Güells

La filla consultava el diccionari cercant paraules que tinguessin la "gü". Coses de l'escola. Així va trobar "güell". Com a cognom és força conegut: des del mecenes de Gaudí fins al David Güell de la mitologia televisiva contemporània --Plats bruts. Però poca gent sap el significat d'aquesta paraula: Xiscle que fan certs animals com el porc, la llebre, la rata (DIEC2).

Jo no ho sabia i ara m'adono que els xiscles de porc que se sentien quan els mataven al pati del darrere de la botiga de queviures veïna no eren més que güells! Pobres porcs, com güellaven, que el verb també existeix. Després els devien despatxar a la mateixa botiga. A Mallorca i fa molts anys, joves.

Un mexicanisme al pati

Tornant de recollir la filla i una amiga d'una activitat extraescolar, les nenes parlen d'una coreografia. L'amiga s'exclama:
- La Joana sempre la rega!
- Has dit "la rega"?, dic jo.

En l'espanyol de Mèxic, "regar la" és, col·loquialment, equivocar-se. Cagar-la, vaja. Però aquesta nena no pot haver adoptat el "regar-la" més que de la meva filla o d'una altra mexicana de la seva classe.

Pregunto a la filla:
- Tu dius "regar-la", pel pati de l'escola?

Em mira estranyada. Hi afegeixo:
- És que en català no es diu regar-la. Això és castellà, i de Mèxic. Pots regar les plantes, però això és un altre tema.
- Nooo, la gent ho diu, "regar-la", diu ella.

Conclusió: estem enriquint el catanyol de pati que ara es parla. Amb mexicanismes.

Perdut i trobat

Diccionari de pronunciació en català, de David Paloma i Albert Rico, any 2000. Només dues mil paraules però representatives. Molt pràctic. Me'l vaig comprar aquí, me'l vaig emportar a Mèxic el 2004. Juraria que havia tornat amb mi el 2009 però fa temps que no el veig. Fa temps que l'enyoro. No el vaig trobar a ca la sogra a Mèxic aquest Nadal. A Amazon és venal de segona mà a partir de 156,21 €! Hi ha altres vies: aviat el tindré.

Sí que vaig rescatar aquest Nadal a Mèxic tres llibres entre d'altres que havien quedat allà el 2009. Dos són diccionaris i l'altre Pedro Páramo (el 2009 havia de triar qui viatjava, i vaig triar el El Llano en llamas).

Cadaf, anatomia d'un apel·latiu antisemític mallorquí

Mallorca, anys 1970-80:
- Avui he vist n'Ignasi Aguiló¹.

- Cadaf! -responia la meva àvia materna.
Amb aquest cadaf, remarcava jocosament que Ignasi Aguiló era xueta. De fet, deia cadaaaf, allargant la segona síl·laba. L'àvia trobava graciós anomenar cadaf un xueta, assenyalar-lo com a cadaf. L'estigmatització, encara. No ho he sentit a dir mai més. (No és que no hagi sentit altres insults referents als xuetes, però aquest no.)

Per què cadaf era un sinònim despectiu de xueta? Anem al DIEC2, on cadaf no és més que una unitat de mesura d'oli: la vuitena part d'un càntir². Evidentment, no era aquest el significat que li donava la meva àvia. El GDLC ens dóna gerro com a primera accepció d'aquest mot, que és el significat etimològic, de qadah (àrab). La relació gerro-xueta tampoc és evident. El DCVB hi insisteix: Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. A Mallorca, sobretot, gerro per al vi. Se m'acut que, en aquest escarni del xueta, el brec del gerro podria representar l'estereotip del nas jueu, però veient els dibuixos de cadafs al DCVB, sembla que el seu brec faria un nas força discret.

