Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fukushima. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fukushima. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de març del 2011

Nuclear TV, i una reflexió sobre la TDT

Qui ens havia de dir que algun dia tindríem un canal monotemàtic de televisió dedicat a un accident nuclear. Malauradament, en això s'ha convertit el canal internacional de la japonesa NHK, que es pot veure gratuïtament per web a través de U-Stream. El principal protagonista és el portaveu del govern japonès, Yukio Edano, que no sé si és que no dorm mai o és que sempre l'enganxo a la mateixa hora. Les emissions de l'NHK marquen la pauta de la nova normalitat en què ens hem instal·lat: ja és rutina que els treballadors de Fukushima fugin de la central perquè hi ha fumata negra i tornin quan és blanca, que la radiació s'estengui, ara als espinacs, ara al mar, suara a l'aigua potable de Tòquio. En algun moment travessarem el llindar de la normalitat, o el concepte s'anirà estirant indefinidament?

La situació a la central és prou complexa perquè l'NHK presenti de tant en tant un quadre sinòptic de l'estat de cada unitat de la central. Heus-lo aquí, en aquesta captura de pantalla, l'estat de l'accident explicat als dummies:


El U-Stream va força bé, i ja el vaig fer servir en el terratrèmol de Concepción, Xile. Aquesta facilitat per veure canals de tot el món al web contrasta amb l'estretor de la TDT: gairebé tots els canals han des ser d'allà mateix, en el mateix idioma, amb una qualitat tan pobra, i pel que m'expliquen, amb una secció destinada a insultar els catalans. ¿Per què no van reservar a la TDT uns quants canal per poder veure mitjançant acords de reciprocitat algunes televisiones obertes europees, fins i tot per crear-ne algunes de catalanes? Amb quina facilitat les forces polítiques catalanes han acceptat que l'espai radiolèctric català és propietat d'Espanya. El mateix podríem dir de l'espai judicial, on ningú sembla tenir en compte que la justícia espanyola és a la justícia com la música militar a la música.

diumenge, 20 de març del 2011

Tornen els anys seixanta: Cesi-137 a dojo

Mitjançant una piulada un pèl esverada de l'Eva Piquer m'assabento que l'IRSN francès ja ha modelitzat la dispersió del plomall de les emissions radioactives de Fukushima entre el Japó i Europa del 12 al 26 de març. En aquest enllaç podeu veure l'animació gràfica del "núvol". Els colors indiquen diferents concentracions de cesi 137 (Cs-137), expressades com a fracció d'un màxim d'escala de 1.000 Bq/m3 (becquerels per metre cúbic d'aire). Cal remacar que aquesta no és la radioactivitat total de l'aire, sinó la deguda al Cs-137 que s'espera que arribi amb el "núvol". Es calcula que a França, o sigui, aquí mateix, hi haurà concentracions de Cs-137 a l'aire de 0,001 Bq/m3, segons que indiquen en aquesta pàgina web de l'IRSN, d'on he obtingut les dades numèriques originals. Del iode-131 no en parlen.

Tornen els anys seixanta
Cs-137 a raó de 0,001 Bq/m3... Això és 1.000 vegades la concentració d'aquest isòtop mesurada a França el 2010. Però és del mateix ordre de magnitud, una mica més baix, que als anys 60, quan encara es feien explosions nuclears a cel obert i la radioactivitat alliberada es repartia democràticament per tot el globus. Heus aquí, doncs, una oportunitat de tornar als simpàtics seixanta, quan els infants de l'època respiràvem concentracions de Cs-137 de l'ordre de 0,002 Bq/m3. Això tampoc deu ser tant, perquè si ho fos suposo que la incidència de càncer seria descomunal en les generacions afectades aquells anys.

Encara no torna Txernòbil
Les concentracions previstes de Cs-137 no arriben de moment a les mesurades a França per l'accident de Txernòbil, que van ser de l'ordre de 3 Bq/m3, és a dir, 3.000 vegades més elevades que les que es preveuen per a mitjans o finals de la setmana que comença. Per tant, i de moment, encara hi ha un marge abans d'arribar a tenir a l'Europa Occidental concentracions semblants a les provocades per Txernòbil, cosa que a mi em sembla força improbable.

dimarts, 15 de març del 2011

Fukushima: Entrevista d'ahir a l'enginyer Juli Barceló al 3/24

VÍDEO de l'entrevista força explicativa i, al meu entendre, honesta de Juli Barceló, exconseller del Consejo de Seguridad Nuclear, al 3/24. A partir de la meitat del vídeo és quan trobo l'entrevista més interessant. Com a última possibilitat no ha descartat que si s'arribés a la fusió del nucli es pogués generar hidrogen a l'interior de l'edifici de contenció del reactor i aquest gas provocar una explosió que l'edifici de contenció podria resistir o no. També ha marcat clarament les diferències amb les condicions de l'accident de Txernòbil.

(No insereixo aquí el vídeo perquè és molt més ample que aquesta columna, i a TV3 encara no deixen modificar-ne la mida.)

Actualització 15/03/2011 08:52. L'explosió d'un tercer reactor i l'incendi de residus radioactius en un altre fa que els esdeveniments s'avancin ràpidament al reconte dels fets, un reconte que no puc pretendre portar al dia. Esperem que aquesta mascletada nuclear a càmera lenta acabi el millor possible i quan abans millor. El terratrèmol i el tsunami ja eren per si mateixos una catàstrofe de dimensions bíbliques...

diumenge, 13 de març del 2011

Fukushima: "color de hormiga"

Les últimes notícies del reactor nuclear de Fukushima parlen de la possible fusió parcial dels nuclis dels reactors 1 i 3. Diu el NYT que també tenen greus problemes de refrigeració a tres reactors més. Com dirien a Mèxic, això es posa color de hormiga...

Tants anys de sentir parlar de reactors nuclears a prova de míssils, d'edificis que poden bolcar però no esfondrar-se en cas de terratrèmol, de sentir a dir que només en un règim com el soviètic (i, a més, perquè era un règim en descomposició) es podia produir un accident com el de Txernòbil... Ara resulta que al Japó democràtic, hipertecnògic, i preparat "com ningú" per als terratrèmols podríem estar presenciant la fusió d'un o dos nuclis de reactors nuclears. Encara no s'ha arribat al nivell de gravetat de Txernòbil. De tota manera, meltdown a la vista?

Una pregunta innocent. Òbviament, l'aigua de mar és un refrigerant econòmic i accessible que fan servir moltes centrals tèrmiques i nuclears. Però, en una costa històricament afectada pels tsunamis, era raonable construir una central nuclear a la primera línia de costa?

Per llegir:
Breu però interessant article a la Wikipedia sobre la central nuclear de Fukushima. Sobre el reactor 1, el més afectat diu (les negretes, meves): Unit 1 is a 439 MW boiling water reactor (BWR3) constructed in July 1967. It commenced commercial electrical production on March 26, 1971, and was scheduled for shutdown in March, 2011. It was damaged during the 2011 Sendai earthquake and tsunami.