Obrint caixes de llibres tancades des del 2004 trobo dos exemplars de La Nostra Revista, la publicació mensual de l'exili català editada a Mèxic entre el 1946 i el 1954. Els vaig adquirir fa anys a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern del Passeig de Gràcia. Fixeu-vos en alguns dels autors al sumari de portada: Rovira i Virgili, Bosch i Gimpera, Rodoreda, Guarner (el coronel), Canyameres, Perucho, Tísner, Tasis... No tots exiliats a Mèxic. De fet, no tots exiliats.
Va ser una publicació prou reeixida, editada i dirigida per Avel·lí Artís i Balaguer i, cap al final, pel seu fill Tísner. Curiositats d'aquest número:
- A la pàgina 70 hi ha un anunci de la "Clínica Psicomàtica", on feien coses tan inquietants com neumoencefalografia, electroxoc, electropirèxia, piretoteràpia, narcosíntesi, narcosi prolongada o tractament de gas de Von Meduna.
- A la pàgina 77 hi ha un anunci de "Xampany Codorníu". Ei! Codorniu anunciant-se l'any 1948 a una revista de l'exili republicà i catalanista! Ja ho sabien, a les caves de Sant Sadurní?
Supose que ja el coneixies però a mi me l'han girat hui, este documental de fa quasi dos anys: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/2332859 Personalment, he trobat particularment interessants les intervencions de la Dolors Pla. I he tornat a comprovar que Joan Lluís Vives aprofita per a un tros i per a un pedaç. I la refugiada velleta del final, que diu «... ni modu».
ResponEliminaSí, ja havia vist aquest documental i em va agradar força. Recordo també les intervencions de Dolors Pla i em crida l'atenció el seu fort accent mexicà, però m'emocionen més les intervencions d'alguns exiliats (Dolors Pla és una acadèmica, filla de l'exili). La teva referència a Joan Lluís Vives, no l'he entesa.
ResponEliminaAh, sí, és que així es diu el col·legi dels exiliats, Joan Lluís Vives :)
ResponEliminaUn servidor de vosté (i dels seus amables lectors) té com a mentor mexicà un professor de la UNAM que va fer la tesi a València. Li diuen Enrique González González. És un dels grans experts mundials en Vives. Em va assenyalar que, a València, Vives era com el porc —si em permeteu la conyeta—, que tot aprofitava: per a un centre de negocis, per a una escola d'informàtica, per a escoles i col•legis i instituts a manta, per a associacions cíviques. I places, carreres, passeigs i alberedes, és clar. I fins i tot per a una xarxa d'universitats. Molt complet per a un home que no ens ha deixat res escrit que no fóra en llatí i que l'única vegada que se'l recorda escrivint sobre «lingua nostra», parlara del castellà.
ResponEliminaI ara veig que el meu «aprofitar per a un tros i per a un pedaç», que jo he sentit diverses vegades a l'Horta de València, no sembla registrat en internet. Quede dit.
I a Palma hi ha un col·legi Lluís Vives (per "Joan Lluís Vives 1492-1540,humanista i filòsof espanyol".
ResponElimina