Deixo vagar la vista per la pàgina oberta del DCVB en paper i el següent mot és cadafal (=catafal/cadafalc), una de les accepcions del qual és patíbul. Tenint en compte l'empremta que van deixar les infames execucions de xuetes en els actes de fe del 1691, cadaf podria ser una al·lusió òbviament cruel a aquell esdeveniment. No ho sé. Seguint pàgina avall pel DCVB, el següent mot és cadafet. Ves, un diminutiu de cadaf. Segona accepció de cadafet: Ocell de la família de les alcoidees: Fratercula arctica (Mall.). És el fraret, caracteritzat per un bec de base ampla i que, segons el DCVB, té certa semblança amb el bec d'un cadaf.

Cadafet o fraret (Fratercula sp.) al Google Imatges.

Alto! Si el brec d'un gerro (cadaf) s'ha pogut associar al bec d'aquest ocell (cadafet), bé es pogué associar, també, a l'estereotip del nas jueu. La tercera accepció de cadafet al DCVB ens ho ve a confirmar: Nom amb què abans es motejava els jueus mallorquins³. Aquest significat hauria sobreviscut a la conversió dels jueus i s'hauria aplicat als xuetes. En aquest cas la meva àvia hauria desfet el diminutiu. Plausible. Déu n'hi do. Més difícil seria demostrar l'ordre en la derivació de les accepcions. Se me n'acudeixen tres:

cadafet (ocell) «-- cadaf (gerro) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

cadaf (gerro) --» cadaf/cadafet (jueu o xueta) --»  cadafet (ocell)

cadaf (gerro) --» cadafet (ocell) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

És mal de fer triar-ne una. La meva dissecció cadafística s'acaba aquí, però hi afegeixo dues coses: una és que no subestimeu mai l'antisemitisme mallorquí, si més no el de la Mallorca preturística. I l'altra: la meva àvia i el seu fill tenien un nas que podria respondre perfectament a l'estereotip del cadaf.

¹ Nom suposat.

² 1 càntir = 11,23 L; 1 cadaf = 1,404 L.
³ El DCVB pren aquesta accepció del Diccionari Mallorquí-Castellà de Mn. Josep Tarongí (1878).

The Forrest Gump of (something)

Al món anglosaxó es refereixen a algú com a "The Forrest Gump of (something)" quan ha estat (per mèrits propis o no) en tots els esdeveniments importants d'alguna cosa, ja sigui una branca del coneixement, de l'economia, de la política, de l'esport... O d'algun país. Recordem que, de forma més aviat casual, Forrest Gump "inspira" els moviments pèlvics d'Elvis Presley, és rebut per Kennedy a la Casa Blanca, és un heroi de guerra al Vietnam condecorat personalment per LBJ, assisteix a una reunió dels Black Panthers, parla a la gran manifestació del Capitoli, o se'n va a jugar a ping-pong a la Xina com a part de la diplomàcia de Nixon.

Així, doncs, a The Washington Post poden dir que Monroe va ser el Forrest Gump dels presidents americans. La senadora demòcrata per Massachussets Elizabeth Warren pot dir que el Secretari del Tresor, Steve Mnuchin, és el Forrest Gump de la crisi financera. O, a The Atlantic, poden dir que Ev Williams és el Forrest Gump d'internet. En general, qualsevol persona pública pot ser el Forrest Gump d'alguna cosa.

Ho trobo bastant graciós. Qui és el Forrest Gump de la política catalana?

Una de "berries"

Els mallorquins (els de la meva edat, si més no) sortíem de fàbrica amb un pobre coneixement del que en anglès són les berries. Per dos motius. En primer lloc, l'única berry que creix a Mallorca de manera natural és la móra (blackberry), el fruit del batzer o romaguer (esbarzer). Això sense comptar l'arboça o cirera d'arboç (tree strawberry), que també és indígena de Mallorca però no se m'hauria acudit relacionar amb la móra.

