dimecres, 18 d’agost del 2010

Ha mort Carles Hug de Borbó i Parma

¿Es pot donar la notícia de la mort Carles Hug de Borbó i Parma(*) i no esmentar que era (o havia estat) el pretendent a la corona d'Espanya per la branca carlina, descendent i hereu dinàstic de Carles Maria Isidre de Borbó, germà de Ferran VII, qui es va proclamar rei d'Espanya enfront d'Isabel II, abanderant el tradicionalisme i el foralisme enfront del liberalisme i el centralisme? Es pot oblidar que va liderar el Partit Carlista i que va adoptar una idelogia "socialista i autogestionària", fet que recordo que resultava força curiós cap a finals dels setanta? Es pot obviar que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i va obtenir 55.300 vots?

Doncs sí, l'ABC ho ignora tot. El fet més destacable segons el diari monàrquic és que era exmarit de la princesa Irene d'Holanda.

Aquesta notícia m'ha portat flaires setanters. Un oncle meu havia fet la guerra com a requetè (això vol dir que els carlistes al 1936 reclutaven gent a Mallorca, zona "nacional" des del primer dia, i que el meu oncle s'hi va apuntar). Bé, quaranta anys més tard, l'home seguia sent carlista però, com Carles Hug, també s'havia tornat antifranquista i "socialista autogestionari". En aquella època jo havia tingut els primers contactes amb Navarra, i els meus amics d'allà (que no és que fossin carlistes) estaven tan esverats amb els fets de Montejurra 76, i l'esverament era tan contagiós, que jo vaig arribar a atresorar dos dossiers força ben editats sobre aquells tràgics fets, junt amb un o dos dossiers més sobre els Sanfermins del 78. Voleu dir que un servidor, amb setze o disset anys, no en feia un gra massa?

(*) Seguint la tradició catalana, tradueixo els noms dels membres de les cases reials.

dimarts, 17 d’agost del 2010

Estiu de mudança

Ja hauran vist els amables lectors que el ritme de producció bloguística ha baixat força. No és que hagi decretat vacances, sinó que estic completament absorbit per una operació mudança que fa un any comptava fer en tres mesos i que haurà trigat tretze mesos en realitzar-se si, finalment, la fem durant la primera quinzena de setembre. Si abans de mudar-te has d'omplir de mobles i electrodomèstics un pis buit, si tens un pressupost limitat i tothom et diu que vagis a l'Ikea, i, a sobre, no tens cotxe ni gaire traça en dissenyar una sala-menjador, ni tens la més remota idea de què és un matalàs viscoelàstic (ni de perquè l'Ikea no ven matalassos més amples de 160 cm en aquestes latituds baixes), i si els avis de la teva filla estan entre 300 i 10.000 km de distància, el procés de mobles-mudança es converteix en un petit o gran calvari, un desfici, una obsessió.

Bé, ja hem passat l'equador del procés de compra de mobles (el compte corrent n'és testimoni) i el diumenge ens n'anem a Mallorca a passar un poc més d'una setmana amb els avis més pròxims. A la tornada, abans de l'11 de setembre, el déménagement, i l'ansiada estrena de la dutxa termostàtica. Per no esmentar l'estrena de l'originalíssima llibreria Billy o d'un armari PAX que, si els déus ho permeten, algú muntarà dins una minúscula habitació que acabarà convertida en una insospitada cambra-armari...


diumenge, 8 d’agost del 2010

L'increïble negoci del lloguer de seients infantils per a cotxe

A casa, com que no tenim cotxe, no teníem un seient infantil per a cotxe, així que quan vam llogar un automòbil per a fer el viatget a Navarra vam decidir llogar també un seient. Vam dir, bé, quan tingum cotxe ja triarem el seient que ens agradi de veritat, amb anclatge ISO-Fix o amb sense.

El preu del lloguer del seient era una mica més de 12 EUR al dia, que per a una setmana suma 84 EUR. Hem trobat aquest seient a 79 EUR en una botiga, de manera que, per a l'empresa de lloguer, el periode d'amortització del seient és tan sols de 6,6 dies. El negoci és fantàstic!

El cotxe (un seat Ibiza GTDI) me'l van llogar per 256,56 EUR la setmana, és a dir, per 36,7 EUR/d. (només el triple que el lloguer del seient infantil). Suposant un valor del cotxe de 12.000 EUR, el periode d'amortització simple (sense interessos) seria de 327 dies! Un preu de lloguer del cotxe comparable al del seient infantil seria de 1.819 EUR/d. Quina barbaritat... O bé, un preu de lloguer del seient comparable al del cotxe seria de 0,24 EUR/d! Quines penques!

De moment, com que hem hagut de llogar el cotxe una altra setmana, hem comprat, directament, el seient infantil, que és el que hauríem d'haver fet el primer cop.

diumenge, 1 d’agost del 2010

Tragèdia a la Huasteca

El 28 de juliol a la nit va ser notícia a la televisió de San Luis Potosí la desaparició de quatre estudiants catalans arrossegats pel corrent del riu a la regió huasteca de l'estat (la Huasteca Postosina). El 29 al matí els diaris de San Luis també en parlaven, i a la nit la TV3 se'n feia ressò. Terrible, tràgica notícia, amb tot el que hem sabut després. A hores d'ara (01/08/2010 22:11 CET), s'han trobat dos cadàvers, un ja identificat.

Comento tot seguit alguns detalls que potser no s'han aclarit o comentat de la notícia.

