vincle sentimental que sentien amb Espanya les "forces vives" del virregnat. Fins i tot quan van aconseguir la Independència el 1821 es va decidir que Ferran VII o un altre membre de la casa reial d'Espanya seria el rei o emperador del nou regne de Mèxic. Finalment, però, l'emperador de Mèxic va ser Agustín de Iturbide (el Breu, podríem dir), un antic lluitador reialista.

    Tornant a la proposta de l'holandès, crec que molts independentistes d'avui tenien (i encara conserven) un vincle sentimental molt fort amb Espanya, inclòs un cert monarquisme o joancarlisme. Per tant, no la podem descartar del tot.

    ResponElimina
  5. Clídice, creuràs que ja no veig ni el Polònia? Però sí, la neurona Polònia ens ajuda a suportar la realitat (a entendre-la, ja no ho sé).

    ResponElimina