En segon lloc, com que vam tenir l'escola en castellà, no sabíem què era un gerd (raspberry) o un nabiu (bilberry) i de la maduixa (strawberry) en dèiem "fressa", un fruit que, d'altra banda, no va entrar a casa fins ben envant, quan jo ja tenia 14 o 16 anys. Igual que el pernil salat, una altra menja aliena fins que a casa ens en va tocar un en una rifa. Fins i tot en castellà podíem haver llegit o sentit dir arándano o frambuesa però no sabíem com eren: només un cosa que menjaven els anglesos a les novel·les d'Enid Blyton traduïdes al castellà. Per tant, la móra, era l'única berry del nostre univers primigeni.

Ara que s'ha parlat tant de The Cranberries (un grup musical tan aliè a mi com el pernil salat en la meva infantesa) podem dir que les cranberries en català es diuen nabius de grua. També hi ha el nabiu vermell, però això seria la mountain cranberry. Tot això ho sé perquè ho diu el Termcat, no perquè m'hagi trobat nabius de grua o nabius vermells al supermercat o perquè les etiquetin així o me n'hagin servit amb aquest nom en un restaurant. Aquí grua es refereix a l'ocell anomenat així.

A Àustria els nabius vermells (Preiselbeeren) els posen d'acompanyament a diferents plats, particularment en el Wiener Schnitzel, la famosa milanesa vienesa (#haha), normalment en forma de confitura. Si hi ha algun hit imprescindible "dels Cranberries", per a mi seria un Wiener Schnitzel amb patates al julivert i una terrina de confitura de Preiselbeeren. En una casa d'hostes del Tirol, bitte.

La Pentecosta mallorquina (i un sant insospitat)

A Mallorca, de Pasqua només n'hi ha una: la de Resurrecció. Després de dècades a Catalunya, encara cada any que els barcelonins fan festa el dilluns de Pentecosta, perquè a Terrassa no en fem, haig de consultar al web si la seva segona Pasqua és la florida, la granada o la pansida.

A Mallorca, però, la versió cristiana del Xavuot tampoc era "la Pentecosta". Les àvies en deien Cinquagesma, un terme perfectament normatiu. Però que deien "Cinquagesma" seria una versió molt optimista. La cosa és mes complicada. Per començar, el grup "qua" es pronunciava "ko", com passa amb Pasqua ('pasko).

En segon lloc, feien abstracció de la essa: Cinquagema, igual que fan a Mallorca (i a França) amb "Quaresma": ko'rəmə (Carême en francès). Per tant, Cinquagesma era "Cincogema". No cal dir que la e era, naturalment, neutra: sinko'ʒəmə.

Però això no s'acaba aquí. La i s'havia neutralitzat i realment deien sənko'ʒəmə. Això va interferir amb una altra neutralització. A Mallorca la a de "sant" es neutralitza quan és l'epítet, diguem-ne, que precedeix el nom del sant: Sant Miquel es pronuncia sənt mi'kɛl¹. El poble (sobirà i analfabet) degué decidir que el "sən" de sənko'ʒəmə era un sant. O al revés: Per similitud amb sant, van convertir "Cincogema" en "Sant Cogema" i van neutralitzar la i.

El DCVB recull "Sancogesma" com una versió de Cinquagesma, pronunciada així a: Cerdanya, Garrotxa, Berguedà, Pallars, Ribagorça, Urgellet. S'entén que a aquests llocs no neutralitzen la e ni la primera a. Etimologia, diu el DCVB: deformació de cinquagesma per analogia de sant. 

També recull Cinquagema, amb la pronúncia sinko'ʒəmə, entre d'altres, sense neutralitzar la i, tot i que, com dic, les meves àvies sí que ho feien.  

En resum, Cinquagesma pronunciat com una cosa que podria ser Sant Cogema: sənko'ʒəmə. Un nou sant al santoral. Espectacular. 

¹ Un exemple d'aquesta neutralització diferenciada de 'sant' seria la glosa popular:
Sant Antoni és un bon sant --> sənt ən'tɔni əz un bɔn sant
qui té un dobler li dóna
perquè mos guard s'animal
tant si és de pèl com de ploma.

