Bobines de CD i DVD originals

Junt amb el ràdio van arribar de Mèxic aquestes bobines amb cent cinquanta CD originals, molts d'ells comprats aquí i emigrats al país asteca el 2004, i cent DVD, la gran majoria comprats a Mèxic. Les caràtules van viatjar a part, empaquetades rigorosament amb el mateix ordre que els CD o DVD a les bobines. La sèrie completa Sex and the City va tenir el privilegi de viatjar sense sortir de les seves capses de DVD.

Sóc conscient que tot això són o estan a punt de ser velles andròmines com les cintes VHS o els cassets de benzinera. Ja sé que puc comprar, copiar o descarregar tot això, o sentir-ho i veure-ho en streaming, pagant o sense pagar, sobretot sense pagar. De tota manera, no els he volgut deixar a Mèxic i aspiro a seguir reproduint-los ara i aquí.

Després de veure DVD de les zones 1, 2 i 4 en el meu reproductor LG de Mèxic, em pensava que no tindria gaires problemes per veure els meus DVD mexicans aquí. Algú em va dir que la majoria de reproductors eren multiregió, tot i que no ho deien. De moment he fet una prova en un aparell i no ha anat bé. Seguirem insistint. Fa gràcia, aquesta bestiesa de les regions dels DVD: no va servir per a impedir-ne la còpia il·legal, però setze anys després de la seva invenció segueix fent la punyeta als usuaris. Això sí, només als que han pagat per un DVD original.

Ha arribat un ràdio transistor

Quan vaig emigrar a Mèxic el 2004 vaig aplegar alguns llibres i objectes i me'ls vaig enviar cap allà amb tres paquets de correu (això era gairebé suïcida, però jo no ho sabia). Als tres mesos ja havien arribat tots els paquets, i tot plegat constituïa la meva arca de Noè particular per al diluvi que representava aquella mudança transoceànica, tanmateix cercada i volguda. Amb la tornada de fa un any i mig l'arca va quedar encallada allà a l'altiplà. Per sort, el viatge de la M. a Mèxic (retornada sana i estàlvia) ha servit per recuperar bona part d'aquells objectes i d'altres adquirits durant els cinc anys a Mèxic. Encara una part ha quedat a la Ciutat de Mèxic i a la nostra ciutat de l'altiplà, i, a banda, hi ha tres paquets enviats per DHL que ja haurien d'haver arribat.

Creo la nova etiqueta Arca de Noè, i aniré presentant alguns dels elements ara recuperats. Començo per aquest ràdio de Sony (model turboinjection de finals dels 90), de la mida si fa no fa d'un smartphone una mica gros, ideal per a posar-lo en una lleixa del bany. Sóc (o era?) un fanàtic de la ràdio parlada, i no concebo afaitar-me o fer-me una cafetera sense sentir les notícies del matí.

Va ser una decepció la ràdio mexicana: els programes que m'agradaven els van tancar per la censura público-privada imperant al país. Al pobre Gutiérrez Vivó el van fer fora de dues emissores, i a la Carmen Aristequi de W Radio. Ara l'han engegada del canal de televisió MVS, i no sé si finalment l'han readmesa. Amb aquest panorama, i sense identificar-me gaire amb cap emissora, aquest transistor va anar quedant arraconat i no va ser a Mèxic el company que havia estat a Catalunya.

A la tornada a casa vaig sentir la ràdio al telèfon mòbil però em vaig cansar d'haver de fer servir els auriculars com a antena, i d'haver de polsar cinc o sis botons abans d'arribar a sentir l'emissió. Des d'ahir amb un sol clic puc sentir qualsevol de les meves emissores preferides. Fins ara havia anat passant amb un radiocasset (he dit radiocasset!), analògic of course, de la mida de dos Tetra Briks.