A Mallorca, de Pasqua només n'hi ha una: la de Resurrecció. Després de dècades a Catalunya, encara cada any que els barcelonins fan festa el dilluns de Pentecosta, perquè a Terrassa no en fem, haig de consultar al web si la seva segona Pasqua és la florida, la granada o la pansida.
A Mallorca, però, la versió cristiana del Xavuot tampoc era "la Pentecosta". Les àvies en deien Cinquagesma, un terme perfectament normatiu. Però que deien "Cinquagesma" seria una versió molt optimista. La cosa és mes complicada. Per començar, el grup "qua" es pronunciava "ko", com passa amb Pasqua ('pasko).
En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'rəmə (Carême en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'ʒəmə.
En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'rəmə (Carême en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'ʒəmə.
Però això no s'acaba aquí. La i s'havia neutralitzat i realment deien sənko'ʒəmə. Això va interferir amb una altra neutralització. A Mallorca la a de "sant" es neutralitza quan és l'epítet, diguem-ne, que precedeix el nom del sant: Sant Miquel es pronuncia sənt mi'kɛl1. El poble (sobirà i analfabet) degué decidir que el "sən" de sənko'ʒəmə era un sant. O al revés: Per similitud amb sant, van convertir "Cincogema" en "Sant Cogema" i van neutralitzar la i.
El DCVB recull "Sancogesma" com una versió de Cinquagesma, pronunciada així a: Cerdanya, Garrotxa, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Urgellet. S'entén que a aquests llocs no neutralitzen la e ni la primera a. Etimologia, diu el DCVB: deformació de cinquagesma per analogia de sant.
També recull Cinquagema, amb la pronúncia sinko'ʒəmə, entre d'altres, sense neutralitzar la i, tot i que, com dic, les meves àvies sí que ho feien.
En resum, Cinquagesma pronunciat com una cosa que podria ser Sant Cogema: sənko'ʒəmə. Un nou sant al santoral. Espectacular.
1 Un exemple d'aquesta neutralització diferenciada de 'sant' seria la glosa popular:
Sant Antoni és un bon sant --> sənt ən'tɔni əz un bɔn sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s'animal
tant si és de pèl com de ploma.
Sant Antoni és un bon sant --> sənt ən'tɔni əz un bɔn sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s'animal
tant si és de pèl com de ploma.