Tragèdia: les cometes del Google ja no volen dir "text literal"

O no sempre. És una tragèdia. Fins fa poc, si volies saber, per exemple, quantes vegades en la història de la humanitat indexada algú havia dit "un magatzem de naus"¹, només havies d'escriure l'expressió entre cometes i Google et tornava ni més ni menys que tots els documents al web amb aquest terme, i el seu comptatge.

Però ara no. Ara Google no respecta la literalitat de les cometes i et presenta milers de pàgines on es parla de naus o de magatzems però no de "magatzem de naus", aquesta esotèrica i fascinant expressió. Ni tan sols triant l'opció Verbatim (literal) del Google: encara surten més de vuitanta pàgines a més de l'única pàgina mundial que conté aquesta expressió, que és aquest tuit:

Un incendi calcina un magatzem de naus al port de Sant Feliu de Guíxols https://t.co/QvF5SasuHx pic.twitter.com/TAlHZB7mLV

— 324.cat (@324cat) December 12, 2016

Veig que el Bing, un cercador que no faig servir gairebé mai, segueix respectant, per ara, la literalitat de les cometes: "un magatzem de naus"

Un desastre. Havia fet servir aquesta literalitat per saber quin terme o expressió era més freqüent en català (o en anglès) o per fer cerques molt precises amb 3-6 paraules entre cometes. Sense assegurar que hàgim perdut del tot aquesta utilitat, començo a dubtar-ne. Sempre ens quedarà el Bing? Qui ho havia de dir.

¹ El 324 dixit. Sigui el que sigui: un magatzem ple de vaixells, d'aeronaus, de naus espacials, o potser, simplement, una "nau industrial" que fa de magatzem, sovint anomenada "nau-magatzem".

Dog whistle

L'anglès és com un pou sense fons. El meu descobriment d'aquestes setmanes de campanya presidencial als EUA ha estat el terme dog whistle. Originàriament, és un xiulet que fa un ultrasò molt agut que no sentim els humans però sí els gossos. En la política nord-americana, és un missatge aparentment innocu però que per a un sector de la població té un significat diferent, normalment no explicitable per ser ofensiu per a la població en general a per un altre sector específic. Aquests dies he sentit a parlar dels dog whistles de Trump (aquí i aquí), antisemítics i d'altra mena, adreçats al seu sector de seguidors supremacistes blancs, alt-right i tota la pesca.

M'agradaria identificar alguns dog whistles a la política catalana.

Llarga vida al 'motoret'

D'un velomotor/ciclomotor, a Mallorca, en dèiem un motoret, diminutiu no sé si de motor, com pot semblar, o de moto. El motoret per excel·lència, si més no a casa meva, era el Velosolex (pronunciat com a paraula aguda): 45 cm³ de cilindrada, transmissió directa a la goma de la roda del davant. Èpic. El meu avi en tenia un i hi anava a treballar.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File%3ASolex_3800._Ano_1966-1.jpg

Foto de Luis Miguel Bugallo Sánchez (Lmbuga) (obra pròpia) [CC BY-SA 3.0], via Wikimedia Commons

Motoret, motoret, motoret... Fa molts anys que no pronunciava aquesta paraula ni la sentia a dir. Pregunto al meu nebot de Mallorca (19 anys) si sap què és un motoret. Em diu: no, de motors no en sé res. Dic no, home, no: un ciclomotor, així ho dèiem. Diu ah, sí "encara ho sent a dir". (Però no ho diu, s'entén.) Anava a dir que és una paraula que ha mort o morirà abans d'entrar al diccionari. No figura, tan sols, a l'Alcover-Moll. Segurament serà així, però gairebé he plorat quan he vist aquesta notícia (2016) de la VIII Volta a Mallorca AMB motoret!

En moments d'inspiració humorística, ironia o sarcasme, sobretot quan volíem remarcar que només era un motoret i no una moto, dèiem un motorino. No sé si motorino es va prendre directament de l'italià (motorino=ciclomotor), si va ser una invenció mallorquina paral·lela o si, per influència del castellà, es va adoptar el sufix diminutiu -ino. Sigui com sigui, llarga vida al motoret!