Quina ruta van fer els joves catalans?
Pel que s'ha dit, els joves van sortir del poblet d'El Naranjito (un ejido: terrenys comunals resultants del repartiment de la Revolució Mexicana) amb una camioneta amb un guia fins al riu Gallinas, bastant a prop de la cascada. A la imatge següent del Google Earth hi he afegit la ruta terrestre que probablement van seguir (línia groga de punts): l'únic camí visible que porta d'El Naranjito al riu Gallinas. Allà van pujar a una barca (entenc que de rems) amb un barquer, per a travessar el riu i es va produir la tragèdia.

No sé si cal dir que els joves que no van poder sortir de l'aigua van ser arrossegats cap a la cascada de Tamul, i que aquest és el curs que devien seguir els dos cossos que ja han trobat a quilòmetres riu avall de la cascada, al riu Tampaón. Sobre la imatge del Google Earth he representat amb fletxes blaves la direcció de flux de cadascun dels tres rius que s'embranquen al lloc de la cascada, per a deixar clar com és aquest embrancament. Tal com es veu, el riu Santa María i el Tampaón han excavat una gorja corba, sobre la qual descarrega el riu Gallinas. Aquí l'enllaç al Google Maps.

Llanxes i llanxes...
Al 3/24 es comentava el primer dia que anaven en una llanxa pel riu Tanchachín, prop de la cascada de Tamul. Als diaris locals es parlava de lancha, que els periodistes catalans devien traduir per llanxa. Els catalans tendim a pensar que llanxa és una embarcació dotada de motor i bastant ràpida. Però a Mèxic no és necessariament així: d'un bot de rems, sense motor, se'n diu lancha. De fet, en la navegació turística fluvial entorn de la cascada de Tamul es fan servir habitualment lanchas de rems, on s'hi encabeixen uns quants turistes. Aquí en podeu veure unes quantes. Uns amics mallorquins i catalans que ens van visitar fa uns anys a Mèxic anaren precisament a la cascada de Tamul, van contractar una llanxa amb un guia, i es van emportar la sorpresa que la llanxa era un bot a rems. Vegeu aquest vídeo de gent remuntant el riu Tampaón en una lancha de rems, cap al peu de la cascada: són unes aigües tranquil·les quan no hi ha crescuda (tanmateix, no va ser en aquest riu on navegaven els joves accidentats). Al final del vídeo es veu la cascada.



Embolic de rius
Riu Tanchachín, riu Gallinas, riu Tampaón, riu Santa María? La cascada de Tamul és ben curiosa, perquè no és un salt en el curs d'un únic riu, sinó que es produeix quan el riu Gallinas descarrega sobre el riu Santa María. És a dir, el riu Gallinas és un afluent del Santa María, però s'embranca amb aquest riu des d'un nivell molt superior, a través d'una cascada de 105 m. De la cascada en avall, el riu resultant rep el nom de Tampaón. I el riu Tanchachín? Sembla que és un altre nom que donen a aquell tram del riu Tampaón, el que corre riu avall de la cascada, per la proximitat del poble de Tanchachín.

Esforç important de cerca
Pel que han dit a les notícies, em sembla que les autoritats mexicanes i els veïns han fet un esforç important en la cerca de les víctimes, tenint en compte la situació del país i d'aquella regió.

Precuacions
Als familiars de les víctimes que vagin aquests dies al lloc els recomanaria que prenguin precaucions, perquè a la Huasteca Potosina hi ha hagut els últims mesos un augment significatiu de la delinqüència deguda al crim organitzat.

L'Arca de Noè pot ser una ampolla de chile Tabasco

Veig que a ca l'Aixetaire, pel que fa a la menja mexicana, solen estar ben assortits. S'hi veu un esforç per reconstruir elements de la taula mexicana, com l'agua de jamaica (una infusió freda de cànem de Guinea), fan totopos, mengen quesadillas i pulparindo i, amb aquest antecedents, no m'estranyaria que compressin Maseca al Corte Inglés (a preu de canari flauta) i fessin les tortillas de blat de moro amb una tortillera de fierro vaciado (confesso que jo ho vaig fer als anys noranta). Tota aquesta feina reconstructiva l'hem fet poc o molt els qui ens hem mudat de continent, arreplegant dins una espècie d'Arca de Noè uns quants elements que ens semblaven imprescindibles (en el meu cas, una sèrie de lectures de joventut, cinquanta discos, tres siurells i un setrill tradicional) o, tot arribant a l'altra banda, incorporant a la cuina certs elements, com l'oli d'oliva verge, el trempó, el tombet, el cafè negre o el vi de Navarra. Certament, una mudança d'aquesta mena té uns efectes bastant semblants als d'un diluvi, que és capaç d'emportar-se molta pols (i merda) acumulada amb els anys, però que també es pot endur allò com a essencial de la teva història personal. La síndrome d'Arca de Noè apareix en aquestes circumstàncies.

Aquí a casa, la mudança transoceànica de fa un any no ha aixecat una especial activitat culinària mexicana. La M. ha inventat una nova forma d'Arca de Noè: tota la riquesa gastronòmica mexicana, tots els seus sabors d'infantesa i joventut, la dosi diària que necessita de capsaïcina... tot això es pot concentrar en unes gotes de salsa Tabasco aplicades a la majoria de plats que consumeix, ja sigui una carn a la planxa, una pizza, un pa amb tomàquet o un entrepà de tonyina. Ah, i se m'oblidava la cotna, el chicharrón de puerco y puerca, que també és ben bo amb llimona i salsa Tabasco.

La pretensió és absurda, però és una solució d'emergència que dura, ja, molts anys. Tants, que fins i tot aquests anys passats a Mèxic mai no va abandonar el Tabasco. Val a dir que aquesta salsa és gringa, fabricada per la McIlhenny Co. a Avery Island, Luisiana, i que en comprem ampolletes de 60 mL, però de tres en tres...