D'un velomotor/ciclomotor, a Mallorca, en dèiem un motoret, diminutiu no sé si de motor, com pot semblar, o de moto. El motoret per excel·lència, si més no a casa meva, era el Velosolex (pronunciat com a paraula aguda): 45 cm3 de cilindrada, transmissió directa a la goma de la roda del davant. Èpic. El meu avi en tenia un i hi anava a treballar.
 | ||||
| https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg
Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez (Lmbuga) (obra pròpia) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons
|
Motoret, motoret, motoret... Fa molts anys que no pronunciava aquesta paraula ni la sentia a dir. Pregunto al meu nebot de Mallorca (19 anys) si sap què és un motoret. Em diu: no, de motors no en sé res. Dic no, home, no: un ciclomotor, així ho dèiem. Diu ah, sí "encara ho sent a dir". (Però no ho diu, s'entén.) Anava a dir que és una paraula que ha mort o morirà abans d'entrar al diccionari. No figura, tan sols, a l'Alcover-Moll. Segurament serà així, però gairebé he plorat quan he vist aquesta notícia (2016) de la VIII Volta a Mallorca AMB motoret!
En moments d'inspiració humorística, ironia o sarcasme, sobretot quan volíem remarcar que només era un motoret i no una moto, dèiem un motorino. No sé si motorino es va prendre directament de l'italià (motorino=ciclomotor), si va ser una invenció mallorquina paral·lela o si, per influència del castellà, es va adoptar el sufix diminutiu -ino. Sigui com sigui, llarga vida al motoret!