Terminologia hispano-mexicana del "magnetotèrmic"

[Arxivat del meu Twitter]

Incursió en terminologia de l'espanyol: interruptor magnetotérmico o magnetotérmico a seques. En castellà d'Espanya és magnetotérmico, però 122 milions de mexicans diuen termomagnético. A Espanya es va agafar del francès disjoncteur magnéto-thermique. A Mèxic, de l'anglès americà thermal-magnetic (circuit) breaker. 

Aquest patró FR->ES/US->MX es repeteix: ordenador/computadora; ascensor/elevador; fuente de alimentación/fuente de poder. Són termes d'una certa antiguitat: ara la tecnologia ja no arriba a Espanya via FR. Però encara hi ha el móvil (UK, FR)/celular (US).

Argot d'avaluació curricular

Bé, jo trobo que el terme avaluació curricular ja és argot, però aportem alguns termes o accepcions sorgits per generació espontània a les comissions d'avaluació curricular. 

Matricular. Els estudiants ja no es matriculen de les assignatures sinó que matriculen assignatures. El verb matricular ha deixat de ser pronominal per ser només un verb transitiu normal.

Curricular (verb). Quan un estudiant compleix les condicions per compensar una assignatura direm que l'estudiant curricula o ha curriculat. Normalment és un verb intransitiu, però diria que també l'he sentit com a transitiu (Ha curriculat la Física)

Curriculació. Acció de curricular. Per exemple: Amb això acabem la curriculació dels estudiants d'Enginyeria agroalimentaria.

Glaceres que vedellen

Les glaceres de Groenlàndia i de l'Antàrtida descarreguen al mar. El front de la glacera, sovint amb una amplada de quilòmetres i profunditats de centenars de metres, avança lentament dins el mar i, cada cert temps, es trenca i se'n desprenen enormes blocs de gel, els icebergs. En anglès, aquest procés es denota d'una manera molt eficient amb un verb intransitiu: calve. Per exemple, Greenland glaciers calve freely all year round.

Però què vol dir calve? Un calf és un vedell (plural calves). I el verb calve vol dir, originàriament, parir un vedell. Figuradament, en l'imaginari angloparlant les glaceres "pareixen" quan deixen anar els icebergs. Segons els diccionaris, calve és intransitiu i, per tant, no podríem dir Greenland glaciers calve icebergs, però trobareu textos on ho diuen.

En català normalment es fa una frase transitiva del tipus Les glaceres de Groenlàndia desprenen icebergs o Els icebergs que es desprenen/se separen de les glaceres de Groenlàndia. Una manera intransitiva de dir-ho seria com ho he dit al començament de l'escrit: Les glaceres de Groenlàndia descarreguen lliurement tot l'any.

Curiosament, en català hi ha el verb vedellar, que vol dir "la vaca, parir", tot i que jo no ho he sentit en ma vida. També és intransitiu. El meu alien interior m'empeny a dir compulsivament Les glaceres de Groenlàndia vedellen lliurement tot l'any. 

Els nobles esforços del Sr. Zaforteza

Paràbola bíblica, faula,  no sabria com dir-ne de la lliçó extreta d'aquesta entrevista d'Andreu Manresa al Sr. José Zaforteza al diari El País. El currículum gonellista del Sr. José Zaforteza és immillorable. Ha dedicat mitja vida o més a defensar el mallorquí enfront del català i el pancatalanisme. És un dels sospitosos d'haver redactat les cartes d'en Pep Gonella al Diario de Mallorca als anys 1970. Ha promogut l'escriptura dialectal mallorquina des d'una fundació que presideix, amb la verinosa assistència de Xavier Pericay, i, recentment, ha editat una versió, encara més dialectal que l'original, del Bearn de Llorenç Vilallonga¹.

