El subtítol del blog Cartes de Mèxic era: A l'ombra d'un mezquite. Moments, pensaments, miratges i altres insolacions... Literalment a l'ombra d'un mezquite, un esclarissat i omnipresent arbre de l'altiplà mexicà, un home ha aparegut amb les mans lligades amb cinta canela, i assassinat d'un tret al cap. Per a mi, tot un inesperat símbol de l'evolució que han anat prenent les coses a molts llocs de Mèxic.
A la mateixa ciutat, els metges titulats que fan el "MIR" mexicà no volen anar a determinades ciutats de l'estat a fer la residència, per la violència imperant. O una escola dels Estats Units que ha fet intercanvi d'estudiants a l'estiu durant prop de vint anys l'ha suspesa per manca de seguretat. Un col·lega que he tingut quinze dies per aquí no ha deixat de contar com han canviat les coses.
A la mateixa ciutat, els metges titulats que fan el "MIR" mexicà no volen anar a determinades ciutats de l'estat a fer la residència, per la violència imperant. O una escola dels Estats Units que ha fet intercanvi d'estudiants a l'estiu durant prop de vint anys l'ha suspesa per manca de seguretat. Un col·lega que he tingut quinze dies per aquí no ha deixat de contar com han canviat les coses.
Vaig veure l'altre dia Calderón en un acte emotiu i suposo que catàrtic abraçant familiars de víctimes.
ResponEliminaDes de molt lluny, des d'on m'ho miro jo, potser calia això, implicar emocionalment la societat, és a dir, fer-la partícep, i d'alguna manera responsabilitzar-la, de la guerra. Perquè em sembla que aquesta guerra s'ha de guanyar de totes totes.
Viva México (ho dic de cor).
Lola, ara no et puc contestar. Espero fer-ho el dilluns a la nit... Bon cap de setmana.
ResponEliminaHola Lola, l'esquerra, la premsa, la gent, ha parlat tant de "la guerra de Calderón", que alguns han arribat a creure que ell és el responsable dels assassinats que perpetren a sang freda les bandes de delinqüents. Algú s'imagina els espanyols acusant el Ministre de l'Interior dels assassinats d'ETA? (i perdó per comparar dos problemes de caràcter i ordre de magnitud diferent)
ResponEliminaFins i tot hi ha caigut gent molt ben formada, inclòs algun escriptor mexicà resident a BCN, ignorant que el creixement de la violència no és només una resposta a la "guerra" de Calderón, i obeeix també, jo entenc que majoritàriament, a altres paràmetres. Alfonso Zárate té un article prou interessant, posant cert context a la trobada de Calderón amb les víctimes.
Tinc ganes que entri el successor de Calderón a la Presidència per veure com "una nova estratègia" "acaba" amb la violència. Ho dubto molt.
Gràcies, Geo. Interessant l'article. T'escric fora de casa i bastant desconnectada d'Internet. Ja ens "veurem" després de les vacances.
ResponEliminaHola Geo,
ResponEliminaTerribles notícies i interessant el plantejament sobre la responsabilitat de Calderón. Jo he hagut de sentir que tot plegat és culpa de Calderón, perquè "pateó un avispero"...
El que em pregunto és si parlar sempre de l'Altiplà en termes de "mira que malament que està tot" l'ajuda gaire, a l'Altiplà.
Berenguer
Berenger, sobre el tema de Calderón ja més o menys he dit el que penso. Si la frase "parlar sempre de l'Altiplà en termes..." es refereix a mi, et diria que no sobreestimem la influència d'aquest blog... A més, els escrits etiquetats com a Mèxic veuràs que no sempre són en aquest to. En tot cas, parlo de Mèxic des de la meva subjectivitat, que, en aquest moment, passa de vegades per expressar aquest punt de vista (i em modero bastant!). Una certa objectivitat potser seria força més dura.
ResponEliminaGeo,
ResponEliminaProbablement parla qui va marxar a finals del 2005, i no ha tingut ocasió que patir més que de lluny aquest constant vessament de sang. No és per tant una acusació -si la vols entendre així- gaire fonamentada, ho reconec. POtser és l'expressió del desig que també es parli d'altres coses, o em preguntin per altres coses, quan parlem de Mèxic.
Una abraçada
Efectivament, esperem que també es parli de (i ens preguntin per) altres coses. I esperem que la situació hi contribueixi.
ResponElimina