La meva filla s'emporta l'esmorzar dins una capsa de plàstic de Dora l'Exploradora, amb tapadora i tanca a pressió, que pot semblar una carmanyola tot i que no ho és. Ella i jo parlem català, però amb la seva mare parla castellà. Avui s'ha referit a la seva carmanyola com "la meva lonchera". Amb lonchera pronunciat luntʃérə. No, señores, la meva filla no es conforma amb dir bueno i pues, com el 99% d'infants i adults, ella ha de dir aventar, estar parat (dret) i lonchera. Per cert, la sobrassada té chile?
Lonchera és el nom que donen els mexicans i segurament altres llatinoamericans a la carmanyola (o bossa) on porten el lonche, que ve de lunch, pero no és el dinar sinó un esmorzar o un berenar, o potser un dinar lleuger. Al Diccionario panhispánico de dudas: LONCHERA.