Amb una candidesa entendridora, però, Zaforteza confessa que té vint-i-vuit néts i que cap d'ells parla mallorquí.  Cap d'ells! Podríeu pensar: segur que parlen català estàndard, fruit del despotisme pancatalanista que impera a Mallorca²  i contra el qual ha lluitat tota la vida el Sr. Zaforteza. Però els néts de don José no és que no parlin mallorquí perquè parlen català estàndard. Els néts del Sr. Zaforteza no parlen mallorquí, confessa l'avi, perquè parlen... espanyol! Ho repetiré: no parlen mallorquí perquè parlen es-pa-nyol. Por culpa de los colegios, diu. Jo diria: i alguna cosa alguna cosa més que los colegios.

Conclusió: si el Sr. Zaforteza volia preservar el mallorquí a Mallorca en general, i entre la seva estirp en particular, hauria hagut de dirigir els seus nobles esforços a lluitar contra una altra classe d'enemics. Quod erat demonstrandum.

¹ Bearn o sa sala de ses pepes. 
² Seria un despotisme pancatalanista implantat pel PP, que és qui, sobretot, ha governat a les Illes Balears.

Tones curtes i tones llargues

El tema de les tones anglosaxones és fascinant. Els americans fan servir la tona curta (short ton, o, simplement, ton). Una tona curta són 2.000 lliures angleses, és a dir, 908 kg. Però no us feu il·lusions: no es diu tona curta per comparació amb nostra la tona mètrica, que és més grossa (1.000 kg), sinó per oposició a la tona llarga (long ton o imperial ton) que fan servir els britànics i que equival a 2.240 lliures (1.016 kg).

De la tona mètrica en diuen tonne o metric ton, o, fins i tot, metric tonne, però, de vegades, megagram (Mg). I es que, sí, una tona mètrica és un milió de grams, i dir megagram és una manera d'assegurar-se que ningú no confondrà la tonne amb una ton, ja sigui curta o llarga. Tot molt senzill.

A la recerca de la canonada perduda

Reunió amb acadèmics d'universitats espanyoles. Parlem castellà i una professora catalana, de família castellanoparlant per cert, diu un parell de vegades "la recerca" per "la investigación". Ningú s'immuta, ni els de fora ni els de casa. A la mateixa sessió algú altre diu que tal cosa "está fuerza bien". L'encarregat de les rialles enllaunades devia fer vaga. 

Defensa d'un treball de fi de grau. Una noia, també de família castellana, presenta un projecte molt rigorós, treballat i endreçat, i amb un català força o molt correcte. Un membre del tribunal li fa una pregunta en castellà i ella contesta en castellà, però un parell de vegades diu "canonada" en comptes de "tubería" i "mesurar" per "medir". Tampoc ningú s'immuta (com no ens immutem quan algú, en català, diu "bueno", tot s'ha de dir, i això passa contínuament).

El més curiós de tot és que conec molts catalanoparlants a la universitat que en català diuen sempre "investigació" i "tubería". La primera també és al DIEC, per això.

A la recerca de la canonada perdida...

El domini puntcat va tenir el seu moment apoyaré

Vilaweb i altres mitjans ens han fet saber que avui The Washington Post parla del domini .cat, aquest gran èxit de la societat civil, una d'aquelles idees boges que en senties parlar l'Amadeu Abril a l'Internauta i pensaves: somniar és de franc, però això no arribarà mai. (Mentida, no és de franc: hi ha somnis que surten ben cars, però això és un altre tema).

El cas és que el puntcat va arribar, però avui no hem d'oblidar que la barrera del govern espanyol (una de tantes a vèncer però gens negligible, suposo) es va superar aprofitant el moment apoyaré de Zapatero, i amb José Montilla al ministeri d'Indústria. El ministre català va comunicar a l'ICANN que el govern espanyol no s'hi oposava. Aquí una TV3 molt optimista (montillista avant la lettre?) deia que fins i tot s'estudiaria el domini .ct. La notícia va caure com una bomba a certa premsa espanyola: des d'augurar la proliferació mundial de dominis culturals (i què?) fins a assegurar que l'ICANN no ho aprovaria mai, fins a les escomeses habituals (.cat para catetos, aldeanos,...). Bramuls llunyans, en vaig dir jo. Uns mesos més tard de l'anunci de Montilla el puntcat es va aprovar. I, com se sol dir, la resta és història.

