dimarts, 13 de febrer de 2018

Perdut i trobat

Diccionari de pronunciació en català, de David Paloma i Albert Rico, any 2000. Només dues mil paraules però representatives. Molt pràctic. Me'l vaig comprar aquí, me'l vaig emportar a Mèxic el 2004. Juraria que havia tornat amb mi el 2009 però fa temps que no el veig. Fa temps que l'enyoro. No el vaig trobar a ca la sogra a Mèxic aquest Nadal. A Amazon és venal de segona mà a partir de 156,21 €! Hi ha altres vies: aviat el tindré.

Sí que vaig rescatar aquest Nadal a Mèxic tres llibres entre d'altres que havien quedat allà el 2009. Dos són diccionaris i l'altre Pedro Páramo (el 2009 havia de triar qui viatjava, i vaig triar el El Llano en llamas).

dijous, 8 de febrer de 2018

Cadaf, anatomia d'un apel·latiu antisemític mallorquí

Mallorca, anys 1970-80:
- Avui he vist n'Ignasi Aguiló1.
- Cadaf! -responia la meva àvia materna.
Amb aquest cadaf, remarcava jocosament que Ignasi Aguiló era xueta. De fet, deia cadaaaf, allargant la segona síl·laba. L'àvia trobava graciós anomenar cadaf un xueta, assenyalar-lo com a cadaf. L'estigmatització, encara. No ho he sentit a dir mai més. (No és que no hagi sentit altres insults referents als xuetes, però aquest no.)

Per què cadaf era un sinònim despectiu de xueta? Anem al DIEC2, on cadaf no és més que una unitat de mesura d'oli: la vuitena part d'un càntir2. Evidentment, no era aquest el significat que li donava la meva àvia. El GDLC ens dóna gerro com a primera accepció d'aquest mot, que és el significat etimològic, de qadah (àrab). La relació gerro-xueta tampoc és evident. El DCVB hi insisteix: Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid. A Mallorca, sobretot, gerro per al vi. Se m'acut que, en aquest escarni del xueta, el brec del gerro podria representar l'estereotip del nas jueu, però veient els dibuixos de cadafs al DCVB, sembla que el seu brec faria un nas força discret.

Deixo vagar la vista per la pàgina oberta del DCVB en paper i el següent mot és cadafal (=catafal/cadafalc), una de les accepcions del qual és patíbul. Tenint en compte l'empremta que van deixar les infames execucions de xuetes en els actes de fe del 1691, cadaf podria ser una al·lusió òbviament cruel a aquell esdeveniment. No ho sé. Seguint pàgina avall pel DCVB, el següent mot és cadafet. Ves, un diminutiu de cadaf. Segona accepció de cadafet: Ocell de la família de les alcoidees: Fratercula arctica (Mall.). És el fraret, caracteritzat per un bec de base ampla i que, segons el DCVB, té certa semblança amb el bec d'un cadaf.
Cadafet o fraret (Fratercula sp.) al Google Imatges.
Alto! Si el brec d'un gerro (cadaf) s'ha pogut associar al bec d'aquest ocell (cadafet), bé es pogué associar, també, a l'estereotip del nas jueu. La tercera accepció de cadafet al DCVB ens ho ve a confirmar: Nom amb què abans es motejava els jueus mallorquins3. Aquest significat hauria sobreviscut a la conversió dels jueus i s'hauria aplicat als xuetes. En aquest cas la meva àvia hauria desfet el diminutiu. Plausible. Déu n'hi do. Més difícil seria demostrar l'ordre en la derivació de les accepcions. Se me n'acudeixen tres:
cadafet (ocell) «-- cadaf (gerro) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)
cadaf (gerro) --» cadaf/cadafet (jueu o xueta) --»  cadafet (ocell)
cadaf (gerro) --» cadafet (ocell) --» cadafet/cadaf (jueu o xueta)

És mal de fer triar-ne una. La meva dissecció cadafística s'acaba aquí, però hi afegeixo dues coses: una és que no subestimeu mai l'antisemitisme mallorquí, si més no el de la Mallorca preturística. I l'altra: la meva àvia i el seu fill tenien un nas que podria respondre perfectament a l'estereotip del cadaf.

1 Nom suposat.
2 1 càntir = 11,23 L; 1 cadaf = 1,404 L.
3 El DCVB pren aquesta accepció del Diccionari Mallorquí-Castellà de Mn. Josep Tarongí (1878).