El misteri inexplicat de "Jaime" Herzog

Mañana, miércoles, Fraga y sus acompañantes se entrevistarán con el presidente de Israel, el laborista Jaime Herzog. El País, 10 de gener de 1984

Yitzhak Herzog, el líder laborista de la coalició israeliana de centre-esquerra "el Camp Sionista" és fill de qui fou president d'Israel, Hayyim Herzog (transliteració recomanada per l'IEC) o Chaim Herzog (en la transliteració "anglesa" habitual). Recordo clarament que en aquells anys (1983-1993) certa premsa espanyola anomenava JAIME Herzog l'aleshores president d'Israel. Encara avui hi ha al Google testimonis fefaents de com El País i l'ABC batejaven el president d'Israel com els mexicans bategen els xofers: Jaime.

Davant de tal ostentació jacobiana vaig pensar: vés a saber, potser a El País saben que Herzog és un jueu sefardita i que en la intimitat es diu Jaime. Però... era sefardita Hayyim Herzog? L'any 1983 hauríem hagut de recórrer unes quantes biblioteques per saber-ho, però avui dia amb dos clics podem confirmar que Hayyim Herzog era un jueu asquenazita nascut a Irlanda, fill d'un immigrant jueu polonès que fou el Gran Rabí d'Irlanda, més tard el Gran Rabí asquenazita de Palestina i, després, d'Israel. La mare de Hayyim Herzog es deia Sara Hillman. La probabilitat que Hayyim Herzog fos sefardita és com un infinitèsim de segon ordre: negligible.

Descartem, doncs, la via sefardita i seguim-nos preguntant (com Mourinho) per què, per què, per què la premsa espanyola anomenava "Jaime" el president d'Israel. I aquí apareix la hipòtesi de la traducció. Ja sabem que els noms no es tradueixen, però el mateix mecanisme que va fer posar noms castellans durant prop de tres segles als catalans, o el mecanisme que va convertir l'esquiador Johan Mühlegg en "Juanito" per un breu però gloriós moment, el mateix mecanisme podria haver convertit Hayyim en "Jaime". Però... la traducció de Hayyim és Jaime? Un altre cop, l'any 1983 hauríem patit per saber-ho, però ara de seguida esbrinem que "Jaime" en hebreu és Ya'akov (Jacob), no pas Hayyim, i que les etimologies d'aquests dos noms hebreus són completament diferents.

El misteri de "Jaime" Herzog seguirà inexplicat potser unes quantes dècades més. S'admeten hipòtesis alternatives, mecanismes mentals que ens permetin treure'n l'entrellat. Us en seguirem informant.

Unes fotos de l'any "ticrist"

Estava mirant fotos escanejades dels meus besavis i avis,  i de sobte m'he dit: aquestes fotos són de l'any ticrist!  No de l'any tirurany ni l'any de la picor, ni de la Mariacastanya: de l'any ticrist! Potser feia vint o trenta anys que no sentia ni recordava aquesta dita, però l'havia sentit a Mallorca unes quantes vegades. La meva mare em confirma que la gent ho deia, però no sap d'on ve. Sembla una deformació -inculta o humorística- de l' "Anticrist" o de "l'any de Crist". 

Puc dir que inauguro aquesta expressió al web. (Vol dir que ja no deu ser gaire viva.) Tampoc figura al DCVB.

Tenir mala saliva

La meva mare és forta, però realista-pessimista. La meva germana, que és com un DCVB ambulant diu que "mumare" té mala saliva:

Tenir mala saliva: [...]; parlar en to pessimista, però encertadament (Mall.). 

(DCVB)